dijous, 19 de juny de 2008

anem al gra (6)

faves crues amb sal

La temporada de les faves està acabant, però encara m'arriben alguns exemplars acabats de collir. Els últims els va portar ahir a la tarda la meva filla Lara de l'hort de l'escola, i estava súper orgullosa perquè eren unes faves grans i maques que havien plantat i cuidat els nens. Com que les van repartir entre 40 o 50, no van tocar a gaires per cap, però eren el fruit del seu esforç i les havia de tractar com a tals.
Com que ja eren molt grosses, no les podia preparar amb pell, ni a la planxa amb romesco , com les he presentat darrerament en aquest bloc, i vaig recordar una història de la Su, una amiga de Conca autora del magnífic bloc Webos fritos.
Explicava que els seus avis tenien un hort, i els treballadors de la zona hi anaven a berenar, compraven un cistell de faves per una pesseta i se les menjaven amb pa i vi. Li vaig escriure i li vaig demanar si això volia dir que se les menjaven crues, i em va explicar que sí, que a casa seva sempre s'havien menjat les faves desgranant-les i sucant-les amb una mica de sal, sense coure-les.
Això és el que vaig fer ahir amb les faves que va portar la meva filla, les faves més tendres que he menjat mai perquè eren collides amb les seves mans de nou anys.
A ella també n'hi vaig donar una, però em sembla que no li va agradar pas tant com a mi, que de petit havia menjat sempre faves i m'agraden molt de tota manera.
Si encara hi sou a temps, feu la prova, no costa gaire desgranar una beina i tastar-ho. Espero que us agradi tant com a mi.

6 comentaris:

  1. Manel, a mi les faves sols m'agraden crues.
    De petita per berenar m'en anava al hort des tiets amb un parell de llesques de pa, agafava les faves de la mata i apa, cap dins!!!

    ResponElimina
  2. Pues en mi casa no se solían comer, por la zona de castilla-León no hay muchas (no sé porqué) así que no era normal comerlas en casa (pese a que cuando yo era peque viviamos en Barcelona y ahí me ha dicho mi madre que sí había en el mercado.... A ver si me puedo hacer con unas pocas (ya es tarde...) para hacer alguna de tus recetas. Por cierto, ¿en el colegio tienen huerto???? Qué buena idea!!! Saludos!!!

    ResponElimina
  3. Manel, amb totes questes coses que has posat m´he quedat bocabada, i per tot el que sempre et vaig seguint voldria que quan tinguessis un moment pasis per el meu blog a recollir una cosa per a tu. petons.

    ResponElimina
  4. dolorss, jo, ja ho has vist, no ho havia fet mai, i ho he hagut de prendre de Conca, amb uns quants anys de retard.

    salvia, espero que consigas habas, y si no, guarda las recetas para el próximo año.
    en el colegio, efectivamente, tienen un huerto que cuidan los niños, a mi también me parece una excelente idea, mi hija estaba la mar de contenta con su pequeño tesoro.

    mome, gràcies pel comentari i pel que m'imagino que seerà un premi. ara mateix aniré al teu bloc, però primer el posaré a la meva llista de blocs amics perquè m'acabo de donar que de forma imperdonable encara no hi és.
    fins ara!

    ResponElimina
  5. Manel: que maravilla de post, me ha emocionado, la foto está preciosa, y me alegro que crudas te hayan gustado, ya que asi de repente pense que el sabor te pareceria diferente, y proporcionadas por tu hija, eso es ya lo mas.
    Descubro a traves de estas cosas una sensibilidad especial que captas detras de cada receta, por lo menos en mi caso, siempre lo percibes, y en los tiempos que corren, no sabes como aprecio o esto. Un abrazo gordo.

    ResponElimina
  6. gracias, su, no cuesta mucho captar la sensibilidad en tus recetas porque tu tienes mucha y la vuelcas en tu cocina. además, aunque vivamos lejos, está claro que, al menos en estos temas, hemos recibido una educación o una herencia muy parecida.
    seguiré leyendo tus artículos con placer.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...