faves tendres amb pellPer avui tenia un altre post preparat, però ahir el pare, tornant de l'hort, va deixar a casa unes quantes faves acabades de collir i un all tendre. Quan vaig tornar de rehabilitació vaig veure clar quin seria el sopar per la meva dona i jo (als nens encara no goso donar-los-en): faves amb pell.
Les faves estan molt presents en la cuina moderna, però gairebé sempre en forma de favetes petites, no només sense la beina o tavella exterior, sinó també sense la pell que recobreix cada gra. Però no he vist enlloc, fora de casa els meus pares, les faves cuinades així, ben tendres, amb la tavella externa, tot i que suposo que, almenys anys enrere, devia ser la manera més habitual de menjar-se-les.
Així com amb les mongetes tendres a ningú se li acut desgranar-les i llençar la beina, amb les faves sí, només s'aprofita el llegum de l'interior, i ja dic que a vegades ni això.
D'altra banda, a la bossa que em va deixar el pare també hi havia un all tendre, Però no un all tendre dels que veiem a les botigues, que són com un dit petit, sinó un all de la mida d'una cabeça, ja totalment format, però ben tendre, és a dir, sense que s'hagin assecat les pells exteriors ni s'hagin individualitzat els grans, per dir-ho d'alguna manera.
I com que tinc una paleta d'ibèric que no durarà gaire, però encara hi ha tros per tallar, vaig posar a suar en una paella trossets de pernil amb greix perquè aquest s'anés fonent, mentre bullia les faves després d'haver tret a cada una la punta i el filet, en aquest cas gairebé inexistent, que els recorre el llom i la part interior.
Amb mitja horeta estaven ben toves i es podien posar a escórrer mentre tirava a la paella una part de l'all tendre ben picadet, i quan aquest va estar mig cuit, hi vaig saltar les faves a foc fort.
El resultat és espectacular, perquè la tavella de la fava és molt gustosa i té un gust gairebé diria que avellutat com el seu tacte, i amb el saltejat, agafa el gust suau de l'all tendre i del pernil i queda un plat realment recomanable. I us ben asseguro que la tavella gairebé m'agrada més que la llavor.
Si teniu la possibilitat de trobar unes bones faves acabades de collir, ara que comencen a sortir, almenys al meu poble, proveu-ho i ja em direu el què.
Manel, ja no me’n recordava de les faves cuinades amb la beina.
ResponEliminaAl meu par li encantaven, ell n’hi deia “xiulets”, i el que tu dius acabades de collir de l’hort, bonissimes.
La meva mare les feia com si fos verdura i desprès les passava per la paella amb una mica d’oli del confitat o del tupí i tomata.
Gràcies per fer-me venir a la memòria coses que estaven dormides.
Enguany, ens hem fet un petit hort i ja tenim faves, només en tenim un grapadet, i serà una tapa només per tastar-les... en fi les teves tenen una pinta estupenda.
ResponEliminaFes un petó ben gran al pare, la seva dedicació a l'hort no té preu!!!
dolorss, a mí també m'agrada a la cuina recrear coses que tinc guardades a la memòria, i aquesta n'és una, per això m'ha fet gràcia explicar-vos-la
ResponEliminacuina vermella, espero que el vostre hort vagi creixent, segur que el teniu tan ben cuidat com tot el que feu i us donarà moltes alegries.
Carai!! què bo, i recent collides encara més!!! El temps acompanya a menjar-ne un bon plat.
ResponEliminaQuan puguis passa pel meu bloc i recull un premi!
Les faves tendres, acabades de collir, sempre són les més bones. A Beneixama les mengem fins i tot crues, acompanyades d'un bon pa amb oli i alguna saladura (tipus moixama, garrofeta o bacallà). Jo les he mejades moltes vegades sense llevar-les la tavella, que es cou molt bé. Així, amb cuixot, com tú dius, també n'he menjades. Quan eren molt tendres, de vegades ma mare les torrava a la planxa amb una mica de sal i un raget d'oli i estaven boníssimes. També les feia cuites amb ceba fregida a trossets, ben rosseta, les faves i unes carxofes, també ben tendres, tallades a huitens, sal i una xorradeta de vi blanc i aigua. Ja em diràs, si fas aquestes variacions, si t'han agradat.
ResponEliminaAra me n'ha vingut una altra, però amb faves una mica més fetes. Era així: ceba ben sofregida amb oli. Se'n treia la ceba i s'hi feia daurar bé uns bons trossets de costella de porc, faves tendres i carxofes tallades a quarts. Vi blanc, pebre i clavell (una puntadeta) i a coure-ho a l'olla exprés uns 20 minuts. També era molt bo. La costella quedava tova i es desfeia a la boca...mmm, quina salivera!
myriam, ara hi passo, però si dius que és un premi, ja et dono les gràcies a l'avançada
ResponEliminafrancesc, quina lliçó de cuina popular del teu país! m'alegro que compartim aquests records, però és clar que en varietat de preparacions tu guanyes.
Hola Manel: de veritat que no pretenia fer cap competició. Pel que fa a les receptes, només volia suggerir-te variacions perquè veig que t'agrada molt la cuina i que t'ho passes pipa guisant. El que passa és que el meu poble és molt petit i la gent se les havia d'enginyar per menjar variat amb els pocs o molts ingredients de què disposaven. Què era època de faves? Doncs, amb saladura, torrades o el que fóra. Què hi havia tomates? Doncs, al forn, en conserva o confitura o el que es poguera. I és que la fam aguditza l'enginy, no trobes? Salutacions
ResponEliminafrancesc, jo tampoc ho deia en plan competició, t'ho deia admirat per la imaginació i els recursos de la gent del teu poble per tirar endavant. potser al meu també hi havia hagut coses semblants però no les conec, en canvi veig que tu sí que conserves vives moltes tradicions i costums a l'hora d'utilitzar els recursos disponibles.
ResponEliminagràcies per donar-nos-les a conèixer.
Jo tb las he menjat ofegades amb all tendre o en truita i estan bonissimas. Aixi las fa la meva mare pero quan son tendres.
ResponEliminam'alegro que t'agradin les faves amb pell. el francesc, del país valencià, em va donar una altra idea boníssima que ja he provat i penjaré aviat.
ResponEliminabuaaa!! aki a ciutat és mega difícil trobar res acabat de collir, les veines d'aqui ja crien malves gairebé!! així q he pensat fusilar el teu plat amb mongeta tendra perona, ale!! tomaya.
ResponEliminaÀfrikaa
em sembla que ara és difícil trobar arreu faves acabades de collir, però unes bones mongetes tendres són una magnífica alternativa per afusellar aquest plat, com dius tu ;-)
EliminaManeeel! enviam el q et queda de la pota de pernil , que se m'ha acabat!! jeje
ResponEliminaÀfrikaa
tenint en compte que el post és el 2008, d'aquella espatlla ja no en queda ni el record, però potser puc trobar-ne una foto... ;-)
EliminaAvui m'han regalat una bossa de faves tendríssimes i un all tendre. I ves per he anat a parar al teu blog, buscant si valia la pena cuinar-les amb la beina. Ara ja ho tinc clar. Moltes gràcies.
ResponEliminaaquests darrers dies n'he publicat una altra recepta, de faves amb pell, i demà en sortirà encara una altr. espero que t'agradin!
EliminaTot just ara he arribat de l'hort carregat de faves i disposat a cuinar-les amb la beina. Personalment, m'agraden amb un toc d'herbassana (menta) fresca i tambe, si puc, amb una mica de carxofeta igualment saltejada.
ResponEliminaQueden guardades aquestes receptes de faves amb borra!! Jo sols les he provat saltejades i amb truita, però n'hi ha alguna que tens per aqui que m'ha robat el cor...gràcies Manel!
ResponEliminaAnna
A l´Aragò sempre es cuinen amb beina.
ResponElimina