dilluns, 30 de juny de 2008

la cuina metòdica de l'emili

Ahir vam anar d'estrena a casa la Rosa i l'Emili, que han reformat el seu pis de Montgat i s'han fet una cuina que fa enveja, sobretot comparada amb la de nostra 3x2 (metres): quantitat d'espai en armaris, nevera americana de doble porta, tres àrees de cocció per inducció, a gas i barbacoa...
Hi vam anar d'hora i vam baixar a la platja mentre l'Emili amortitzava la cuina i ens preparava el dinar. Cuina com treballa: metòdic, en algun punt obsessiu, pas a pas, sense esverar-se, sense perdre de vista l'objectiu. És informàtic i sap que un pas ha d'anar darrere un altre, que si te'n saltes un, les coses es torcen i el resultat no és el mateix. Per això ens va regalar tres plats que tenien en comú la preparació metòdica i un resultat, s'ha de dir, excel·lent.
De primer ensaladilla russa, però no unes verdures bullides i empastifades amb maionesa. L'Emili cou les patates amb pell i després les talla petites, bull les verdures una a una, tallades també ben petites, finalment ho amalgama tot amb maionesa apta per a celíacs (la seva dona ho és) i la presenta coberta amb ou ratllat, pebrot, olives... la foto ho explica tot.

De segon ens va fer un bacallà confitat a 80 graus (s'ha comprat un aparell d'aquells que mesuren la temperatura de l'oli amb làser: mètode) acompanyat de samfaina. La samfaina, com l'ensaladilla, amb les hortalisses picades petites i cuites per separat, per unir-les després amb una mica de tomàquet sofregit també a banda. Unes làmines d'all torrades per culminar un plat magnífic.
I de postres? Macedònia amb mètode: la maduixa macerada amb sucre i vinagre, totes les fruites tallades petites, i un toc de menta que la diferencia.
Tres plats diferents i iguals: producte i mètode, paciència i dedicació. Amb la nova cuina, hi haurà cua per anar convidat a casa seva.
Nosaltres hi vam aportar un Ramón Bilbao edición limitada del 2004 i una mousse de turró que vam
fer la Lara i jo seguint, una vegada més, una recepta de la Gemma Clofent. Els detalls, demà.

10 comentaris:

  1. Quina sort anar de convidat amb un cuiner així! Tenen fama de metòdics, els informàtics?
    Ja espero la mousse de torró... ;)

    ResponElimina
  2. No sabria dir si tots els informàtics son metòdics, jo ho soc... però com sabeu tots, la cuina no només es mètode, es sobre totes les coses, amor i generositat i d'això, pel meu amic Manel i família, en tinc de sobres, gràcies.
    Emili

    ResponElimina
  3. doncs un dinar esplendid, i la cuina ay ja la imagino.
    felicitats.

    ResponElimina
  4. Quin menú més bo, a veure aquestes postres que vas portar... Al meu home li agrada molt tot el que sigui de torró.

    ResponElimina
  5. gemma, jo crec que els informàtics (no ho seràs pas tu, per casualitat?) han de ser metòdics, perquè només que en una línia de programació o d'ordres equivoquis un signe, allò no funciona. i quan ve l'emili a revisar-me l'ordinador, veig que sempre comença pel principi, pas a pas, sense anar d'una cosa a l'altra com faig jo.

    emili, moltes gràcies, què més et puc dir?

    gina, del dinar ja n'he parlat, de la cuina, val més deixar-ho perquè aleshores em va massa enveja i no és sana.

    ro, ara escric la mousse de torró i la penjo a mitjanit.

    ResponElimina
  6. Amb amics així, el dinar devia ser magnífic. Enhorabona per les fotos i la presentació del teu post.

    ResponElimina
  7. Manel, quin dinar més elaborat i quant d'amor hi ha posat l'Emili en aquesta convidada, només pensar l'estona que s'ha passat tallant totes les verdures i fruites a bocinets petits... Pel que fa a l'equilibri de plats i de sabors aquest dinar és de matrícula d'honor. A l'igual que el vostre vi i postre.
    Enhorabona a tots i sobretot felicitats per tenir uns amics tan esplèndids.

    ResponElimina
  8. efectivament, l'emili és un sol, i a banda del mètode, que és el que he destacat en l'article, com bé diu hi posa molt de carinyo en les elaboracions, i això es nota. és un gran amic!

    ResponElimina
  9. Fantàstic menú, Manel! L'enhorabona al teu amic Emili, i a tu per tenir amics que, com ell, no els ve d'una hora de cuina per tal de complaure als bons amics.

    ResponElimina
  10. gràcies, enric, ja li diré de part teva a l'emili, que efectivament representa més bé que ningú la generositat que dóna nom a aquest bloc.
    per cert, avui t'hem posat falta a a classe del david lienas.
    fins aviat!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...