la utilitat dels blocs de cuina o com enlluernar els amics

Ahir al vespre teníem un sopar amb alguns companys ciclistes i les seves parelles, i com que vam quedar que tots portaríem alguna cosa, se'm va plantejar el dubte de sempre: què portar per ser una mica original, agradar tothom i, per què no, enlluernar els amics?
Una qüestió semblant me la va plantejar dies enrere l'Anna, de La Taula d'en Bernat, que em demanava idees per a un sopar de Sant Joan per a 17 comensals. Li vaig contestar amb un seguit de suggeriments, però potser li hauria d'haver donat una resposta més senzilla: per a què serveix tenir i llegir blocs de cuina?
La resposta al meu dilema i al de l'Anna no és al vent, sinó en els mateixos blocs, d'on vaig treure la solució al meu dilema d'ahir. Com que tenia clar que les propostes volia que fossin "sobre pa", vaig començar pel meu propi bloc, d'on vaig treure la xapata amb formatge de cabra, cireres i reducció de mòdena que publicava ahir, el canapè de bacallà fumat, tomàquet, ruca i olivada (en aquest cas vaig fumar el bacallà jo mateix seguint la tècnica del salmó fumat sense fum) i la botifarra amb anxoves.
Feia dies que havia vist diverses propostes de sobrassada amb mel, i em vaig decantar per posar-la sobre cassoletes dolces, com fa la Tere de La maleta de Boston. Finalment, vaig preparar un paté d'anxoves com el que vaig veure fa poc a La cuina en bolquers, i el vaig servir tant en cassoletes dolces com sobre pa de motlle amb un bri de ruca a sobre.
L'avantatge d'aquests "montaditos" o canapès o com n'hi vulgueu dir és que es poden muntar a l'últim moment, just abans de marxar, i permeten presentacions vistoses (jo els vaig posar en plàteres rodones amb blonda i en plàteres quadrades sense blondes).
L'èxit de la proposta va ser notable, i les altres aportacions van estar a l'alçada, en forma de xató, de porros en vinagreta i altres propostes que van acabar amb gelats artesans de la pastisseria local, de taronja i xocolata i de vainilla amb nous i caramel, que feien difícil dir que no.
El Kike, que feia d'amfitrió, va treure de la bodega dos negres de la Rioja per treure's el barret, el Baigorri reserva i el vi d'autor del celler, el Baigorri vino de garage, que servits en fines copes de cristall van estar a l'alçada.
I a la sobretaula es va treure qui sap d'on una relíquia introbable, un licor estomacal, però no el conegut Bonet, sinó de la casa Morell, un celler de Sant Fruitós de Bages que qui sap quants anys fa que deu estar tancada. La veritat és que entrava d'allò més bé, però amb els anys que fa que no bec cap altre alcohol que no sigui cervesa, vi o cava, no és estrany que avui publiqui l'article tan tard.