divendres, 5 de març de 2010

quins ous! (8)

gràcies pel consell

Per sort, al món hi ha de tot. Gent antipàtica que no diu mai una paraula a ningú, gent que contesta amb amabilitat quan li demanes alguna cosa, gent que li agrada establir conversa al bus o a la plaça, i gent que surt de casa amb la mira posada en futures víctimes de la seva xerrameca descontrolada.
Jo potser estaria naturalment en el primer grup però intento actuar com els del segon, i m'agraden les persones que formen aquest grup i el tercer; però detesto els darrers, i també els primers.
A l'hora d'anar a comprar, les persones que formen el segon i el tercer grup són els que val més la pena trobar, són els que a la peixateria, quan preguntes com es pot preparar determinat peix, et responen amablement o t'ofereixen una bona recepta. Però sense explicar-te tota la història culinària de la família començant per la rebesàvia.
Ara, també hi ha qui no vol escoltar mai cap consell, qui l'agraeix discretament amb educació, qui etableix una conversa educada entorn del tema en qüestió i qui s'enganxa a replicar i a dir-hi la seva sense perspectives d'acabar ni que estiguin a punt de tancar l'establiment.
Entre els receptors, formo part del segon grup, vull dir que quan desconec alguna cosa agraeixo els consells. Com avui, a la cua del peix.
La meva intenció era comprar salmó per fer-me un tataki amb amanida, però hi havia uns verats molt macos i he canviat de parer. Li he dit a la peixatera que me'ls obrir i em tragués l'espina, i aleshores m'ha demanat si volia les freses, els ous del peix. M'he quedat parat perquè no hi havia pensat, i aleshores he demanat si eren bons. M'ha dit que sí, que molta gent els menja simplement arrebossats i fregits.
Aleshores, una senyora que esperava el seu torn m'ha dit que també es podien fer en truita. I poc més, només ha dit que quedava bona i que a casa seva sempre la fa. No m'ha explicat res més ni de la seva família ni de la seva cuina, ni de la seva rebesàvia, i li ho he agraït, com ara li agraeixo el consell, a ella i a tanta gent que ho fa cada dia, desinteressadament, sense embafar, simplement per orientar algú que no sap com fer una cosa.
Feu-me cas: seguiu els consells que us doni la gent amable i discreta. Per no parlar de la mateixa peixatera o la carnissera, que encara us poden orientar millor, però no és el tema d'aquest post. Escolteu, doneu les gràcies i segur que veureu de seguida si val la pena fer el que us han dit, només amb el to i la convicció que us transmetin sabreu si heu de fer les coses com sempre o canviar seguint un bon consell.
Què n'he fet, dels ous de verat? És clar que m'he fet una bona truita, simplement passant-los per la paella uns moments, abocant-los sobre un ou batut, barrejant-ho bé i posant a quallar la truita a la mateixa paella. Abans havia passat un all per la paella per perfumar l'oli i abans de plegar la truita hi vaig tirar una mica de julivert picat. Suposo que el mateix es pot fer amb ous de qualsevol altre peix. Va ser un bon consell. I jo us el passo pel mateix preu que em va costar a mi.

16 comentaris:

  1. Si, les truites d'ous de peix estan boníssimes y si, va ser un bon consell, que sempre són d'agrair.
    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  2. Ben cert això dels consells discrets... Jo en tinc més d'un al calaix recollit en alguna que altre cua també.
    Per cert, això de ser del grup de gent antipàtica que no diu mai una paraula a ningú... No hi ets pas tu en aquest grup!! No ho podries dissimular tant!!! Petonss

    ResponElimina
  3. I tan, que són bones aquestes truites, ma mare les feia, també els arrebossava, un bon consell que et va donar la senyora.
    Els consells de les botigueres i de les senyores que van a comprar sempre són bons, jo sóc d'aquestes, semblo la de les receptes a domicili, jajaja.
    Salutacions Manel,

    ResponElimina
  4. Els ous de peix m'agraden. En truita no els havia menjat.
    Tens raó, s'han de escoltar els consells, hi ha gent que en sap molt!!!!
    Petonets

    ResponElimina
  5. Precisament és per aquests consells gratuïts que m'agrada anar al Mercat... Això sí, tampoc suporto els del quart grup :(
    No he tastat mai una truita semblant, moltes gràcies per aquest consell tan ben retransmès ;)

    ResponElimina
  6. Gràcies pel consell, i per pasar-nos-el pel mateix preu que t'ha costat a tu (aquesta expressió la feia servir la meva àvia i ara feia temps que no la escoltava!)
    Anar a plaça té aquestes coses, però hi has d'anar amb temps, d'altra manera ets del grup dels murris que no diuen res ni escolten a ningú (jo segons el temps del què disposo puc ser d'un grup o d'un altre).
    Mai les he tastat les truites fetes amb ous de peix. Potser quan en tingui ocasió ho faré!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  7. Mira que tinc bon paladar i no faig fàstics a res, però això dels ous de peix... De totes maneres me n'alegro que t'hagi sortit bé i t'hagi agradat la recepta que tan amablement et va passar aquesta senyora.
    La mama

    ResponElimina
  8. M'ha quedat claríssim que no tinc que parlar de la cuina de la meva avia....jo a vegades dic....la meva iaia hi posava botifarra negre al arròs!!!! , però ja no ho diré més ....sort que de la meva besàvia no ni parlat mai !!! també perquè no la vaig coneixia sinó algo se hagués escapat...:-)))
    Jo no S'oportú quan vaig a comprar i sento que faig nosa ...més que res perquè quan vaig a comprar , vaig a comprar, no vaig a preguntar ni a passar la estona ...i quan et trobes aquesta classe de dependents que quan et veuen a entrar pensa'n: i ara que vol aquesta??? només canvien de manera quan veuen que vas compra'n de tot sense preguntar res i no saben on posar les coses que has agafat ....llavors és quan a mi em donen ganes de dir , és a mi a qui tenen que donar la comissió ..perquè mi despatxat sola .
    Bé ...les " huevas " del verats t'han agradat o no amb truita????
    Molta gent els vol , però amb truita no m'ho en dit masses..
    Adéu Manel.

    ResponElimina
  9. Què bons els ous de "verat"!!!! Ací no és fàcil trobar-ne. M'apunte el teu suggeriment de fer-los en truita. Salutacions

    ResponElimina
  10. Manel, genial la truita, i si acceptes consell, a partir de maig encara serán molt millor.

    petons.

    ResponElimina
  11. A mi m'encanten els ous de la sípia! I del calamar, i del lluç... però els del verat no els he tastat mai. I és que no en compro, perquè l'oli del peix blau (encara que sigui sardineta d'aquella petita) no se'm posa bé.
    No havia sentit mai que es poguessin fer en truita!

    ResponElimina
  12. Vaja, per això deies que et mola que la gent comparteixi les truites!! Perque n'havies posat aquesta!

    M'encanta i tinc pendent aquesta solució per als ous del verat, que normalment acaben en una salsa de peix a casa.

    ResponElimina
  13. Doncs aquesta senyora, amb el seu consell, ha contribuït a l'homenatge que vas fer a la truita uns posts enrere.

    ResponElimina
  14. No he provat mai ous de verat i no en tenia ni idea que es fessin amb truita. A mi m'agrada que em donin consells, és lamanera d'aprendre.

    ResponElimina
  15. No he provat la truita de fresa de peix, la tindre molt en comte, els primers ous de peix acabaran a la truita.
    Petons

    ResponElimina
  16. Hola, Manel soy algo nueva en esto de los blogs, yo el tuyo lo sigo bastante me gusta todos tus comentarios que haces en general del plato y de las cosas ectr... hoy he decidido escribirte.. lo que comentas estas en lo cierto.. hay personas que no paran de hablar y explicarte infinidad de cosas y otras que son el extremo. Yo soy de las que subo en ascensor y si no conozco a la persona no digo nada, pienso que no hay necesidad de hablar del tiempo verdad<'' . Bueno sobre la tortilla en mi blog pase una tortilla de Jamie Oliver de tomate Cherry y albahaca muy muy buena y tan sencillilla. Saludos

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...