salsa ximixurri al gust d'aquí

Dies enrere, la Rakel V.B.W., la meva fisio, mentre em feia veure les estrelles, em va comentar que s'havia quedat molt sorpresa en veure en un prestatge del súper una salsa de nom estranyíssim que li sonava a xurro.
Aquesta noia no para de sorprendre'm perquè el seu interès per les coses de menjar és més aviat migrat, però aquesta no me l'esperava i em va fer riure molt.
De tota manera, em va servir per recordar que feia temps que no preparava aquesta salsa argentina que és ideal per acompanyar carns, i com que aquell diumenge teníem previst fer una barbacoa, la vaig preparar el dijous perquè amb els dies millora, i força. De fet, se'n pot fer una bona quantitat i guardar-la en una ampolla o en un pot ben tancat per altres dies.
De receptes de ximixurri n'hi ha moltes, i la majoria porten una bona proporció de bitxo vermell (ells en diuen ají) i per rematar-ho, tabasco. Aquí no estem tan acostumats al picant, i jo no n'hi vaig posar.
Hi vaig posar, com a vegetals, all, ceba i tomàquet sense pell ni llavors tot tallat ben petit, julivert, orenga, sal, pebre negre i una mica de llorer picat. Una mica de pebre vermell picant, perquè un puntet sí que l'ha de tenir. I oli d'oliva, és clar, en la mateixa proporció que un bon vinagre. Hi ha qui hi posa aigua i vi blanc, però em sembla innecessari.
Les proporcions és millor anar-les provant, tastar la salsa fins que sigui del nostre gust, i afegir-hi allò que creguem que falta. Es pot ficar tot directament en una ampolla i barrejar com si féssim un còctel. També s'ha de remoure bé abans de servir.
Per a la carn, especialment la de vedella, no hi ha una altra salsa com aquesta.