faves tendres a la planxa amb romescoQuan dies enrere vaig publicar la recepta de les faves tendres amb pell, un bon amic d'aquest bloc, el Francesc, de Beneixama, al País Valencià, em va explicar que allà també en mengen, i recordava que quan era petit la seva mare li feia les faves més tendres a la planxa, amb una mica de sal i oli. I va deixar escrit en els comentaris una bona colla de variants més que recorda de la seva infantesa al poble.
Com que em va picar la curiositat, li vaig demanar al meu pare que em portes unes quantes faves més i les vaig fer a la planxa: boníssimes, es fan molt de pressa, tant la tavella de fora com els llegums de dintre, i amb el torradet de la planxa són molt i molt agradables de menjar.
Per alegrar una mica el plat, se'm va ocórrer posar-hi salsa romesco, perquè ja havia experimentat en una altra recepta amb favetes que hi lliga molt bé. Vaig fer servir un romesco en conserva, de la casa Ferrer, que surt força bo, i la veritat és que el conjunt va quedar prou agradable a la vista i al paladar.
Ei, quina gràcia de post! Quina il·lusió veure'm així en el teu bloc! La veritat és que t'han quedat de primera! Fan cara d'estar molt bones. Amb eixe toc del romesco deuen tindre un saboret especial. Em fa molt content que t'hagen agradat les suggerències del meu poble. Salutacions.
ResponEliminaHola! quina manera diferent de menjar el gra! Si no haguessis dit que son faves haguèssim pensat que son estirabecs, els has tastat?
ResponEliminafrancesc, els teus suggeriments són molt ben vinguts, ja ho veus.
ResponEliminacuina vermella, la veritat és que no he tastat mai els estirabecs, sé que estan molt de moda entre els cuiners joves, però per aquí no se'n van i no els he tastat. a veure si en pengeu una recepta algun dia.
No sé si he traducido bien.... pero si es así nunca he comido las habas de esta forma (bueno no las he comido sin pelar...), tienen que ser pequeñas y tiernas ¿no???? Desde luego tienen una pinta estupenda!!!! Saludos!!!!
ResponEliminam´ha fet molta gracie veure les teves faves, la veritat, que el meu pare li agradaven molt, amb pell, però cuites como els pèsols ofegats. gracies i felicitats
ResponEliminasalvia, has traducido bien, se trata de habas con su piel y tienen que estar tiernas y recién cogidas (me las trae mi padre); la semana pasada las presenté en otro post también con piel pero cocinadas de otra forma.
ResponEliminahasta pronto!
mome, m'alegra que l'article et porti records, però si trobes faves tendres, les pots fer i veuràs que bones que són, així o bé ofegades com el teu pare, o com les vaig explicar la setmana passada.
gràcies per venir i fins aviat!
Un plat ben curiós!..Jo tp he tastat mai les faves senceres, quan he vist la fotografia m'he pensat que eren espàrrecs! ;)
ResponEliminaQuina sort que el teu pare te les pogui portar!!! Això no té preu!
Petunets,
Eva.
Estava desgranant faves (no ho faig mai, però en vaig comprar ahir de pagés) i he pensat buscar una recepta doncs recordava que la meva mare ens feia els "galets" : les faves més petites i tendres amb la vaina i crec que les fregia fort al principi i després les tapaba bé perque quedessin tovetes (i molt ben escorregudes). Aquesta nit intentaré fer-les amb una planxa que tinc tipus sanwich que totes les verdures les deixa boníssimes. Gracies per l'article.
ResponEliminaespero que et sortís bé la prova. un altre dia també pots tallar les faves amb pell, com si fossin mongetes per coure amb patates, bullir-les i després passar-les per la paella amb una mica de cansalada i all picat, i ja em diràs!
EliminaMolt bé gràcies. La il·lusió d'un sabor que feia tan que no tastava també hi va ajudar. La propera vegada faré aquesta recepta que m'has proposat.
Elimina