costellam de porc amb salsa de fruita vermella i patates ràpides

Sóc força carnívor, ja ho he dit alguna vegada, però no necessàriament m'agraden les peces més cares. No acostumo a comprar filets, ni faig gairebé mai bistecs, prefereixo unes galtes ben guisades, un pollastre rostit, un bistec rus... O costella de porc.

Tothom sap que la carn més saborosa és la que està enganxada als ossos, per això són tan bones les costelles, tant si són petites com les de conill, com si van enganxades a un bon 'chuletón' de vaca. La costella de porc és una de les millors parts d'aquest animal, i constitueix un ingredient insubstituïble a l'hora de fer uns bons fideus a la cassola, o un arròs...

Dies enrere vaig veure al supermercat unes safates amb trossos de costellam, de cinc o sis unitats, tallades més o menys per la meitat, formant unes peces planes que vaig pensar que anirien molt bé per fer a la planxa. O per fer a la brasa, si en tingués l'oportunitat.

A la planxa les vaig fer, després de salpebrar-les i untar-les una mica amb oli una estona abans. Mentrestant, vaig coure unes patates senceres al microones (cinc minuts a màxima potència) i vaig preparar la salsa de fruita vermella.

Per fer la salsa, vaig posar a sofregir en un cassó amb oli unes escalunyes ben picades, i quan van estar ben transparents, hi vaig afegir una branqueta de farigola i un gotet de vi d'Oporto, vaig deixar que reduís una mica i hi vaig afegir un pessic de sal i un bon grapat de fruites vermells (gerds, nabius, cireres, mores...) i vaig deixar que cogués vint minuts o mitja hora, fins que la salsa es va espessir.

Com que és difícil trobar totes aquestes fruites tot l'any, van molt bé unes capcetes que venen en una cadena de congelats que en porten una bona varietat i serveixen tant per fer postres com salses per acompanyar carns.

A l'hora de preparar el plat, només cal coure el costellam en una planxa ben calenta i a darrera hora marcar-hi les patates tallades a rodanxes gruixudes, amb pell i tot. A l'hora de servir, les vaig condimentar amb sal gruixuda, herbes de la Provença i un raget d'oli d'oliva.

Si el costellam és prim, es farà ràpidament i homogènia, però si és gaire gruixut, potser us caldrà obrir-lo tallant arran d'os, sense arribar al final, de manera que el puguem posar a la planxa obert com un llibre per coure bé la part interior. Ha de quedar ben torrat per sobre.

Vaig servir la salsa en una barqueta per poder-hi anar sucant la carn a mesura que la tallava. I em va agradar molt.