divendres, 2 de maig de 2008

el primer tiramisú

Habitualment, penjo en aquest bloc receptes pròpies que m'han quedat bé, però avui em ve de gust parlar d'unes postres molt conegudes que, fins ara, no havia fet.
M'agrada, el tiramisú, però li tenia por, o respecte, millor dit. No sé perquè, considerava que era difícil de fer a casa i que quedés com als restaurants italians. Fins que ho vaig provar aquest mes d'abril, un dia que tenia una terrina de formatge mascarpone a casa que havia d'utilitzar abans no caduqués. Vaig consultar nombroses receptes, les vaig barrejar i vaig fer el que em va semblar que podia quedar bé, i ja li he perdut la por. Us recomano que feu el mateix, no és difícil obtenir un resultat digne.
A més de la terrina de mascarpone, que ha de ser bo perquè és l'element fonamental del plat, vaig fer servir també mig paquet de melindros, dos ous, dues cullerades de sucre, i una mica de cafè, per a quatre persones.
Primer vaig separar dos rovells d'ou de les seves clares i els vaig barrejar amb les dues cullerades soperes de sucre, i una punteta més, que m'agrada força dolç. S'ha de barrejar fins que la mescla perd el color groc de l'ou i blanqueja. Després hi vaig posar el formatge i vaig seguir barrejant, i finalment hi vaig afegir les dues clares muntades, com se sol dir, a punt de neu, és a dir, que quan tombes el bol, no cauen. Les vaig muntar a mà amb una mica de sal, però si no voleu agafar mal de braços, feu-ho a màquina. Aquesta darrera barreja s'ha de fer a poc a poc, i barrejant de baix cap a dalt.
En un bol vaig posar-hi mitja tassa de cafè i el vaig rebaixar amb aigua, perquè no m'agrada gaire, el cafè, però si us agrada podeu fer-ho amb cafè sol. Els melindros es van sucant per les dues bandes en el cafè i es posen al fons d'una plàtera o d'un recipient individual, depèn de com es vulgui fer. S'escampa una capa de crema de mascarpone per sobre dels melindros i es posa una nova capa de melindros (aquesta és optativa) i finalment, la resta de la crema.
Per donar-li la presentació característica, es posa cacau amarg en un colador fi i es va garbellant per sobre del postre. Si no teni cacau amarg, podeu fer servir cacau en pols per fer xocolata desfeta, o fins i tot colacao.
Deixeu reposar unes hores a la nevera, millor fins l'endemà, i no en mengeu gaire, que és addictiu!
Les meves pròximes postres seran amb crema de mascarpone, això ho tinc clar, però buscaré la manera de substituir els melindros amarats de cafè. Ja us ho aniré explicant.

8 comentaris:

  1. A mi també m'agrada molt el tiramisú i queda molt bé amb les visites. El problema potser és fer els talls més o menys bonics (a la teva fotu ha quedat molt bé), però el sabor és sublim. Jo al cafè li afegeixo llet i sucre (com si fes un cafè amb llet, jo sóc més de cafè amb llet que només de cafè).

    ResponElimina
  2. bona idea la llet per rebaixar el cafè, que a mí tampoc no m'agrada gaire.

    ResponElimina
  3. A nosaltres el tiramisú no ens surt bé... no sé que ens passa però se'ns resisteix... no ens cualla, i ens queda com una mena des pasterada (bona, però pasterada!).

    ResponElimina
  4. hola, parella!
    proveu-ho com ho vaig fer jo, perquè ja us dic que era la primera vegada i la veritat és que, mal m'està el dir-ho, estava boníssin. potser el secret és batre molt bé l'ou amb el sucre, batre les clares a punt de neu fort i fer la barreja amb molta cura, perquè les clares no baixin.
    amb les delícies que ens heu fet darrerament, segur que això us ha de sortir.

    ResponElimina
  5. T'ha quedat fantàstic! A mi també m'encanta el tiramisú, estic d'acord amb tu que és addictiu :)
    Jo amb el cafè hi poso un rajolí d'Amaretto i encara així encara s'assembla més al típic tiramisú italià, a part que l'anima una mica... ;)

    ResponElimina
  6. m'encanta que t'agradi, gemma, ja saps que valoro molt el teu criteri en tema de postres, i no sóc pas l'únic.
    fins aviat!

    ResponElimina
  7. El que jo faig porta nata muntada, i queda força bó, el va fer una companya de feina i ens va passar la recepta. Jo també li posso licor en el meu cas al no tenir amaretto vaig provar amb Fray angelico (licor de castanyes).

    Si que tens raó que sembla un postre molt complicat i la veritat és que no ho es gens.
    Fins aviat.
    Eva

    ResponElimina
  8. efectivament, pebbles, hi ha gent que el fa amb nata; jo trobo que així queda més lleuger, i el licor l'enriqueix, però com que tinc nens, no vaig gosar posar-n'hi per por que no els agradés.
    gràcies per la visita!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...