diumenge, 29 de juny de 2008

salsa ximixurri al gust d'aquí

Dies enrere, la Rakel V.B.W., la meva fisio, mentre em feia veure les estrelles, em va comentar que s'havia quedat molt sorpresa en veure en un prestatge del súper una salsa de nom estranyíssim que li sonava a xurro.
Aquesta noia no para de sorprendre'm perquè el seu interès per les coses de menjar és més aviat migrat, però aquesta no me l'esperava i em va fer riure
molt.
De tota manera, em va servir per recordar que feia temps que no preparava aquesta salsa argentina que és ideal per acompanyar carns, i com que aquell diumenge teníem previst fer una barbacoa, la vaig preparar el dijous perquè amb els dies millora, i força. De fet, se'n pot fer una bona quantitat i guardar-la en una ampolla o en un pot ben tancat per altres dies.
De receptes de ximixurri n'hi ha moltes, i la majoria porten una bona proporció de bitxo vermell (ells en diuen ají) i per rematar-ho, tabasco. Aquí no estem tan acostumats al picant, i jo no n'hi vaig posar.
Hi vaig posar, com a vegetals, all, ceba i tomàquet sense pell ni llavors tot tallat ben petit, julivert, orenga, sal, pebre negre i una mica de llorer picat. Una mica de pebre vermell picant, perquè un puntet sí que l'ha de tenir. I oli d'oliva, és clar, en la mateixa proporció que un bon vinagre. Hi ha qui hi posa aigua i vi blanc, però em sembla innecessari.
Les proporcions és millor anar-les provant, tastar la salsa fins que sigui del nostre gust, i afegir-hi allò que creguem que falta. Es pot ficar tot directament en una ampolla i barrejar com si féssim un còctel. També s'ha de remoure bé abans de servir.
Per a la carn, especialment la de vedella, no hi ha una altra salsa com aquesta.

10 comentaris:

  1. Aquesta recepta de "Ximitxurri" és bona de fer i potser demà la prepararé, però segur que li afegiré més vitet (=bitxo) perquè a mi el coent m'agrada. Amb moderació, això sí. Estic amb tu en això de l'oli d'oliva i el vinagre. Salutacions.

    ResponElimina
  2. A casa no som gaire de picants, però a poc a poc ens hi anem ficant... cal provar-ho tot!
    Has vist l'origen del nom de la salsa?
    "Delicias estuvo investigando y encontró en un viejo libro indígena el origen de la palabra CHIMICHURRI.
    Su origen parece provenir de una deformación del inglés "give me the curry" , usado por los colonos y aventureros británicos que en el siglo XIX llegaron a tierras argentinas.
    Por deformación de la pronunciación de la frase se gesto el vocablo CHIMICHURRI."
    Tret del blog http://deliciasdesdebarcelonaabuenosaires.blogspot.com/2008/06/ms-sobre-el-chimichurri.html

    ResponElimina
  3. francesc, a mi també m'agrada una mica coent, però a casa no, i m'haig d'adaptar.

    gemma, moltíssimes gràcies pel toc erudit, que eleva la categoria del bloc.

    ResponElimina
  4. Hola Manel!
    Mai he fet aquesta salsa i de fet no sé si la he provada. Caurà ben aviat!
    Una salutació

    ResponElimina
  5. Hola Manel,
    Estaré encantada de està en la teva
    llista de blogs amics, jo ja fa temps que et segueixo i sense demanar-te permís :) et vaig col.locar als meus recomenats, espero que no et sàpiga greu.

    Referent al ximixurri, com que tinc bastants amics argentins ja fa temps que el coneixo, però curiosament mai havia demanat la recepta perqué ja la fan ells.
    Un dia d'aquest faré una barbacoa a casa i els sorprendré fent-lo jo.

    Un petó

    Xaro

    ResponElimina
  6. rubén, és un clàssic que sempre posen als restaurants argentins, si la fas, regulant els ingredients al teu gust, segur que repetiràs.

    xaro, efectivament tu fa temps que em tenia a la llista de blocs amics, cosa que t'agraeixo molt. em sembla que divendres tindrem ocasió de conèixer-nos en la classe del david lienas. fins divendres, doncs.

    ResponElimina
  7. Com a la Xaro, mai se m'havia acudit fer aquesta salsa, ja que sempre l'he menjat fora de casa i no sóc massa aficionat a les barbacoes fetes a casa, però tindré present aquesta recepta perquè segur que durant aquest estiu un dia o un altre els meus fills n'"organitzaran" una... Ells a la taula, però, eh? :))

    ResponElimina
  8. enric, a vegades val més que estiguin a la taula, perquè segons com són, si comencen a remenar gaire al final acabes tenint més feina que si esperen asseguts.

    ResponElimina
  9. A esta receta le tenia yo muchas ganas...la guardo ya mismo a ver cuando la puedo hacer. Gracias Manel

    ResponElimina
  10. Segur que està boníssima però per una mig vegetariana com jo... haig de pensar on afegir-la... segur que la tastaré, encara que no sigui acompanyant a la vedella!
    Rakel V.B.W (he rigut molt!!)

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...