dilluns, 2 de juny del 2008

espines de seitó cruixents

Fa molts anys em van donar en un restaurant un aperitiu que em va sorprendre molt i del qual només havia tingut notícies fragmentàries i mai més he tornat a veure enlloc: espines cruixents. Sí, sí, espines de peix autèntiques, no cap preparat.
Sembla que el seu inventor va ser el gran Josep Mercader, l'amo del motel Empordà de Figueres, un gran clàssic de la cuina catalana, amic de Josep Pla i de Dalí, que segurament menjaven aquestes espines i que encara es poden degustar en aquest establiment empordanès.
No sé si tothom ho coneix o no ni si es fa molt, però jo, insisteixo, com que no sóc assidu de l'Empordà, no n'havia menjat des de feia anys fins que fa poc se'm va ocórrer provar de fer-ne. Tenia seitons i uns quants els vaig conservar amb vinagre per amanir després amb oli, all i julivert, i els altres els vaig preparar enfarinats i fregits.
Les espines també les vaig rentar ben netes, les vaig assecar i enfarinar, ben espolsades i cap a la paella. El resultat és una petita delícia cruixent, amb tot el sabor del peix i la calç de l'espina, molt necessària per a nens en creixement i per a dones madures. En fi, que són bones i van molt bé, no cal enrotllar-se més.

10 comentaris:

  1. M'he quedat ben sorpresa.
    Jo no el coneixia aquest "aperitiu", curiòs i simpatic.
    El faré!!!

    ResponElimina
  2. espines????
    jo asidua a l'Empordà, doncs no coneixia aquest aperitiu. és molt curiós.

    ResponElimina
  3. Manel!...Quina gràcia al veure aquest post...jo tb les he provades al Motel i realment estaven mooolt bones (per qui no ha anat a menjar mai, és un restaurant molt recomenable). Jo estiuejo desde petita a la Costa Brava i només ho he provat al Motel.
    Eva.

    ResponElimina
  4. dolorss, estava segur que t'agradaria, i me'n alegro.

    gina, ja veus que a l'empordà encara et queden coses per descobrir.

    eva, et coneixia de veure comentaris teus en altres blocs i ara veig que t'has decidit a fer el teu propi. ja t'hi he deixat un comentari, però deixa'm que et feliciti per partida doble des de l'altre vallès.

    ResponElimina
  5. Aquesta sí que no me l'esperava! Si més no, original. Salutacions.

    ResponElimina
  6. Manel, ai quina memoria...jo ja t'havia fet algún comentari amb eva de terrassa!!!...Xo és que escrivint cada dia no m'estranya que la memoria falli!!!...jeje!!!...Moltes gràcies per la teva visita al meu bloc!!!
    Eva.

    ResponElimina
  7. Manel! que xules!!! cruixents i bones!!!
    Salut!

    ResponElimina
  8. francesc, tu que sempre dius que no t'atreveixes a cuinar, aquestes espinetes no diràs pas que no saps fer-les.

    eva, perdona la falta de memòria, però de fet et tinc ben present, fins i tot crec que de cara per les fotos dels cursets de cuina. estic en espera pels pròxims i espero que allà us podré conèixer a tots.

    cuina, us dic el mateix que a l'eva, a veure si entro en el proper curset i ens podem conèixer, perquè veig que no us decidir a fer una escapada a la muntanya.

    ResponElimina
  9. m´ha fet gracie veure les espines, jo les faig, però de seitons salats, la veritat es que volen i son molt llamineres, amb un bon vaset de vermut o de vi, una maravella. petons.

    ResponElimina
  10. tens raó, mome, amb les espines d'anxoves deuen ser molt més gustoses, n'havia sentit a parlar però no vaig pensar a posar-ho a la recepta. ho provaré de seguida que tingui l'oportunitat

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte