dimecres, 11 de juny de 2008

cent articles

Miro l'arxiu del bloc i em diu que he enviat 99 missatges; és a dir, que aquest serà l'article número 100 que hi publico. En el primer article, o post, hi explicava la filosofia d'aquest bloc, almenys la intenció; el per què va néixer l'11 de març i no el 10 o el 12 o el mes que ve, només ho explica la casualitat, ja que va ser una nit, ja al llit, amb el portàtil sobre la falta, que per casualitat llegint una pàgina vaig clicar sobre la capçalera on diu crear bloc i vaig anar seguint els passos.
Com que no sabia què publicar, vaig empescar-me allà mateix una "carta... d'intencions", i l'endemà, un article sobre el fet d'anar a comprar, i a partir del tercer dia, que ja havia començat a fer fotos d'alguns plats (no ho havia fet mai), vaig poder començar a parlar de productes, de plats, de conceptes.
Des d'aleshores he publicat un article cada dia, excepte dissabte passat, que em va ser impossible, i els tres primers dies que vaig ser a l'hospital perquè no tenia connexió a internet.
Però, com tot, el bloc té vida pròpia, i sense adonar-me'n m'he convertit, d'alguna manera, en reivindicador d'una cuina, o més ben dit, d'uns productes tradicionals que han caigut en desús, o han passat de moda, o ningú prepara ja perquè porta massa feina. Per això tinc seccions per convidar a coure llegums ("anem al gra") o a cuinar menuts, per exemple, i de tant en tant publico receptes del meu poble o de la meva comarca com el baieton o trinxat del Moianès.
Però també m'agraden la cuina moderna o la cuina oriental, i el wok fa dies que treu foc (perdoneu el joc de paraules que ja he fet una altra vegada), i tantes coses que costa més de definir, i procuro que tots aquests interessos es vegin reflectits en el bloc.
Aquests cent articles i tres mesos justos m'han servir per no perdre l'hàbit d'escriure, que és la meva professió, i per cultivar la meva afició per la cuina, que és una de les meves vocacions. Però el que m'ha agradat més de tot plegat és la gent que he conegut i el fet d'entrar en un món que desconeixia, el món dels blocaires en català, que m'han rebut amb una gran calidesa i que no estalvien mai un comentari amable. Jo he procurat fer el mateix, no pas per quedar bé, perquè abans de dir una mentida, no deixo cap comentari, sinó perquè ara sé l'esforç que fan, entenc la il·lusió que hi posen i admiro el resultat que en treuen de la unió d'aquestes dues forces. Per això tinc tantes ganes de conèixe'ls en algun curs de cuina, sinó a tots, almenys alguns, i per això cada dia m'esforço perquè els 40 o 50 lectores que pugui tenir un article vegin, com a mínim, el mateix que veig jo en els altres blocs; i si a més troben que el resultat és bo, encara millor.
Només un apunt final: el mateix bloc el podria haver fet en castellà i en lloc de 7.000 visites n'hauria tingut 70.000, perquè el mercat és molt més ampli, i cada dia tindria 20 o 30 comentaris; però, si se'm permet dir-ho així, jo cuino en català i crec que només així ho puc explicar.

9 comentaris:

  1. Felicitats! com passa el temps oi?

    ResponElimina
  2. gràcies, ro; sí que passa depressa,el temps, però no es nota gràcies a la vostra companyia i escalf.

    ResponElimina
  3. Felicitats per l'aricle número 100! Esperem que en segueixis escrivint molts més, i t'asseguro que ens seguiràs tenint com a lectors fidels. Ànims!

    ResponElimina
  4. moltes felicitats Manel, que en facis molts cents més. Petons

    ResponElimina
  5. Apa 100? carai com passa el temps!!! Felicitats Manel i ara a celebrar els 1.000!!!!!!

    ResponElimina
  6. Manel,

    Feliços 100 articles i que siguin només els 100 primers!.

    Segueix cuinant en català i explicant-nos-ho així de bé, com si et tinguessim al costat.

    Ens veiem el dijous 19 al Caprabo!

    ResponElimina
  7. gràcies a totes; no em fa res repetir que el millor d'aquesta experiència sou vosaltres.
    fins aviat!

    ResponElimina
  8. Enhorabuena por tus 100 posts!!!!! Y que sean muchos mas!!!! Saludos!!!

    ResponElimina
  9. gracias, salvia, espero aguantar al menos tanto como tu, y si puede ser, que todos sigamos bastante más.
    una abraçada!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...