quins ous! (8)

gràcies pel consell

Per sort, al món hi ha de tot. Gent antipàtica que no diu mai una paraula a ningú, gent que contesta amb amabilitat quan li demanes alguna cosa, gent que li agrada establir conversa al bus o a la plaça, i gent que surt de casa amb la mira posada en futures víctimes de la seva xerrameca descontrolada.
Jo potser estaria naturalment en el primer grup però intento actuar com els del segon, i m'agraden les persones que formen aquest grup i el tercer; però detesto els darrers, i també els primers.
A l'hora d'anar a comprar, les persones que formen el segon i el tercer grup són els que val més la pena trobar, són els que a la peixateria, quan preguntes com es pot preparar determinat peix, et responen amablement o t'ofereixen una bona recepta. Però sense explicar-te tota la història culinària de la família començant per la rebesàvia.
Ara, també hi ha qui no vol escoltar mai cap consell, qui l'agraeix discretament amb educació, qui etableix una conversa educada entorn del tema en qüestió i qui s'enganxa a replicar i a dir-hi la seva sense perspectives d'acabar ni que estiguin a punt de tancar l'establiment.
Entre els receptors, formo part del segon grup, vull dir que quan desconec alguna cosa agraeixo els consells. Com avui, a la cua del peix.
La meva intenció era comprar salmó per fer-me un tataki amb amanida, però hi havia uns verats molt macos i he canviat de parer. Li he dit a la peixatera que me'ls obrir i em tragués l'espina, i aleshores m'ha demanat si volia les freses, els ous del peix. M'he quedat parat perquè no hi havia pensat, i aleshores he demanat si eren bons. M'ha dit que sí, que molta gent els menja simplement arrebossats i fregits.
Aleshores, una senyora que esperava el seu torn m'ha dit que també es podien fer en truita. I poc més, només ha dit que quedava bona i que a casa seva sempre la fa. No m'ha explicat res més ni de la seva família ni de la seva cuina, ni de la seva rebesàvia, i li ho he agraït, com ara li agraeixo el consell, a ella i a tanta gent que ho fa cada dia, desinteressadament, sense embafar, simplement per orientar algú que no sap com fer una cosa.
Feu-me cas: seguiu els consells que us doni la gent amable i discreta. Per no parlar de la mateixa peixatera o la carnissera, que encara us poden orientar millor, però no és el tema d'aquest post. Escolteu, doneu les gràcies i segur que veureu de seguida si val la pena fer el que us han dit, només amb el to i la convicció que us transmetin sabreu si heu de fer les coses com sempre o canviar seguint un bon consell.
Què n'he fet, dels ous de verat? És clar que m'he fet una bona truita, simplement passant-los per la paella uns moments, abocant-los sobre un ou batut, barrejant-ho bé i posant a quallar la truita a la mateixa paella. Abans havia passat un all per la paella per perfumar l'oli i abans de plegar la truita hi vaig tirar una mica de julivert picat. Suposo que el mateix es pot fer amb ous de qualsevol altre peix. Va ser un bon consell. I jo us el passo pel mateix preu que em va costar a mi.