dimecres, 24 de març de 2010

el principal aliment del món (32)

risotto amb carxofes i gambes

Li devia al bloc i el devia a molts lectors que em van animar a fer-lo, i també als amics valencians Francesc i Oreto, que diumenge vaig tenir l'ocasió de conèixer personalment i que valoren la meva afició per l'arròs. Afició que no és pas més gran que la que tinc a altres productes, ni tan sols és l'arròs l'ingredient que cuini més, però com que s'ha estès una mica aquest tòpic, no gastaré pas ni una engruna d'energia per desmentir-lo. Ara, que d'aquí al qualificatiu que carinyosament m'ha posat la Mai encara hi ha una distància abismal...
Aquest arròs és molt senzill alhora que saborós, i està fet com un risotto però perfectament es podria fer com un arròs a la cassola, ja que al final he evitat el 'mantecato' típic de l'elaboració italiana per no emmascarar amb la mantega o el formatge el sabor dels dos autèntics protagonistes del plat, la gamba i la carxofa.
En la cassó on volia fer l'arròs, hi vaig posar oli de Beneixama (gràcies, Oreto i Francesc!). Vaig fregir un moment els caps de les gambes i els cossos pelats, i els vaig retirar. Els caps els vaig posar en un altre cassó amb oli a sofregir juntament amb ceba, pastanaga, porro i llorer, ho vaig deixar ofegar uns minuts i ho vaig cobrir amb aigua per fer el brou.
Mentrestant, al primer cassó hi vaig posar a suar ceba picada ben fina i la carxofa tallada a octaus, a foc suau, una bona estona, fins que hi vaig tirar l'arròs; en aquest cas tenia carnaroli, una varietat italiana especialment indicada per fer risotto.
Un cop sofregit una mica l'arròs, s'hi tira un raig de vi blanc, es remena i es deixa evaporar abans de començar a abocar-hi cullerots del brou fet amb els caps de les gambes i les verdures. El brou s'hi ha d'anar afegint poc a poc, a mesura que l'arròs es beu el líquid, i remenar constantment perquè els grans deixin anar el midó que lligarà el plat. Quan l'arròs és al punt que ens agrada, preferiblement 'al dente', hi posem les cues de les gambes perquè s'escalfin mentre deixem el cassó tapat uns minuts perquè s'acabi d'harmonitzar el plat.

23 comentaris:

  1. Molt molt bó aquest arrós.

    I tot i no ser un reflexe fidel de la realitat, no és mal titol aquest mestratge en arrós :-)

    ResponElimina
  2. M'encanta l'arros en totes les formas i maneras de fer.

    ResponElimina
  3. Sóc una incondicional dels rissoto..... !!!!!!! i aquest té més que bona pinta .. tot i que el toc de parmesano a mi m'encanta...

    ptonets

    ResponElimina
  4. Jo crec que ha estat un arrós, com jo dic de p.m. (eh), un senyor arròs, i la foto, sembla que hagi de entrar-me directament a la boca, ets un artista.Petons.

    ResponElimina
  5. Per mi si que és el principal aliment ....a mi m´agrada molt el arròs i aquest t´ha quedat.....estupend....

    ResponElimina
  6. Veig que l'oli de Beneixama recorre comarques i conquereix boques i mercats. N'estic content!

    Aquest rissotto: una temptació!

    ResponElimina
  7. Un arròs deliciós, com tots els que fas.
    Petons

    ResponElimina
  8. Ei, el senyor dels arrossos ataca de nou!!!

    Boníssim, encara que senzill, jo m'hi apunto
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  9. Manel,
    Extraordinari risotto, una bona manera de fer servir l'oli de Beneixama, tan saborós!. Què hi va dir el teu bloc?

    ResponElimina
  10. mmmmmmmm... l'arròs és bo de totes maneres. Les fotos molt xules!!

    ResponElimina
  11. Benvolgut amic, avui he fet una ullada a la criatura que tan mimada tens de temps en sa i m'agrada. Et veig be i feliç, parlem poc i ens veiem menys, però et sento bé... i m'agrada...

    ResponElimina
  12. Amb la presentació ja em llençaria de cap al plat!!!!molt ben explicat i molt ben fotografiat!!a reveure-mercè-destapant cassoles.

    ResponElimina
  13. Manel; l'arròs fet amb oli de Beneixama, tot un luxe Manel¡¡.
    Jo també els vaig coneixa personalment en el Francesc i l'Oretto i també els he donat les gràcies per ser com són.
    Salutacions Manel¡¡.

    ResponElimina
  14. Benvolgut amic, t'ha quedat un arròs fantàstic!!! Estic content que agrade l'oli de Beneixama. Va seu un plaer conèixer-vos a tots. Salutacions.

    ResponElimina
  15. Hola,

    porto el blog del Club de Cuines (a clubdecuines.cat), portal de cuina de TV3 i Catalunya Ràdio, i de cara a St Jordi volia demanar als blogs de cuina en català que em recomanessin un llibre de cuina i que em diguessiu en una frase o dos perquè us agrada o el recomaneu. M'ho pots enviar per correu electrònic a clubdecuines@tv3.cat? D'això en vull publicar un text o varis, que servirà tant per conèixer llibres de cuina com per conèixer blogs com el teu...

    Esborra aquest comentari quan vulguis, ja entenc que no va lligat amb el contingut d'aquest text, però no trobava altre manera de contactar.

    Gràcies!

    Roger

    ResponElimina
  16. Manel, t'ha quedat fantàstic, i les fotos excel·lents, super xules.
    Salut!

    ResponElimina
  17. Manel; Dos productes, un del mar i l'altre de la muntanya, retrobats en un descansat llit d'arròs... que més es pot demanar?
    Que vagi de gust Manel¡¡ :-D

    ResponElimina
  18. Hola! Manel , dan ganas de comer .. los sabores se deben mezclar dando un gusto muy especial, me a gustado esto que has dicho "mantecato", opino igual. Saludos

    ResponElimina
  19. Manel, no siguis tan modest, que t'has guanyat la fama demostrant que ets un gran cuiner de rissottos, te la mereixes de veritat. Clar que també et mereixes la fama dels bons rostits, je je je...
    Les carxofes i les gambes són dos dels meus ingredients preferits per fer un bon arròs.

    ResponElimina
  20. Meravellós risotto, foto i presentació!!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...