peus tebis amb vinagreta a l'antiga
Tornem-hi amb els menuts, que ja sabeu que són una de les meves debilitats, i els peus de porc, encara més. La seva melositat i textura gelatinosa, que a molta gent molesta, per a mi els fan deliciosos.
Per això els preparo de moltes maneres, però una força habitual és amanir-los simplement amb una vinagreta, quan encara són calents acabats de sortir de l'olla. Els que queden són bons només marcats en una paella o una planxa ben calenta, que deixa la pell cruixent, arrebossats amb farina de galeta i fregits, amb salses diverses, desossats i farcits o picats per farcir d'altres peces com unes albergínies... en fi, hi ha un munt de combinacions que no acabaria mai d'enumerar.
Però primer de tot cal bullir els peus, i encara que siguin nets, primer els escaldo amb aigua bullent, que llenço, i quan l'aigua nova comença a bullir, hi poso els peus amb uns grans de pebre negre, una pastanaga, una fulla de llorer, una branqueta de romaní (es poden substituir per un lligat d'herbes), una ceba punxada amb dos claus d'espècie i força sal. Tapo l'olla ràpida i amb mitja hora o tres quarts en tenen prou per quedar que es desfan a la boca.
Abans de treure'ls de l'olla, preparo la vinagreta, que en aquest cas vaig fer amb oli verge, vinagre de Xerès de raïm Pedro Ximénez i mostassa a l'antiga.
A sobre dels peus hi vaig posar una mica de sal d'escates i els vaig napar amb la vinagreta. El resultat, espectacular, mal m'està el dir-ho!
Manel, bon dia! com a tu, una de les nostres menges preferides són els peus de porc, ara que estem de règim en podem menjar sovint perquè són molt saludables i poc calòrics. Nosaltres últimament els mengem a la brasa, ben torradets amb una micona de sal i apa! a endrapar-los!
ResponEliminauff Manel és l'hora de dinar i he anat a parar amb una recepta bomba.
ResponEliminam'encanten el peus i tb soc l'unica a casa. sort en tinc de la meva mare que de vegades en fa i ens els repartim, jo sempre els he menjat amb salseta que la fa molt bona.
aixi tb els puc provar de fer. de fet a la carnisseria on jo compro ja els venen cuits envasats al buit i m'estalvio la coccio que lo millor es el que em fa mes fastic de tot jeje.
aixo passa com els cargols m'encanten pero si els he de cuinar jo doncs no.
bueno ja no m'erotllo més.
felicitats i salut.
cuina vermella,
ResponEliminaestà vist que com els porcs del vallès no hi ha res, i dels seus peus ni en parlem...
jo ja ho dic a la meva dona, que els peus no porten greix i són poc calòrics, però no hi ha manera, me'ls haig de menjar tots jo!
gina,
veig que també tens dificultats per introduir els menuts a casa. però mentre hi hagi la mare... ara, pensa que un dia la referència culinària dels bessons passaràs a ser tu.
òndia!! que bo!! tinc uns peus de porc al congelador i em sembla que em copiaré descaradament aquesta recepta , ara a l'estiu això de fer guisadets fa una mica més de mandra.... :-)
ResponEliminaanirac, gràcies per recordar-me la recepta, fa molt temps que no la faig i em sembla que faré com tu, perquè a l'estiu ve de gust un plat així tebi o fred.
ResponElimina