diumenge, 4 de maig de 2008

quins ous! (3)

truita paisana

Dins de l'ampli ventalls de possibilitats que ofereixen els
ous, destaquen les truites; en podríem menjar cada dia
durant una setmana, un mes, probablement un any, sense
repetir-nos mai. N'explicaré moltes, però n'hi ha una que m'agrada molt de fer i que agrada força fins i tot als nens, i és una bona manera de fer-los menjar verdura: la truita paisana.
No és una truita d'origen català, i no sé si en algunes zones del nostre país té algun equivalent, però us explicaré com la faig jo. Hi poso bàsicament ceba, pebrot vermell, pebrot verd i patata, però també carbassó, xampinyons, fins i tot espàrrecs, pèsols o mongeta tendra, és una truita que et permet esgotar els racons de la nevera.
Primer s'han de posar a fregir les verdures més dures, les
patates i els pebrots, i la ceba més tard, tot i que veig que moltes vegades es diu quan es fan fritures d'aquest tipus, que s'ha de sofregir primer la ceba, fins i tot a vegades veig cuiners professionals que primer posen a fregir l'all. Però si es crema de seguida!
Bé, no cal pas explicar com acabar i quallar la truita, només incidir en un tema que pot ser més polèmic: ha de portar algun derivat del porc o no? Jo a vegades hi he posat pernil salat, però veig que hi ha molta gent que hi posa xoriç, sobretot a fora de Catalunya. Com sempre, és una qüestió de gustos. Això sí, un parell de llesques de pa amb tomàquet per acompanyar no hi poden pas faltar.

3 comentaris:

  1. ostres la truita a la paisana, quants records, a casa quan erem petits la meva mare en feia sovint uff i era molt gruixuda i li quedava tan bona...
    jo aqui casa no le feta mai pero ara m'has fet enrecordar a vere si m'animo.
    per cert avui per dinar amanida de patata a ver que tal surt ja faré un post.
    adeu

    ResponElimina
  2. A casa en diem truita amb sanfaina, encara que hi te cabuda una mica de tot, és que és tan bona!!!!

    ResponElimina
  3. Aquesta truita m'ha recordat a una que vaig menjar a l'últim refugi abans d'atacar el cim del Montblanc. Allà li deien truita d'alpinista i havia de tot i més. Salut

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...