divendres, 20 de juny de 2008

encantat d'haver-vos conegut!

Avui vaig de tard perquè, després de molts anys, he tornat a classe. Ha estat una classe de cuina, la primera a la qual he assistit, però que tenia un al·licient molt especial: la possibilitat de conèixer alguns dels blocaires catalans que llegeixo habitualment i que també em fan l'honor de passar per aquesta casa.
I haig de dir que estic encantat d'haver-los conegut, tot i que no els he saludat personalment a tots perquè a molts
no els he reconegut, ni ara mirant la foto sé ben bé qui és tothom. I a la classe érem ben bé el doble o més!
No faré ara la crònica de la trobada, perquè em sembla que en tenen l'exclusiva la Glòria i el Josep d'El cafè de nit, però sí que vull agrair a la Glòria que m'hagi demostrat que no està atenta només a les receptes que explico ni a les fotos, sinó que em llegeix, amb totes les lletres.

La Gemma de La cuina de casa, la infatigable pastissera que s'encarrega de reservar-nos lloc per a tots, podria haver pujat a fer la classe i la professora, la Mireia Carbó, ho ha reconegut. M'ha encantat també comprovar personalment la bonhomia de l'Enric de Samfaina d'Arts, la simpatia de la Txell i el Kike, de La cuina vermella, veïns de comarca, i les amables representants, amb la Gemma, de l'altre Vallès, l'Eva "Petunets", d'El cullerot festuc, i la Tere de La Maleta de Boston. M'hagués agradat saludar l'Anna d'El kiwi blau, o la Rosalisabel, de Delicias y molts altres blocs, o el Jordi i el Rubén d'A la cuina, però no me'ls han presentat ni he tingut temps de buscar-los a tots.
En qualsevol cas, espero que no serà pas la darrera vegada que coincidim, almenys per part meva, perquè la trobada d'un grup tan heterogeni de persones unides per una afecció comuna, sense més pretensions que passar-s'ho una mica bé, aprendre alguna cosa i conèixer gent, en un ambient senzill i agradable, lluny de pretencions i artificis, m'ha semblat absolutament refrescant i allunyat d'altres reunions de gent ben diferent que durant anys he hagut de suportar per raons professionals.
La classe? Bé, gràcies. La professora, em sembla que ja ho he dit, era la Mireia Carbó, una noia més jove que no em pensava i autora de llibres de cuina fàcil de fer i agradable de menjar; és una persona desimbolta en la feina i en la parla, bromista, amb prou experiència perquè l'estona passi volant.
Ens ha ensenyat a fer un pastís de formatge molt fàcil i bonic de presentar, una coca de llardons que "caurà" per Sant Joan, i un arròs verd (pel color de les verdures que hi posa) amb cloïsses.
El pastís de formatge, l'únic que hem tastat, estava bo però tenia un gust massa semblant a la llet condensada i poc gust de formatge, potser per haver utilitzat formatge per untar, hauré de veure com queda amb algun altre de més potent. No estic pas gaire d'acord amb moltes apreciacions sobre la cuina de l'arròs que ha fet, com considerar que és igual fer-lo amb aigua que amb brou, però això no és pas important.
El que importa de veritat és si quan marxes d'un lloc t'arrepenteixes d'haver agafat el cotxe i haver fet un desplaçament que per a mi ha estat llarg, o no te n'arrepenteixes, i en el meu cas haig de dir que no.
Senyores i senyors, ha estat un plaer que espero repetir.
Fins aviat!.

24 comentaris:

  1. Hola! Quines caretes de felicitat! Si és que la cuina és un dels móns més bonics! Em fa molta il·lusió anar "reconeixent" amics i amigues blocaires. Salutacions.

    ResponElimina
  2. Vaya grupo mas majo os habeis juntado, ya me diras que da vuestra tierra que hay tanta gente que cocina genial y se interesa el mundo gastronomico.Enhorabuena

    ResponElimina
  3. Manel,

    Chapeau! quina productivitat la teva, només arribar a Castellterçol, pam! penjes les primeres impresions de la trobada a la classe de la Mireia Carbó.
    Va ser un autèntic plaer poder saludar-te en persona, i per descomptat, a banda de seguir-te llegint, esperem tornar-nos a trobar ben aviat.
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Manel,

    Quina rapidesa en penjar la teva crònica (perquè també ho és, de crònica, eh?, no en tenim pas l'exclusivitat nosaltres).

    Va ser un plaer poder saludar-te personalment, encara que no ens varem poder acomiadar, perquè no sé que fem que sempre ens entretenim al final amb la Mireia i no trobem mai el moment de marxar.

    Pel que fa a l'arròs, precisament varem comentar amb el Josep el que opinaries tu, que ets tan amant dels arrossos. Ja, ja, veig que no estàs massa d'acord amb la Mireia. La propera vegada podeu tenir un canvi d'impressions i tot!.

    Bé, doncs, seguirem en contacte i fins la propera!

    ResponElimina
  5. francesc, no t'ho creuràs però abm l'enric i alra gent vam parlar de tu, que ets un dels nostres lectors més fidels, i cada vegada publiques més coses de cuina al teu bloc.

    su, creo que te hubiera gustado como a mi conocer a esta gente que, al fin y al cabo, tiene aficiones comunes a la nuestra y la verdad es que son todos muy majos.

    josep, el plaer va ser meu i he comès l'error imperdonable de no dir que vas ser el primer a saludar-me i el que em va anar assenyalant gent que no coneixia. jo també espero que ens anirem veient sovint.

    glòria, no volia fer una crònica perquè se suposa que és la meva feina i no volia que semblés que el primer dia venia a canviar l'status quo, ni molt menys. jo he llegit altres vegades que les fotos i la crònica són cosa teve (ahir amb l'ajuda del josep) i així ha de segur sent, ara miraré si ja has fet els deures.
    lamento que no ens poguéssim acomiadar, perquè vaig estar una estona a baix amb l'enric i la parella vermella, però al final se'm feia tard,. en tot cas, el plaer, ja ho he dit, va ser meu, i el seguiré tenint llegint les vostres cròniques. a veure si al final encara m'aficionaré a l'òpera...

    ResponElimina
  6. Caram quin goig i quina meravella poder compartir una bona estona amb els amics ,m´ha fet molta il.lusió veure que tots he pogut gaudir la companyia de la Mireia, la veritat que no la conec, però es com si fos de casa meva, ja que jo la seguia en els programes de la tele, i es molt maca en tots els sentits. Moltes felicitats a tu i a tots el companys blogaires, que aquestes petites coses , son les que es fan sentir com les mes grans.

    Molts petons.

    ResponElimina
  7. Ostres Manel, jo també et vaig buscar però no et vaig reconèixer. Com que vàrem col·lapsar l'entrada de l'aula saludant-nos vaig seure de seguida per no destorbar als altres companys. A més ahir en Jordi i jo teníem pressa i no ens vàrem quedar a fer-nos la foto. Em sap greu. En el proper curs serà...
    Felicitats per la crònica

    ResponElimina
  8. Quina rapidesa i eficiència! Has fet molt bona crònica, a mi em va agradar molt poder conèixer-te per fi :)
    Tens raó que amb tanta gent (i sent tots nous per tu) és impossible associar a cadascú el seu blog... però ja veuràs que si vas venint, cada cop és més fàcil ;)
    Així que hi ha polèmica sobre el caldo a l'arròs? Je je je...

    ResponElimina
  9. mome, ja ho saps, apunta't a la pròxima, que sitges deu quedar més o més a la mateixa distància de barcelona que castellterçol.

    ruben, el pròxim dia haurem d'anar tots amb una etiqueta identificativa al pit. mentrestant, ens conformarem llegint-nos.

    gemma,a mi també em va agradar conèixer-te, i alhora m'alegro d'haver-te semblat més jove al natural i lamento que els meus escrits et fessin pensar que era més gran.
    sobre l'aigua i el brou, ve a ser com si en un pastís hi posessis aigua en lloc de llet, segurament amb gelatina o quallada s'aguantaria, però no seria pas el mateix.
    espero que tindrem més ocasions per parlar-ne.
    fins aviat!

    ResponElimina
  10. Hola Manel, finalment no vaig poder anar a la classe per raons de feina. Espero que a la propera ens poguem conèixer! Me n'alegro que anés bé la classe, sempre se n'aprèn alguna cosa.

    una abraçada.

    ResponElimina
  11. Ei, Manel!!! Estem tant contents de compartir una classe amb tu! Estàvem molt encuriosits per saber com series!!! i ens vas agradar moltíssim i ens vam trobar molt bé al teu costat! Ens veiem a la propera!

    ResponElimina
  12. anna, espero que puguem coincidir ben aviat, perquè m'agradaria conèixer-vos a tots personalment en persona, que diria aquell.
    fins ben aviat!

    parella vermella, jo també tenia curiositat per conèixer-vos i em vau fer sentir bé des del primer moment, o sigui que us estic molt agraït. ara ja sembla que ens coneguéssim de tota la vida, cosa que deu ser bon senyal, oi?
    a veure si trobo una estona de tranquilitat per llegir la vostra experiència a la fleca, que ja he vist que va ser d'allò més interessant.
    una abraçada!

    ResponElimina
  13. Pos a mi el papa no va em va deixar vindre!
    potser d-aci uns quants anys.

    ResponElimina
  14. Hola Manel, a veure si coincidim en un altre curs i ens coneixem, com vas poder comprovar érem molta gent i vem satura l' entrada a l' aula, suposo que per aquest motiu tampoc varem coincidir, i tal com t' ha dit el Ruben, teníem presa i no ens vem quedar per la foto, bueno noi, a veure si en el proper ens coneixem.

    Aprofito per felicitar-te pel blog, he estat mirant les teves receptes i totes m’ encanten, ara només en falta temps per anar-les fent, amb el teu permís, jeje

    Salutacions

    ResponElimina
  15. Ai, Manel!... Ja veus a quines hores, millor dit, a quines deshores, t'envio aquest comentari! :))

    Jo també vaig estar molt content de poder-te conèixer, i també em va saber greu no conèixer a més gent, així com no poder xerrar durant una bona estona amb tothom.

    Magnífica i detalladíssima crònica, perquè és una senyora crònica, eh?

    A veure si quan ens tornem a trobar podem estar molta més estona.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  16. Manel, jo feia poc que coneixia els vostres blogs, hi havia tanta gent que era imposible ...poguer parlar amb tothóm!!
    PErò m'en alegro d'haver anat a aquesta clase, perquè era un grup ben simpátic i agradable.
    Prometo mirarme el teu blog..

    ResponElimina
  17. Manel, moltes felicitats per la teva crònica, em sap molt de greu no haber-te saludat. Espero veure't la propoera vegada.
    Avui he provat l'arròs tal com ho va fer la Mireia i ha sortit molt bó. Jo feia com tu, amb caldo i sense remenar i avui he fet tot el que m'havien dit que no es feia, i la veritat que el resultat ha sigut deliciós.
    Fins la propera
    Eva

    ResponElimina
  18. gràcies, jordi, segur que ben aviat tindrem ocasió de conèixer-nos personalment. per cert que acabo de subsanar un error imperdonable com ere no tenir el vostre bloc a la llista d'amics.

    enric, no pateixis que jo encara vaig més de tard amb les respostes; gràcies per l'elogi i espero que ens retrobarem ben aviat.

    snur, a mi també em va semblar una sessió agradable i simpàtica, i el teu comentari em servirà per conèixer un nou bloc. avui mateix et visito.

    eva, jo també he provat ja l'arròs i no va sortir tan bo com em pensava, segurament per culpa meva, però ho tornaré a intentar. la pròxima vegada segur que ens veiem. fins aviat!

    ResponElimina
  19. Manel, quedas convidat a entrar a la meva cuina i tastar lo que més t'agradi. Per cert, la teva part de wok m' ha encantat..

    ResponElimina
  20. Manel! Un plaer coneixe't també!!!...Llàstima que no doni per gaire aquestes trobades per xerrar, però amb la proposta del cafè de nit, ja no hi haurà excusa!!!
    Eva (quina risa lo de "petunets"!!!)

    ResponElimina
  21. snur, ho faré, gràcies per l'oferiment; no cal que et digui que espero que facis el mateix.
    ens seguim llegint!

    eva, efectivament tindrem temps de conèixer-nos millor, però veig que aquest cop ja no has posat la teva firma característica i t'has descuidat els "petunets".

    ResponElimina
  22. Com sento no haver pogut anar, perquè m'hauria agradat molt parlar amb tu. M'agrada que t'hagis enrecordat de mi .
    Petonets

    ResponElimina
  23. Manel.
    Una cronica excelent. Fins avui no he pogut penjar la meva.
    En va agradar molt poder coneixer-te en persona.
    Fins la propera.

    ResponElimina
  24. rosalisabel, espero tenir més oportunitats per conèixe'ns, de fet hi ha una proposta de dinar o sopar que pot ser interessant.

    tere, corro a veure què et va semblar la classe.
    per cert, que en el post de diumenge vaig fer servir una proposta teva, esmentant l'origen, és clar, espero que no t'importi.
    espero que ens veurem aviat.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...