diumenge, 14 de març de 2010

no serà com abans, però podem ser bons amics

Un bloc que s'ha fet gran i ja té una història una mica llarga gairebé es pot dir que té vida pròpia, ho veig en el meu i ho he vist en d'altres molt estimats per mi. T'atrauen amb les arts més diverses i no et deixen anar fins que estan satisfets, fins que els has fet un post, o dos, o tres, o els que necessitin. I, en canvi, a vegades t'hi acostes i s'aparten, defugen el contacte, ja estan bé com estan i no necessiten més.
Fa una temporada que el meu bloc se'm resisteix. Només de tant en tant em permet apropar-m'hi i dir-li alguna cosa, canviar una foto, penjar-hi unes lletres, alguna resposta als comentaris que em deixen els lectors o, si està de bon humor, penjar un post que he d'escriure a correcuita sobre el primer que se m'acut, aprofitant l'ocasió. Dels articles que tinc a la nevera no en vol ni sentir a parlar, tot i que algun encara faria de bon aprofitar i ni es notaria que té uns quants mesos, o més d'un any.
Potser no tot és culpa seva, potser nota que no li faig el cas que li feia abans, que bona part del temps que abans li dedicava ara el dedico a altres coses, que la meva vida ha fet un tomb, que tinc moltes obligacions i a penes les puc complir, i ell s'ha anat quedant una mica arraconat...
Ja hi parlaré i miraré de fer-li entendre la nova situació, que res no tornarà a ser com abans però que podem seguir sent bons amics, i que si no li puc dedicar temps cada dia, procuraré que almenys un cop a la setmana em tingui només per ell. Ho intentaré.

Avui que s'ha estovat i em deixa escriure una estona, i abans no canviï de pensament, deixeu-me explicar-vos aquesta fideuada que he fet per dinar per als meus pares i la meva filla amb un ingredient que no utilitzo gaire sovint en aquesta mena de plats.

fideuada amb rap i gambes

Normalment, els arrossos i les fideuades les faig amb carn, amb marisc, o mixtes, però de peix no n'hi acostumo a posar. Mal fet, perquè aquesta fideuada d'avui amb el rap ha guanyat molt i ha quedat molt gustosa, com no podia ser d'una altra manera amb un peix tan bo.
Com sempre, he sofregit les gambes en una cassola amb oli, les he retirat i aquest cop també hi he fregit lleugerament el rap tallat a daus. En aquest oli perfumat hi he sofregit ceba i pebrot vermell tallat petit, després hi he afegit un gra d'all ben picat i he rarllat tres tomàquets petits. Un cop confitat el sofregit, hi he afegit uns musclos oberts al vapor, sense closca, i unes gambetes pelades, dues voltes i ja s'hi poden tirar els fideus.
Normalment faig servir fideus gruixuts, del número quatre, però de tant en tant m'agraden aquests curts i cargolats, amb un forat al mig, que els valencians fan servir sempre per a la seva fideuà.
Se sofregeix bé la pasta i ja es pot cobrir amb el brou, deixant que es cogui el temps que indica el fabricant o fins que la pasta estigui al vostre gust. Poc abans d'acabar, es posen les gambes a sobre perquè s'escalfin.
El brou que he fet servir era un mix de gambes i de rap. Tenia brou fet amb caps de gambes i n'he fet més amb l'espina del rap, ben sofregida amb una mica de ceba, pastanaga i llorer, cobert tot d'aigua i cuit mitja horeta.

26 comentaris:

  1. Jo crec que el teu problema té solució, caldria engendrar un nou bloc que es digués una cosa així com les nous generoses... oi que m'entens???

    ResponElimina
  2. Bé, des de la meua modesta opinió, i sense ànim d'ofendre ni d'imposar-hi res, a mi no m'agradaria que tancares aquest blog. M'agrada molt com escrius, el que hi dius i el que cuines. Però, com tot, l'última paraula és la teua, i faces els que faces i on escrigues, si puc, et seguiré llegint i apreciant, amic. Salutacions
    P.S. Aquests brous tan bons que expliques me'ls apunte.

    ResponElimina
  3. amics vermells, us entenc i us agraeixo el comentari, si algun dia ho féssim, no dubteu que vosaltres seríeu el referent. però, sense haver-ne parlat, em sembla que si el bloc comença com un projecte tan personal com els nostres, fusionar-los fora difícil. però un de nou, sense tancar els altres, per què no?

    francesc, amic meu, no penso pas tancar el bloc, només que totplegat no em deixa escriure tant com abans, però no se m'ha passat pas pel cap tancar-lo (o sí, però només un segon i de seguida m'ho van treure del cap, estic ben assessorat!!!)

    ResponElimina
  4. Tothom té moments fluixos però amb els ànims de tots els blocaires segur que tornes amb força.
    Ànims!!!

    ResponElimina
  5. Fan bona pinta aquests fideus...
    (a mi m'agraden més els del cabell d'àngel!)...i tema bloc ja saps que en penso!
    Ptns
    M

    ResponElimina
  6. Hola Manel,

    Encara que escriguis menys el que escrius ens agrada a tots o sia que si "lo bueno si breve, dos veces bueno", vol dir que per nosaltres no has de patir seguirem fidels a les bones receptes i a la bona escritura que tens!

    Anna

    ResponElimina
  7. Manel, t' entenc perfectament, tinc el bloc parat des del 14 de desembre, he arribat a la conclusió que ja tornarà la inspiració, últimament dedico nomes el temps imprescindible a la cuina, ja vindran temps millors suposo, aixo si, estic disfrutant com mai de moltes altres coses!

    Un petó!
    Beth

    ResponElimina
  8. Esriure menys no vol dir pas perdre qualitat, Manel!!!!!!
    I ho acabes de demostrar amb aquesta recepta deliciosa de fideus.
    Nosaltres et seguirem igual d'atents que fins ara ;)

    ResponElimina
  9. amics vermells, no calia l'aclariment. ja sé que a vegades em passo de trascendent!!!

    sílvia, no és ben bé un moment fluix, potser de manca d'inspiració, de prioritzar altres coses... però t'agraeixo molt el suport i espero seguir veient-te per aquí ni que sigui un cop a la setmana :)

    marta, cabell d'àngel... ho tinc ben present, com la teva opinió del tema del bloc. i pesa molt.

    anna, no sé si mereixo la teva fidelitat ni els elogis, però t'agraeixo molt que m'ho hagis dit!

    beth, m'alegra tenir notícies teves i saber que et va molt bé encara que tinguis el bloc parat. la llibreta viatgera ja tornarà a arrencar, n'estic segur.

    gemma, espero que sigui com dius i que l'atenció que sempre m'has dispensat i la que promets es vegi prou recompensada. una abraçada!

    ResponElimina
  10. Hola Manel, crec que tots em tinguts moments d'amor-odi amb els nostres blocs, però hi aprenem a conviure.
    Comparteixo amb la Gemma que la quantitat no és la qualitat, i el teu bloc és dels de qualitat.
    pt!

    ResponElimina
  11. Bon dia!!!
    Quin ensurt en llegir el títol de l'entrada, m'han vingut al cap una pila de possibilitats, però veig que no!
    Em sembla que tots els que et seguim i llegim fidelment hem vist i HEM ENTÈS perfectament que el teu blog vagi més al ralentí. ´
    No perquè els escrits estiguin més espaiats vol dir que no estiguis pel blog, la qualitat dels teus escrits no ha canviat gens, potser podriem dir que ara encara ets més "crític" amb tu i per això et plantegs aquests dubtes? El teu blog és una miqueta de tu, i com a tal, han de notar-se els canvis que en el teu entorn hi ha hagut i tots nosaltres estem encantats de veure'ls i poder-te acompanyar, en el que es pugui.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  12. Manel jo crec que amb aquesta fideuà que has penjat el blog et serà més proper a partir d'ara, ell ho ha d'entendre que la vida canvia i les obligacions també ....

    molts petonets i com diuen Endavant amb el programa !!!!!!!

    ResponElimina
  13. Esperem que encara que amb menys freqüència, però que continuïs, amb ganes ja una mica de temps per a tot, te estarem esperant.
    Petons

    ResponElimina
  14. Manel, tu tranquil... dedica-li el temps que puguis, que nosaltres t'estarem igual d'agraïts! ;) I més amb uns fideus com aquests!! Que amb el rap han de ser extraordinaris!!
    Petons!

    ResponElimina
  15. he vist el teu blog de cuina i se m'ha fet la boca aigua! Quina feinada porta la cuina... si vols conèixer receptes per menys de nou euros passa't per aquí http://www.nosaltresllegim.cat/2010/receptes-per-a-temps-de-crisi/

    ResponElimina
  16. Ànims Manel!

    Agraïda per totes les magnífiques receptes que ens has ensenyat a fer.

    Ara a casa sóc la "reina" de l'arròs...jejeje.. i tot per tu.

    Com sempre,
    moltes gràcies per tot!

    Victòria.

    ResponElimina
  17. Bé, sobre el blog, fes el que et demani el cos. Això si, com ja t'hem dit, ens encanta com ho fàs.

    Dels fideus, a casa sempre hem fet servir aquests fideus de foradet enmig. Ens hi va acostumar el pare i les fideuàs van sempre així.
    Aquesta és de 10.

    ResponElimina
  18. Recollins!
    Quina bona pinta que té aquesta fideuada!

    Acabe de descobrir aquest blog i veig que té força suc! Nyam!

    ;)

    ResponElimina
  19. eva, veig que entens bé la situació, t'agraeixo molt el comentari.

    dolça, ja sé que a vegades he fet entrades molt personals, però un anunci així em sembla que no se m'acudiria fer-lo!
    efectivament sóc més crític i els canvis es reflexteixen en els blocs, que no deixen de ser reflexos de la nostra personalitat, gràcies per entendre-ho tan bé.

    gràcies, mar, tens raó, sempre endavant!

    mercè, gràcies per ser tan comprensiva, sobretot perquè et dec un munt de comentaris, que no de visites!

    nosaltresllegim, moltes gràcies per la visita i de seguido em passo a veure aquestes propostes tan suggerents i a bon preu.

    victòria, m'agrada veure que la teva autoestima arrossaire ha guanyat tants enters, gràcies pel comentari.

    starbase, et dic el mateix que a tots: dóna gust escriure per gent com vosaltres, que a més sabeu l'esforç que costa a vegades.

    xavier, benvingut i moltes gràcies pel comentari, venint d'un valencià que té un bloc anomenat 'rossejat', m'omple d'orgull.

    ResponElimina
  20. Hola manel, primer de toto dir-te que la fideuà és el meu plat preferit

    Fer un blog, mantenir-lo viu, contestar als comentaris i alhora visitar altres blogs que són interessants porta el seu temps.
    Jo a vegades em demano si val la pena "perdre" tant de temps, però m'estimo molt el meu blog, i encara que no puc entrar-hi cada dia, almenys intento fer-ho un cop per setmana.
    Com ja t'han dit no és la quantitat sino la qualitat, i tu d'això en tens molt.
    I me'n vaig a fer el sopar que sino la famiñia protestarà jijiji

    una abraçada

    ResponElimina
  21. Òstia, nen, quin sustu! M'ha passat com a la Dolça, que l'arranacada del post m'ha sonat a "tanco el xiringuito"!!
    Jo crec que això, o alguna cosa semblant, ens ha passat a tots, no? Però com Òscar, jo estic amb que facis el que et demani el cos...
    Ara, des del més pur dels egoismes, tant debó el cos et demani seguir per molts anys! I, per cert, un post a la setmana està més que bé!!! ;-)

    Salut i ànims, amic!

    P.S.: I fes cas a la Marta, que se la veu una noia amb bon criteri! ;-)

    ResponElimina
  22. lídia, si t'agrada la fideuada, ja saps que es pot fer de moltes maneres, i amb rap queda ben bo.
    per la resta, m'alegra veure que no sóc l'únic que té els mateixos problemes, gràcies per la comprensió.

    massitet, em sembla que la reacció de la dolça anva en una altra direcció, tot el seu comentari està ple de complicitats i sobreentesos perquè és una bona amiga que m'estima molt.
    com tu mateix, que et sembla bé faci el que faci. gràcies i fins aviat!

    ResponElimina
  23. No afegiré gran cosa del que ja t'han dit, el teu bloc per a molts de nosaltres és un bloc de referència, així que aquí estem, a les verdes i a les madures...

    Disculpa que no et visiti tan sovint com m'agrada fer-ho però per motius personals he hagut de distànciar-me una mica de tot plegat.

    Un petó ben gros!

    ResponElimina
  24. Manel, això és com un fill adolescent que te l'estimes molt però de vegades va bé allunyar-te'n una mica. Endavant!! La fideuà fantàstica!!!

    ResponElimina
  25. luculus, gràcies per ser-hi a les verdes i a les madures, i no et disculis, sisplau, t'entenc perfectament perquè em passa el mateix i tampoc compleixo amb els amics.
    una abraçada!

    cristina, tens tota la raó, també tinc un fill adolescent i una filla preadolescent, i és veritat això que dius.
    gràcies per venir.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...