espines de seitó cruixents

Fa molts anys em van donar en un restaurant un aperitiu que em va sorprendre molt i del qual només havia tingut notícies fragmentàries i mai més he tornat a veure enlloc: espines cruixents. Sí, sí, espines de peix autèntiques, no cap preparat.
Sembla que el seu inventor va ser el gran Josep Mercader, l'amo del motel Empordà de Figueres, un gran clàssic de la cuina catalana, amic de Josep Pla i de Dalí, que segurament menjaven aquestes espines i que encara es poden degustar en aquest establiment empordanès.
No sé si tothom ho coneix o no ni si es fa molt, però jo, insisteixo, com que no sóc assidu de l'Empordà, no n'havia menjat des de feia anys fins que fa poc se'm va ocórrer provar de fer-ne. Tenia seitons i uns quants els vaig conservar amb vinagre per amanir després amb oli, all i julivert, i els altres els vaig preparar enfarinats i fregits.
Les espines també les vaig rentar ben netes, les vaig assecar i enfarinar, ben espolsades i cap a la paella. El resultat és una petita delícia cruixent, amb tot el sabor del peix i la calç de l'espina, molt necessària per a nens en creixement i per a dones madures. En fi, que són bones i van molt bé, no cal enrotllar-se més.