dissabte, 14 de maig de 2011

coses que compartim berasategui i jo

L'1 de maig passat, "El País" publicava un reportatge titulat Ellos también comen guarrerías, en el qual confessen els seus 'vicis' secrets, el que anomenen 'plaers culpables', alguns dels xefs més reconeguts del país: pizzes, donuts, 'burguers'... res a veure amb el menjar que ofereixen en els seus restaurants estrellats.
David de Jorge, un cuiner 'enorme' que té un programa a la televisió basca i un web de títol genial, 'Robin food', i subtítol prou explícit, 'Atracón a mano armada', té una secció també prou explícita que es diu 'Guarrindongadas', en la qual tant cuiners coneguts com espectadors anònims expliquen els seus vicis solitaris a la cuina.
Fa un parell d'anys vaig escriure un post amb ànim provocador parlant d'aquest tema i explicant un parell de 'porqueries' de les que feia a vegades, exagerant una mica amb combinacions que sabia que provocarien una certa repulsió en els lectors. El resultat va ser que a algunes lectores els va escandalitzar que parlés d'això en un bloc de cuina suposadament 'gurmet', mentre que d'altres se sinceraven i confessaven que a ells també els agrada empassar-se un bon frankfurt carregat de quètxup i mostassa, o patates industrials amb els sabors més increïbles.
Del reportatge del diari, em vaig quedar amb el 'vici' de l'estrellat xef basc Martín Berasategui, que explica que els diumenges, quan arriba a casa rebentat de treballar, es prepara rotllets de pernil dolç farcits de maionesa. Em va fer molta gràcia, perquè és una cosa que jo també faig sovint i m'encanta. Amb pernil dolç i, quan en tinc, també amb mortadel·la. Ell especificava, amb un deix de culpabilitat, que ho fa amb pernil bo i maionesa casolana. I l'acompanya amb xampany servit en un got amb gel i licor de mores, cosa que jo no sé si m'atreviria a fer mai. Com tampoc faig servir segurament pernil tan bo, i a vegades, quan no tinc maionesa casolana, recorro a la de pot, que també és bona. Ni m'ho poso mai tan bonic com avui per fer la foto.
Una porqueria? Si algú m'ho diu alguna vegada, tinc la coartada perfecta: és una delicadesa que sabem apreciar en Berasategui i jo. Almenys, tenim alguna cosa en comú, a banda de les estrelles.
 

10 comentaris:

  1. jajaja!! Que bo!!!! home...doncs si s'ho menja el Berasategui i tu dolent no deu estar pas!!!! mmmmm...avui ja sé que probaré per sopar!!! :))
    petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  2. així m'agrada, les coses s'han de dir per el seu nom ... però encara que tinc vicis que no et dirè el pernil dolç amb maionesa no l'he tastat mai !!

    petonets

    ResponElimina
  3. jo també sóc de les que sovint faig barreges " no recomanables ".
    és curiós com algunes d'aquestes "guarrindongadas" que fa temps,de tant en quant menjo, ara formen part dels aperitius de més d'un restaurant, de cert nom.
    no serà que volem ser " políticament correctes"? en tot i fins que algú de més nom no ho fa , no ens atrevim a dir-ho?? Ei manel!!! no ho dic pas per tu, si una virtut tens és que dius les coses pel seu nom
    benvingudes siguin!!!!!

    ResponElimina
  4. La veritat, a mi no em fa massa el pes, però si el Berasategui i tu ho feu.... segur que dolent no deu ser.
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Doncs un rotllets de pernil farcits de maionesa no és que m'entusiasmin massa, però si dues "estrelles" ho comparteixen no deu estar tan malament!! Però jo seguiré sense fer-ho!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  6. A partir d'ara em sentiré més tranquil·la quan mengi els meus rollets de pernil dolç amb "tranchetes"! Jejeje!

    Ha estat molt divertit rellegir el teu post sobre "porqueries culinàries" i els comentaris de la gent! De totes maneres, la presentació de la "marranada" d'avui no té res a veure amb les d'aleshores...

    Confessió: m'he arribat a menjar mig pot de foie fras La Piara per allò d'entretenir la gana. I riu-te'n de goie pôelé!

    Petons!
    La Taula d'en Bernat

    ResponElimina
  7. hombre no lo he echo nunca pero si a Berasategui y a ti os gusta tendremos que probarlo o no?
    miquel

    ResponElimina
  8. Olá passei para conhecer seu blog e gostei muito de suas receitas. Já sou sua seguidora, se desejar venha me conhecer também, será muito bem vida. Um abraço, Marta.

    ResponElimina
  9. Ja ho diuen que per a gustos els colors, i em sembla que en el cas de fer barreges estranyes o menjar "porqueries" qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra. El pernil amb maionesa segur que es ben bo i ràpid e preparar!

    ResponElimina
  10. aquest post volia ser irònic i provocar alguna confessió, però és curiós que només les annes reconeixen que a vegades fan barreges estranyes... en fi, d'aquí a uns meoss ho tornaré a provar :-))

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...