el principal aliment del món (4)

arròs amb pollastre, costella,
carxofes i bolets

Ja he confessat alguna vegada la meva debilitat per l'arròs, el principal aliment per a milions i milions de terrícoles, i cada dia que passa em deixo anar més a l'hora de combinar-lo amb qualsevol cosa, respectant algunes regles bàsiques, això sí, i trobo que és un aliment que casa gairebé amb tot, ja sigui dolç o salat, mar o muntanya, proteïna o vitamina.
Per això ahir, que venien els meus sogres a dinar i a ell li agrada l'arròs encara més que a mi, vaig agafar la cassola bona i vaig provar de fer un arròs amb pollastre, costella, carxofes i bolets.
Principal, que no em cansaré de dir-ho: un brou de primera. Havia comprat mitja gallina i la vaig posar a rostir en una olla alta amb oli, unes pastanagues, ceba, i un parell de grans d'all, un tomàquet partit per la meitat i una fulla de llorer, i quan va estar ben ros, hi vaig tirar un raig de vi ranci, vaig deixar reduir i vaig cobrir amb aigua. Ha de bullir un mínim de dues hores, millor si és més.
Quan el brou portava ja més d'una hora al foc, vaig posar a sofregir a la cassola costella de porc tallada petita i cuixetes de pollastre, i poc després hi vaig posar carxofes tallades a quarts i xampinyons per la meitat; la verdura la vaig retirar quan es va enrossir, i aleshores vaig posar a sofregir ceba, pebrot verd i pebrot vermell, tot picat petit, i un all també picadet poc més tard, amb un grapat de bolets variats que tenia al congelador. Després, unes cullerades de tomàquet ratllat, sal i sucre per compensar l'acidesa del tomàquet. Un quart o vint minuts sofregint i l'arròs, cent grams per persona, remenant-lo bé perquè quedés ben amarat del gust del sofregit; tot seguit, el brou calent, dues vegades i mitja el volum d'arròs, i un altre cop els xampinyons i les carxofes. I la sal, que el brou no en porta.
Vaig deixar coure l'arròs només 13 o 14 minuts, primer a foc alt, i després més baix, perquè la cassola manté l'escalfor més estona que la paella, i durant els cinc minuts que la vaig tenir tapada abans de servir, els grans van quedar ben bé al punt.
Haig de dir que a més del pollastre hi vaig posar la cuixa i una ala de la gallina que havia posat al brou, que encara estaven un pèl dures tot i la llarga cocció, però eren molt més gustoses que les cuixetes un xic dessaborides de pollastre de granja.
Si ho feu com he dit, us ha de sobrar brou, un brou fosc (conseqüència d'haver enrossit la carn i les verdures) que podeu fer servir per cuinar uns fideus o, sobretot, un risotto, que amb aquest suc poca cosa més necessitarà per quedar magnífic.
Que aprofiti!