encantat d'haver-vos conegut!

Avui vaig de tard perquè, després de molts anys, he tornat a classe. Ha estat una classe de cuina, la primera a la qual he assistit, però que tenia un al·licient molt especial: la possibilitat de conèixer alguns dels blocaires catalans que llegeixo habitualment i que també em fan l'honor de passar per aquesta casa.
I haig de dir que estic encantat d'haver-los conegut, tot i que no els he saludat personalment a tots perquè a molts no els he reconegut, ni ara mirant la foto sé ben bé qui és tothom. I a la classe érem ben bé el doble o més!
No faré ara la crònica de la trobada, perquè em sembla que en tenen l'exclusiva la Glòria i el Josep d'El cafè de nit, però sí que vull agrair a la Glòria que m'hagi demostrat que no està atenta només a les receptes que explico ni a les fotos, sinó que em llegeix, amb totes les lletres.
La Gemma de La cuina de casa, la infatigable pastissera que s'encarrega de reservar-nos lloc per a tots, podria haver pujat a fer la classe i la professora, la Mireia Carbó, ho ha reconegut. M'ha encantat també comprovar personalment la bonhomia de l'Enric de Samfaina d'Arts, la simpatia de la Txell i el Kike, de La cuina vermella, veïns de comarca, i les amables representants, amb la Gemma, de l'altre Vallès, l'Eva "Petunets", d'El cullerot festuc, i la Tere de La Maleta de Boston. M'hagués agradat saludar l'Anna d'El kiwi blau, o la Rosalisabel, de Delicias y molts altres blocs, o el Jordi i el Rubén d'A la cuina, però no me'ls han presentat ni he tingut temps de buscar-los a tots.
En qualsevol cas, espero que no serà pas la darrera vegada que coincidim, almenys per part meva, perquè la trobada d'un grup tan heterogeni de persones unides per una afecció comuna, sense més pretensions que passar-s'ho una mica bé, aprendre alguna cosa i conèixer gent, en un ambient senzill i agradable, lluny de pretencions i artificis, m'ha semblat absolutament refrescant i allunyat d'altres reunions de gent ben diferent que durant anys he hagut de suportar per raons professionals.
La classe? Bé, gràcies. La professora, em sembla que ja ho he dit, era la Mireia Carbó, una noia més jove que no em pensava i autora de llibres de cuina fàcil de fer i agradable de menjar; és una persona desimbolta en la feina i en la parla, bromista, amb prou experiència perquè l'estona passi volant.
Ens ha ensenyat a fer un pastís de formatge molt fàcil i bonic de presentar, una coca de llardons que "caurà" per Sant Joan, i un arròs verd (pel color de les verdures que hi posa) amb cloïsses.
El pastís de formatge, l'únic que hem tastat, estava bo però tenia un gust massa semblant a la llet condensada i poc gust de formatge, potser per haver utilitzat formatge per untar, hauré de veure com queda amb algun altre de més potent. No estic pas gaire d'acord amb moltes apreciacions sobre la cuina de l'arròs que ha fet, com considerar que és igual fer-lo amb aigua que amb brou, però això no és pas important.
El que importa de veritat és si quan marxes d'un lloc t'arrepenteixes d'haver agafat el cotxe i haver fet un desplaçament que per a mi ha estat llarg, o no te n'arrepenteixes, i en el meu cas haig de dir que no.
Senyores i senyors, ha estat un plaer que espero repetir.
Fins aviat!.