abans de comprar un vi

L'ideal per a un afeccionat al vi podria ser entrar en una botiga de vins i poder demanar una ampolla de "L'ermita", una de "Pingus" i una de "Vega Sicília", per exemple, sense haver de patir pels dos mil euros llargs que costen aquests tres vins. Ei! si agafem collites recents, que si no...
Com que això no és possible, i la majoria ni tan sols podem demanar un Grans Muralles o un Mas La Plana, de la bodega Torres, perquè valen 80 i 40 euros, tenim la sort que el destí, la providència o déu nostre senyor ens va fer néixer en un país productor de vi, veí de països productors de vi en els quals es poden trobar ampolles bebibles a 2 euros, més que decents per 3 euros, i molt bones, per 6.
I això, com es fa? Ningú neix ensenyat ni és capaç de posar-se davant les prestatgeries d'un hipermercat o d'una botiga especialitzada, entre centenars de marques, i triar el més bo pel preu que pot pagar, és a dir, allò que en direm la millor RQP (relació qualitat-preu). És clar que anar provant també l'ensopegues, i se suposa que, almenys determinades botigues, abans d'oferir un producte ja procuren que tingui un mínim de qualitat, però en qualsevol cas, te la jugues.
Per tant, cal dedicar-hi temps i utilitzar unes eines indispensables. D'entrada, no és sobrer disposar d'una guia, jo crec que la més exhaustiva és la "Guía Peñín" dels vins espanyols, un totxo de quasi 1.500 pàgines on surten pràcticament tots els vins que es produeixen dels Pirineus en avall, i que costa 25 euros. El que no hi surt, no és ningú.
Però la xarxa ofereix altres mitjans més econòmics: hi ha guies, com la Campsa o la Todovino, que es poden consultar gratuïtament, però no són tant exhaustives. I hi ha l'opinió dels propis internautes.
Abans de comprar un vi, jo consulto el web del col·lectiu Verema, on dotzenes d'afeccionats valoren els vins que tasten i hi pengen les seves puntuacions. No són professionals, però quan veus que un vi rep elogis i una puntuació alta de set o vuit persones diferents, et dóna confiança i t'orienta. A més a més, hi figuren coses estranyes com per exemple els vins que venen cadenes de supermercat com el Lidl, que sempre hi ha algú que rastreja i t'informa que es tracta del mateix vi que una coneguda bodega ven amb una altra marca, i al doble de preu.
En cas de dubte sobre el preu d'un vi, és fàcil consultar a quan el ven la més gran botiga del sector a Barcelona, Vila Viniteca, que té uns preus raonables, i també es pot buscar als webs de supermercats que tenen un bon celler, com El Corte Inglés, que a vegades ven més car, Hipercor o Alcampo, on es compra més barat.
Però tot això vol dir temps, vol dir estar al cas del que publiquen els suplements dels diaris o alguna revista, consultar algun web, i passejar-se per les botigues, si cal prenent notes per poder consultar després la qualitat i el preu d'aquells vins.
Jo, quan puc, compro el vi a la Vinacoteca del carrer València de Barcelona, que és del mateix propietari de Vila Viniteca i que té també botigues en altres ciutats catalanes, almenys a Lleida segur.
La prefereixo perquè és com un magatzem on pots triar i remenar sense que el personal t'empipi gaire, però si necessites un consell, també te'l saben donar, cosa que no passa en un hipermercat, per exemple.
També sóc soci del club de vins d'El País, que no t'obliga a fer cap compra, i cada mes et fa una oferta, generalment caixes de sis ampolles, amb bones marques i a uns preus per sota dels de mercat.
Per comprar bons vins a bons preus no hi ha més remei, doncs, que llegir, visitar botigues, observar, consultar i comparar.
Ja vaig penjar un post amb un llistat de vins realment bons que es poden comprar per menys de sis o set euros, i d'aquí a pocs dies, quan pugui fer la foto, en penjaré un altre.
Salut!