dimarts, 17 maig de 2011

mandonguilles amb sípia, amb una salsa negra... de trompetes!


Això d'avui és tota una altra cosa; això no és un 'pintxo', ni una coca, ni un plat ràpid per posar a la carmanyola: això és un plat amb fonament, que diu aquell, de cassola, d'un matí de feina, i de resultat rotund, incontestable. I amb un toc original, que sempre m'agrada donar-lo a les meves receptes, per demostrar a la cuina que les coses mai no són com semblen ni com a priori pensem que han de ser.De mandonguilles amb sípia n'he fet moltes vegades, ja fa tres anys que en vaig publicar aquí la recepta, però dies enrere, no sé com, se'm va ocórrer aquesta versió que indueix a pensar, és clar, que a la salsa del guisat s'hi ha afegit la tinta de la sípia; però no és pas el cas, la salsa fosca que acompanya aquestes mandonguilles amb sípia és molt més gustosa per l'ingredient negre que porta: les trompetes de la mort.
L'elaboració no és complicada, però és una mica llarga; ara bé, si us agraden aquests guisats, prepareu el pa perquè sucareu amb molt de plaer.
Primer cal preparar les mandonguilles, com les faig sempre i com explico a la recepta que he enllaçat abans (o comprar-les fetes, si us voleu estalviar feina, és clar); després es passen per farina, s'espolsen bé i es fregeixen a la mateixa cassola on farem tot el guisat. Quan són ben rosses, les retirem i en el mateix oli (en traiem si n'hi ha massa) posem a fer un sofregit amb ceba, pebrot verd i pebrot vermell, ben picats. Mentre es fa el sofregit, posem un bon grapat de trompetes de la mort seques a remullar amb aigua calenta. Quan les verdures són cuites, escorrem els bolets i els afegim al sofregit, els donem unes voltes i posem tomàquet triturat a la cassola, una mica de sal i de sucre (per l'acidesa del tomàquet) i deixem coure una bona estona afegint poc a poc, a mesura que el sofregit s'asseca, l'aigua de rehidratar els bolets. Quan el sofregit està fet, el posem en un vas i triturem amb el túrmix, tornem la salsa a la cassola i hi afegim la sípia, deixem coure uns minuts i cobrim amb brou. Jo vaig fer servir un brou de pollastre, però es podria fer amb un fumet de peix, tot i que crec que és millor amb brou de carn o de verdures, perquè malgrat el toc de la sípia, crec que és un plat en el qual ha de predominar la muntanya sobre el mar.


Passats uns deu minuts, ja hi podem posar les mandonguilles i, si cal, una mica més de brou. Les mandonguilles, ja enrossides, no necessiten una cocció llarga, amb mitja hora n'hi ha ben bé prou, però abans d'acabar la cocció, afegirem a la salsa una picada d'all i julivert.
En funció de l'espessor de la salsa, hi posarem més o menys brou; jo vaig fer que cobrissin poc més de la meitat de les mandonguilles, però n'hi vaig haver d'afegir fins que vaig trobar la textura buscada.
Aquest cop, en lloc de posar els pèsols a la mateixa cassola, els vaig bullir a banda, de manera que visualment, en el plat, el seu color verd intens ressaltava molt més.

19 comentaris:

  1. Yo normalmente cuando hago mi versión de este plato, después de freir las mandonguilles también paso la sepia por la paella, sólo dorarla un poco, y si a la salsa le echas un poco de vino, un
    jerez oloroso o amontillado, también le da un punto.
    Saludos
    Dorothy

    ResponElimina
  2. Apa quina passada!!! no li falta de res! I el toc de color dels pèsols en contrast amb la salsa de trompetes, preciós!! Un plat de festa si senyor!

    ResponElimina
  3. Un gran plat, una gran salseta i una gran foto... m'apunto ràpidament el toc de les trompetes!!

    ResponElimina
  4. M'encanten les mandonguilles. Tinc a casa la revista Cocina Futuro amb un especial sobre les mateixes!!!

    I les teves estan a l'alçada de les dels xefs revisteros :)

    ResponElimina
  5. Manel molt be aquestas mandonguilles amb trompetas,com diu Oscar les teves receptes estan a l´alçada del xefs revisteros
    miquel

    ResponElimina
  6. Si en són de potents les trompetes...En tinc unes de congelades que donaràs molt de sí, perquè amb un grapadet n'hi ha prou. Prenc nota d'aquest plat tan vistós Manel, com sempre, amb molt de gust!

    ResponElimina
  7. Magnífica proposta. La salsa de trompetes ha de potenciar i molt el gust del plat.
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. La salsa m'agradat i lo de coure apart els pesols em sembla molt bona idea, a partir d'ara ho faré apart, quin color mes maco i fa resaltar el conjunt (al menys m'ho sembla), sòc de les que pensa que un plat entra primer per la vista i aquest ho fa.

    M'emporto el truqui.
    Salut!

    ResponElimina
  9. Aquests bons guisats si que m'agraden. Porten feina a la cuina però, estic d'acord amb tu, el resultat és sensacional. Aprofites la bossa de la sípia en el sofregit?

    Una abraçada

    ResponElimina
  10. Hola,
    Quin plat per sucar-hi pa! Ho té tot i a més amb el contrast de color queda.. preciós!

    ResponElimina
  11. No cal dir que t'ho vas passar la mar de bé fent i presentant el plat. El resultat ha estat a l'alçada .
    Unes suggerències que n'obren d'altres.
    Uf....quin plat!!!!

    ResponElimina
  12. Ummmm aquesta salsa de trompetes de la mort, ha d’estar per sucar-hi molt de pa
    Una abraçada

    ResponElimina
  13. una idea molt bona! ara, ha de quedar una salsa contundent amb les trompetes!

    ResponElimina
  14. Hola! Em va agradar molt el teu bloc. Em va semblar molt interessant i ara ho estic seguint. Si vols visitar el meu blog: http://kibe-cozinhandocomamigos.blogspot.com/

    Abraçades des de Brasil!

    ResponElimina
  15. Això si que ho he fet molts cops. Sempre quedes bé.

    ResponElimina
  16. dorothy, muchas gracias por la visita, y por el consejo. a veces yo también le pongo vino, y probaré como queda la sepia frita a parte. hasta pronto!

    taller de cuina, moltes gràcies pel comentari, a mi també em va agradar molt el contrast de color dels pèsols.

    els fogons de la bordeta, una salsa de bolets sempre dóna bon resultat, i en aquest cas ajuda a crear una mica de confusió sobre si la salsa és de tinta.

    òscar, ets molt amable, a veure si et senten els editors de la revista i em fitxen :-))

    miquel, gràcies per l'elogi, i et dic el mateix: si coneixes algun editor, estic disponible :-)

    mercè, prova a fer una salseta negra amb les trompetes aquestes que tens, pot anar bé amb altres productes, i ja em diràs.

    josep, realment, les trompetes canvien molt aquest plat.

    petita cuina, és la primera vegada que se m'acud fer això dels pèsols, perquè vaig pensar que quedarien negres si els feia dins la salsa com les altres vegades, i m'agrada molt sobretot el color.

    cuina al gust, en aquest cas concret, la sípia era de les que venen netes, però quan la compro bruta sí que l'hi tiro, li dóna molt i molt de sabor.

    eri, realment és un plat per sucar-hi pa!

    anna, sempre m'ho passo bé, cuinant, almenys em distreu d'altres cabòries.

    sion, abans ho deia, per sucar-hi molt de pa!

    anirac, et garanteixo que queda molt contundent!

    luiz claudio, moltes gràcies per venir. vaig de seguida a veure el teu, però em sembla que em costarà més d'entendre'l que no pas a tu el meu, perquè escrius molt bé el català.

    tu mateixa, ara sí que m'has deixat parat! jo que em pensava que havia inventat un plat nou...

    ResponElimina
  17. Hola!

    La recepta és de fa temps però porto pocs mesos seguint el teu bloc, pel qual se t'ha de felicitar (tens molta inventiva!)

    Doncs volia demanar-te quina quantitat de trompetes posaries per a dues persones, com que no apareix cap valor orientatiu... no n'he utilitzat mai i no en tinc ni idea!

    Moltes gràcies,

    Meritxell

    ResponElimina
  18. hola, meritzell, i moltes gràcies per les teves paraules. ja veus que ara tinc el bloc una mica aturat, però ja tinc ganes de tornar a engegar, i comentaris com aquest teu m'esperonen.
    sobre això que em demanes, ja veus que jo cuino sempre una mica per intuïcio i a ull, però en el cas que em dius, per dues persones, amb mig grapat de trompetes seques n'hi ha prou. quan s'hidraten guanyen volum, i com que després es trituren, no és massa important que n'hi hagi una mica més o una mica menys, es tracta que donin sabor i color al plat, i com que són prou gustosos, aquests bolets, ja et dic que amb mig grapat faràs el fet.
    fins aviat

    ResponElimina
  19. Merci! A veure si ho puc provar el pròxim cap de setmana! ;)
    Anima't a continuar!! Que així jo aprenc de tots vosaltres hihi

    Meritxell

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...