salmó fumat sense fum

El salmó marinat de la Dolorss i el bacallà que va preparar després de la mateixa manera em van fer venir ganes d'experimentar amb aquesta manera d'assecar i conservar el peix que es fa barrejant sal i sucre a parts iguals amb algun altre component, l'anet en el cas del salmó, perquè és una herba que lliga molt bé amb aquest peix.
Però fa dies que havia vist al Mercadona un preparat per fumar salmó i vaig decidir provar de fer aquesta preparació a casa. Es tracta d'un producte de l'empresa Salinera Española que porta sucre, sal, bicarbonat i aroma de fum. S'ha de posar en una plàtera una bona base del preparat, posar-hi el peix a sobre (sense la pell) i cobrir-lo amb una altra bona capa. Es tapa amb paper d'alumini o paper film, s'hi posa un pes a sobre i es deixa a la nevera 24 hores.
L'endemà es treu la sal, que estarà molt enganxada a la part de sota perquè el peix deixa anar molt de suc, es renta la peça de salmó, s'asseca i s'embolica un altre cop amb paper film per tornar-lo a posar a la nevera 24 o 48 hores abans de fer-lo servir.
Jo el vaig encetar diumenge amb un dia de repòs i estava boníssim, però dilluns encara estava millor. La veritat és que mentre és a la nevera amb la sal fumada fa molta pudor de fum, però el resultat val la pena. Suposo que si es té un lloc fresc on no molesti la pudor, també s'hi pot deixar i així evites que et renyi tota la família per la pudor al frigorífic.
Per servir-lo, vaig recórrer a l'elaboració dels canapès de salmó que ja he explicat alguna vegada aquí: els faig amb pa de motlle torrat, una capa fina de mantega i una capa de verduretes picades (ceba tendra, cogombre i tàperes amb vinagre), i a sobre hi poso el salmó tallat ben fi.
El que queda el posaré demà en una amanida, i provaré de congelar-ne un tros, a veure si aguanta bé per un altre dia.
Més endavant provaré de fumar un tros de bacallà fresc, i després el guardaré en oli per preparar us canapès que fa dies que tinc ganes de presentar aquí perquè surten molt bons.