les oblidades arengades

Sense haver-m'ho proposat quan el vaig crear, aquest bloc s'ha convertit en una mena de reivindicador d'alguns productes i les maneres tradicionals de preparar-los que s'estan perdent al nostre país en favor de productes i maneres de fer pròpies d'altres contrades. Per això he parlat del baieton (o trinxat del Moianès), reivindico la cocció dels llegums a casa, aquesta setmana us explicava com fem les faves amb pell, o la cuina dels menuts, una de les meves preferències. Encara que tot això no està renyit, com també heu pogut veure, amb l'ús (i a vegades abús) del wok i la salsa de soja, per exemple.
Hi ha un producte del qual no he parlat mai i que m'agrada molt, tot i que reconec que jo mateix l'he tingut força temps oblidat: les arengades.
Les arengades o sardines de la costa o sardines salades i premsades encara les trobem en molts mercats en la seva presentació tradicional en barrils de fusta, totes ben posades fent un cercle amb la cua al centre del barril i els caps cap enfora, i disposades en diverses capes. Però també les trobem en supermercats populars com el Mercadona envasades al buit de quatre en quatre. Es tracta, per tant, d'un producte accessible, que no és pas car, i al qual podríem prestar més atenció.
Les sardines salades, amb el bacallà, conservat igualment en sal, van ser durant anys els únics peixos que arribaven a la Catalunya interior, i malgrat ser tots dos productes típics de la cultura rural, el primer s'ha "ennoblit" i és avui altament cotitzat, massa pel meu gust d'amant del bacallà, i el segon ha quedat relativament oblidat.
Les arengades podrien comparar-se amb les anxoves, tot i que el procés de preparació és diferent, perquè són peixos que pel tipus de conserva adquireixen un gust molt potent i marcat.
Les arengades es poden preparar de moltes maneres, una de molt tradicional és en els esmorzars de vinya, fetes a la brasa i acompanyades amb pa torrat i raïm. A la brasa deu ser una de les millors maneres de preparar-les, però com que no muntarem la barbacoa per fer-les, també podem passar-les per la paella, senceres, i quan estan fregides es pelen molt fàcilment.
Per a les altres preparacions el millor és embolicar-les amb paper i clavar-los uns quants cops de puny, de manera que les escates salten molt fàcilment. Després només s'ha de treure el cap, els intestins i les espines i tenim dos bonics filets.
Aquests filets són molt bons en una coca o pizza amb verdures escalivades, o acompanyant una escalivada com faríem si fossin anxoves. En aquest cas, també les podem rentar i posar una estona abans en oli.
Això és el que vaig fer dissabte, tallar-les a trossos petits i posar-les en oli. Aquest oli el vaig fer servir per amanir un enciam i, a sobre, hi vaig posar tomàquet en rodanxes i els trossos d'arengada. Una amanida ben senzilla. També en vaig fer com a tapa amb el tomàquet i les arengades més unes olives negres, i punxant amb un escuradents una oliva i un tros d'arengada.