divendres, 23 de maig de 2008

calamars farcits del kike

No sé si ho havia fet encara, i potser pensareu que és perquè se m'acaben els plats, però avui publico una recepta que no és meva, sinó d'en Kike de La cuina vermella; són uns calamars farcits amb botifarra negra i poma que de seguida que els vaig veure vaig pensar que els havia de fer.
Ahir mateix, mentre els meus companys blocaires devien estar acabant una classe de cuina a la que jo malauradament no vaig poder assistir, em vaig entretenir a fer aquest plat, que això sí que ho té, no és difícil però sí laboriós, sobretot a l'hora de netejar i farcir els calamars.
El calamars s'han de girar perquè així, quan els marquem, es tanquen sobre si mateixos i impedeixen que surti el farcit, de manera que no calen escuradents ni invents semblants.
La recepta la teniu a l'enllaç, però jo vaig fer alguns canvis i us explico com vaig preparar els calamars: les potes i aletes les vaig picar petites, les vaig fregir un moment i les vaig reservar; després vaig sofregir ceba tendra en el mateix oli i, quan va agafar una mica de color, hi vaig posar poma tallada petita; uns minuts més tard, hi vaig posar botifarra negra, de Castellterçol, és clar, i uns pinyons, i ho vaig deixar sofregit tot plegat fins que la botifarra va estar desfeta.
Aleshores ve la part més difícil, que és ficar el farcit pel petit forat dels calamars, però amb paciència i embrutant-se les mans es va fent; també es podria passar tot pel túrmix per fer una pasta i omplir amb una mànega, però trobo que queda més be trobar els trossets de cada cosa quan menges.
Un minut abans de servir, es passen els calamars per una paella antiadherent ben calenta, només perquè agafin una mica de color, perquè de seguida estan fets, i si els deixem massa estona, es tornen durs.
El Kike els acompanyava amb una reducció de vinagre balsàmic que segur que hi queda bé, però la veritat és que jo me'n vaig descuidar, i vaig substituir la poma àcida que hi va posar ell per una més dolça, la groga (golden), que contrasta molt bé amb la botifarra.
Per als nens no en vaig pas fer, perquè m'haguessin dit que me'ls mengés jo, i a la meva dona no li van entusiasmar, però a mi em van encantar. Qüestió de gustos.
Demà faré amb la nena unes coques molt senzilles però apetitoses de la Dolorss, però no patiu, que no em dedicaré pas ara a reproduir receptes d'altres blocs, encara me'n queden força (escrites i fotografiades) per a les properes setmanes.

5 comentaris:

  1. Mare meva, quina idea mes original. M'encanten els calamars i m'encanta la butifarra, així q cau segur.

    Gràcies per visitar-me.

    Un petó

    Ara.

    ResponElimina
  2. Hola Manel,

    t'he de confensar que veure el meu nom acompanyant un plat m'ha deixat ben astorat. El que hem sap greu es que a la teva dona no li hagin agradat! A més a més amb l'excelent botifarra negra de Castellterçol deun haver quedat de cine: la parella vermella hem anat expresament a comprar-ne!

    Llàstima que aquell establiment del teu poble (que també era estanc i del que no recordo el nom), on feien la millor catalana trufada que mai he menjat, ja no facin embotits.

    Gràcies per fer la recepta!

    ResponElimina
  3. ara:
    gràcies a tu per venir, jo et visito amb molt de gust. fins aviat!

    kike:
    efecivament, a Cal Lari van tancar, però queden bones cansaladeries on comprar tota mena de botifarres. i és cert això de la catalana trufada, jo també la recordo, però era quan la tòfona encara es podia comprar, ara és impossible posar-n'hi tanta!
    si un dia amb la txell voleu pujar a buscar-ne o a fer un tomb, estaré encantat de fer-vos de guia i d'oferir-vos la nostra hospitalitat.
    espero que sigui aviat!

    ResponElimina
  4. Manel, et prenem la paraula.
    Una forta abraçada, amic!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...