romesco del camp de tarragona

Aquest és un article de compromís. Compromís en un sentit ample del terme, compromís segons tres de les definicions del nostre diccionari: "Obligació contreta per una promesa, una paraula donada, etc. / Situació crítica. / Que pot comprometre o ésser compromès si no és tractat o resolt com cal".
Tinc el compromís de preparar el romesco i d'explicar-ho, un compromís adquirit en el penúltim post; fer-lo em posa en un compromís, en una situació crítica, perquè sembla mentida però hi ha coses bàsiques com escalivar uns alls o un tomàquet que no tinc costum de fer i em fa por que no quedi perfecte; i alhora sé que el resultat em pot comprometre si no és l'esperat, amb autèntiques expertes que miraran amb lupa el resultat.
Com explicava en l'esmentat article, conec tres dones a Reus i cadascuna d'elles m'ha fet un regal relacionat amb el romesco: la Mai em va portar un morter preciós, la Marta em va regalar un oli deliciós fruit de la primera premsada de les olives arbequines del Camp de Tarragona, i la Glòria em va donar l'empenta final amb unes avellanes i uns pebrots de romesco i amb la recepta del que ella anomena "l'autèntic romesco del Camp de Tarragona".
No podia, doncs, sinó preparar aquesta deliciosa salsa, reproduir la recepta del romesco reusenc, i aplicar-la en alguns dels plats que he fet tradicionalment amb romesco... de conserva. He de reconèixer, pecador, que fins ara recorria a les conserves quan necessitava romesco, cosa que ara ja no hauré de fer més. I tampoc no m'ho perdonarien.
Transcric, doncs, literalment la recepta de la Glòria, tal i com ella me la va fer arribar, i després un explico l'ús que he fet del romesco base.

"Per fer un autèntic romesco del Camp es necessiten:
- 2 alls escalivats
- 1 all tendre cru
- 1 tomàquet escalivat (si és un tomacó de penjar, molt millor)
- la carn d'un pebrot de fer romesco escaldat (la nyora només es fa servir en cas d'extrema necessitat, quan tastis els pebrots sabràs perquè)
- 50 g de "vellanes" torrades (també pots posar 25 g d'ametlles i 25 de "vellanes")
- oli d'oliva arbequina
- vinagre (que sigui bo, mai balsàmic)
- sal
Posem l'all cru i els escalivats al morter que et va portar la Mai amb una miqueta de sal. Ho piquem bé. Hi afegim el tomàquet escalivat i la carn del pebrot de fer romesco. Hem d'aconseguir una massa homogènia.
A part piquem, amb la batedora, les "vellanes". Hi afegim la massa que tenim al morter, una miqueta de vinagre i ho anem batent, afegint-hi l'oli poc a poc fins a tenir una salsa lligada però no massa.
Si la volem fer servir per fer escarola en romesco, l'hem d'amanir una hora ben bona abans de posar el plat a taula.
Per als calçots, les carxofes a la brasa i les faves de gitano, posada en un bol i sucar-la directament amb la verdura.
Si la vols fer servir per fer uns musclos o per acompanyar un peixet a la planxa (molt típic de la costa del Baix Camp i Tarragonès), reduir o treure el vinagre".

Amb aquest romesco vaig fer dos plats, una amanida d'escarola per sopar dissabte, i diumenge una fideuada que ja tinc publicada aquí i que sempre ha tingut molt bona acollida per part dels meus convidats; en aquest cas vaig canviar les cloïsses per musclos, però la resta la vaig fer igual. El cert és que amb el romesco casolà, aquest plat, que mal m'està el dir-ho, és molt bo, encara millora. Com que encara em queda salsa, uns musclets al vapor o unes faves a la planxa amb romesco segur que cauran.