Dies enrere, els meus sogres ens van portar un conill dels que crien ells i em va venir al cap una recepta que anys enrere feia molt sovint i que fa temps que no faig, una recepta del llibre de la Montserrat Seguí "Cuinar és senzill", que, com ja he explicat algun cop, va ser el primer llibre de cuina que em va regalar la meva dona i que, al seu torn, jo he regalat força vegades.
Suposo que deu ser casualitat, però el mateix dia que vaig fer el conill, dijous passat, vaig veure al bloc Samfaina d'Arts una iniciativa per recollir receptes d'aquests llibre realitzades i publicades per blocaires gastronòmics, que anomenen "MEME cuinar és senzill". No m'ho vaig pensar ni un segon i els vaig anunciar que publicaria aquest conill per participar en la iniciativa, l'accés a la qual podeu trobar al capdamunt de la columna dreta d'aquesta pàgina.
El plat en qüestió va ser un fix a la cuina de casa durant molt de temps, perquè no és complicat de fer, com la majoria de les receptes del llibre, i perquè malgrat la senzillesa dels ingredients i de l'elaboració, dóna un resultat òptim; haig de dir que després de tant de temps de no preparar-lo ni menjar-lo, em vaig fer un tip de sucar pa a la salsa.
Com que no és meva, avui puc fer una excepció i donar la recepta exacta per a quatre persones:
· 600 g de conill
· una ceba
· mitja tasseta de conyac
· 20 grams de farina
· 375 cc de brou
· 150 grams de xampinyons
· sal, pebre i julivert
Tallem el conill a trossos i el posem a daurar en una cassola amb poc oli, assaonat amb sal i pebre, i el reservem; en el mateix oli sofregim la ceba picada petita i, quan es comenci a daurar, hi posem una cullerada de farina, remenem uns segons i hi tirem el brou i el julivert trinxat petit. Tornem a posar el conill a la cassola i el reguem amb el conyac, tapem i deixem coure poc a poc fins que sigui tendre, amb mitja hora o tres quarts n'hi haurà prou.
Poc abans d'acabar la cocció, hi afegim els xampinyons que haurem saltat en una paella a banda, nets i partits per la meitat, i quan servim el conill el cobrim amb la salsa i emposalt amb julivert.
Bon profit.
Fantàstic, Manel! Quin goig!!!, i et dono tota la raó: QUIN SUQUET!!!
ResponEliminaGràcies per la teva col·laboració!
Només amb les explicacions i, sobretot, per la foto, ja fa ganes de fer-li una mossegada. Supose que també es deu poder fer amb pollastre, no? Salutacions.
ResponEliminaenric, moltes gràcies i que tingui molt d'èxit la iniciativa.
ResponEliminasi necessiteu ajut, no dubteu a dir-m'ho.
francesc, suposo que sí que es deu poder fer amb pollastre, però jo sempre l'he fet amb conill.
Manel, aquest conill no l'he fet mai!!!...Aquest MEME ens anirà molt bé per agafar receptes!!!.
ResponEliminaI tant que és per sucar pa!!! ;)
Petunets,
Eva.
eva, efectivament el meme tindrà la virtut de fer circular de nou receptes potser una mica oblidades; ja he vist els teus fideus i t'han quedat la mar de bé.
ResponEliminafins aviat!
M'encanta el conill i de la manera que l'has fet ha d'estar boníssim.
ResponEliminaPetons
Carme
Manel,
ResponEliminaFelicitats dobles, en primer lloc pel magnific plat que has preparat i en segon lloc per ser el primer del MEME del "cuinar és senzill"
Caram, un altre hiper ràpid amb el MEME!
ResponEliminaA casa també ens agrada molt el conill, trobem que és molt fàcil de menjar... amb ametlles, a la vinagreta, a la brasa... i ara amb conyac!
Felicitats pel plat, t'ha quedat molt bé!
ostres, amb el que m'arriba a agradar el conill!! aquesta recepta la faig segur!!!
ResponEliminagemma, va ser només casualitat que el mateix dia que vaig fer el conill convoquessin el meme, per això vaig poder ser el primer.
ResponEliminaelisabet, no coneixia el teu bloc i li acabo de donar una ullada, i no sé si la recepta s'adapta a un règim, perquè no es pot evitar sucar-hi pa, però com que un dia és un dia...
que vagi de gust i fins ben aviat!
Ja havia vist el meme que em va fer molta gràcia (he vist el llibre a altres cases però jo no el tinc, snif!). Però aprofitaré les vostres receptes per agafar idees, per exemple aquesta teva me la poso a la carpeta dels pendents. I quina sort fer un conill "de casa".
ResponEliminaro,
ResponEliminala veritat és que per a mi és un llibre entranyable, perquè és el primer que em van regalar (ara en tinc almenys dos-cents), i tot i que podria semblar desfassat, de tant en tant recupero alguna recepta com aquesta i segueix sent fàcil de fer i deliciós de menjar. i a vegades quan no trobo alguna cosa, hi acabo recorrent perquè gairebé sempre em soluciona els dubtes.
el conill, acompanyat amb llimona, a la brasa,amb suquet... aquest es un exemple per anar a buscar un tro� de pa -de quart de kilo- i no parar fins deixar el plat per no rentar-lo.
ResponEliminaJosep.
josep, si t'ha fet venir ganes de sucar-hi pa, és el millor elogi que em podies fer.
ResponEliminat'agraeixo la visita i el comentari.
fins aviat.
és impresionant aquest conill amb conyac. I repeteixo el que esteu dient molts de vosaltres, és per anar a buscar un pà de pagès d'aquells d'abans i deixar el plat net.
ResponElimina