diumenge, 22 de juny del 2008

la utilitat dels blocs de cuina o com enlluernar els amics

Ahir al vespre teníem un sopar amb alguns companys ciclistes i les seves parelles, i com que vam quedar que tots portaríem alguna cosa, se'm va plantejar el dubte de sempre: què portar per ser una mica original, agradar tothom i, per què no, enlluernar els amics?
Una qüestió semblant me la va plantejar dies enrere l'Anna, de La Taula d'en Bernat, que em demanava idees per a un sopar de Sant Joan per a 17 comensals. Li vaig contestar amb un seguit de suggeriments, però potser li hauria d'haver donat una resposta més senzilla: per a què serveix tenir i llegir blocs de cuina?

La resposta al meu dilema i al de l'Anna no és al vent, sinó en els mateixos blocs, d'on vaig treure la solució al meu dilema d'ahir. Com que tenia clar que les propostes volia que fossin "sobre pa", vaig començar pel meu propi bloc, d'on vaig treure la xapata amb formatge de cabra, cireres i reducció de mòdena que publicava ahir, el canapè de bacallà fumat, tomàquet, ruca i olivada (en aquest cas vaig fumar el bacallà jo mateix seguint la tècnica del salmó fumat sense fum) i la botifarra amb anxoves.
Feia dies que havia vist diverses propostes de sobrassada amb mel, i em vaig decantar per posar-la sobre cassoletes dolces, com fa la Tere de La maleta de Boston. Finalment, vaig preparar un paté d'anxoves com el que vaig veure fa poc a La cuina en bolquers, i el vaig servir tant en cassoletes dolces com sobre pa de motlle amb un bri de ruca a sobre.
L'avantatge d'aquests "montaditos" o canapès o com n'hi vulgueu dir és que es poden muntar a l'últim moment, just abans de marxar, i permeten presentacions vistoses (jo els vaig posar en plàteres rodones amb blonda i en plàteres quadrades sense blondes).
L'èxit de la proposta va ser notable, i les altres aportacions van estar a l'alçada, en forma de xató, de porros en vinagreta i altres propostes que van acabar amb gelats artesans de la pastisseria local, de taronja i xocolata i de vainilla amb nous i caramel, que feien difícil dir que no.
El Kike, que feia d'amfitrió, va treure de la bodega dos negres de la Rioja per treure's el barret, el Baigorri reserva i el vi d'autor del celler, el Baigorri vino de garage, que servits en fines copes de cristall van estar a l'alçada.
I a la sobretaula es va treure qui sap d'on una relíquia introbable, un licor estomacal, però no el conegut Bonet, sinó de la casa Morell, un celler de Sant Fruitós de Bages que qui sap quants anys fa que deu estar tancada. La veritat és que entrava d'allò més bé, però amb els anys que fa que no bec cap altre alcohol que no sigui cervesa, vi o cava, no és estrany que avui publiqui l'article tan tard.

15 comentaris:

  1. Manel,
    Entenc perfectament que enllueris els teus amics, a mi el ulls també em fan pampallugues de veure els teus "montaditos" (com caray es deuen anomenar en català?).
    Tens una productivitat culinaria envejable, no has pensat mai en muntar un restaurant?.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Caraaaam! Supose que els teus amics deuen haver quedat enlluernadíssims! Quina gana fan eixes fotos! La presentació, simplement, impecable. Enhorabona.

    ResponElimina
  3. Apa que debíeu disfrutar amb aquesta selecció de canapés! Tens tota la raó, el seguiment dels blocs de cuina fa que acabem disposant d'una gastroteca de primera!

    Que passis una bona revetlla de Sant Joan!!

    ResponElimina
  4. Manel!!!...Com t'ho has currat!!!...I quina feinada que porten fer els montaditos, encara que a mi m'encanten aquests tipus de sopar!!...No sabria pas per quin començar, fan tots una pinta increible!!! Felicitats!

    ResponElimina
  5. josep, entre tots hem de buscar nom per coses que fem cada dia i tenen noms castellans; jo la secció l'anomeno "a sobre del pa", però necessitem que amb una paraula es pugui definir.
    i això del restaurant ja m'agradaria, però sé que és molt diferent cuinar per gust per a la família i els amics que per força cada dia, i sense una bona escola (acadèmica o darrera els fogons) no crec que gairebé ningú se'n pugui sortir.
    però t'agraeixo molt el comentari.

    francesc, amb la quantitat de blocs de cuina que llegeixes, has de tenir idees de sobres per preparar unes plàteres com aquestes cada dia durant temps.

    anna, téns raó, ens ho vam passar bé, i el dia que necessiti bones amanides, sucs, cremes i receptes amb fruites, tinc molt clar que aniré a buscar-les al kiwi blau.
    bona revetlla, també!

    eva, on són els "petunets"? espero no haver-te tallat amb el comentari d'ahir.
    pel que fa als "montaditos", no donen tanta feina com sembla, només és qüestió d'organització i de posar-s'hi.
    amb el teu permís, t'he afegit a la llista de blocs amics, que encara no havia pensat a posar-t'hi.

    ResponElimina
  6. Pues Manel...no sabria con cual quedarme, me fascina el mundo de los pinchos y creo que es un momento magnifico donde todo el munco esta relajado y agusto, pincho paca pincho palla.
    Maravillosos los que presentas. Un abrazo fuerte amigo

    ResponElimina
  7. Manel!!! en comptes de montaditos els podríem anomenar: "el pitxo li va dir al pantxo" el pintxo per designar al pa i el pantxo pot ser la farsa que s'hi posa a sobre... je, je, je.. perdoneu, però aquestes hores del matí estem molt espessos!
    Escolta Manel t'han quedat de primera, que xulo poder fer receptes d'altres blocs, oi?

    ResponElimina
  8. Anda que os pusisteis bien!!!! Madre mía que montón de pinchitos buenos, buen vino, helados y todo.......qué estupendo!!! Besos!!!

    ResponElimina
  9. gracias, su, comparto plenamente tu opinión en este tema.

    parella vermella, li donaré unes voltes a això del pinxo i el panxo, a veure què s'hi pot fer.
    bona revetlla!

    salvia, efectivamente, nos pusimos bien, y hoy e dia de verbena en catalunya, o sea que otra vez a sufrir... hasta pronto!

    ResponElimina
  10. Molt bona idea. Jo també en trec moltes idees dels blocs i tinc una carpeta on guardo les possibles receptes. Com aquesta, que me l'apunto!

    ResponElimina
  11. ro, aquesta carpeta és imprescindible per anar aprenent coses noves i intentar sorprendre sempre.

    ResponElimina
  12. Hola, Manel!
    Abans que res moltes gràcies pels teus extensos suggeriments per a la "revetlla multitudinària". No et demanava pas tant! N'hagués tingut prou amb que em recomanessis algunes receptes del teu blog... De totes maneres, mil gràcies.

    Per cert, als teus amics els deuria caure la baba davant d'aquests montaditos tan suggernts.
    El de formatge de cabra i cireres té una pinta...

    ResponElimina
  13. anna, espero que et servís d'alguna cosa i espero veure què vas fer ben aviat en el teu bloc, que fa dies que el tens una mica abandonat.
    fins aviat!

    ResponElimina
  14. Òndia, Manel, tot i que és ben cert que gràcies als magnífics blocs culinaris que hi ha sempre s'hi poden trobar magnífiques idees, val a dir, també, que ets un incansable i, sobretot, entusiasta pencaire.

    L'enhorabona per aquest esplèndid sopar!

    ResponElimina
  15. enric, gràcies pels elogis, però el mèrit és que entre tots actualitzem el receptari català i fem un corpus que amb el temps no tindrà preu.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte