croquetes de risotto de ceps amb cor de foie, una versió dels 'arancini'

(el principal aliment del món, 41)

He explicat aquí a vegades (començo a tenir la sensació que em repeteixo) que només conec Sicília a través de les novel·les de Leonardo Sciascia i, sobretot, d'Andrea Camilleri. D'aquest, m'agraden tant les seves novel·les costumistes com les aventures del comissari Montalbano, amb el qual he conegut l'extraordinària riquesa gastronòmica d'aquesta illa italiana.
De les delícies que prepara per al comissari la seva assistenta, Adelina, sempre m'han cridat l'atenció dos plats, la caponata, que ja vaig començar a fer fa temps i tinc publicada aquí, i els 'arancini', una delícia que li prepara per Nadal. Fins i tot una de les novel·les, que aquí es va traduir com "La  Nochevieja de Montalbano" (no conec que hi hagi traducció en català) porta el nom d'aquesta menja al títol: "Gli Arancini di Montalbano".
Els 'arancini' porten molta feina, per això només es fan en ocasions especials, però simplificant podríem dir que són com unes grans croquetes d'arròs i de carn. L'arròs, cuinat a la milanesa, es barreja amb rovell d'ou i formatge, es posa  en una mà, es farceix amb una carn guisada lentament el dia abans, si es vol s'hi posen algunes verdures, es tanca formant una bola i aquesta s'arrebossa amb farina, es passa per clara d'ou i finalment per farina de galeta abans de fregir-la. El nom, diuen, ve del color ataronjat i la forma de taronja (arancia) petita que tenen les boles un cop fregides.
No tinc la recepta per fer 'arancini' com déu mana, ni tinc ara prou temps per a una elaboració tan llarga, però dies enrere se'm va ocórrer una recepte que, quan li donava voltes, em vaig adonar que té un parentiu amb aquestes croquetes sicilianes.

La meva molt més modesta recepta consisteix en unes croquetes fetes amb risotto (de ceps) i amb un cor de foie gras. El risotto és el clàssic de ceps que ja fa anys que vaig explicar aquí, i s'ha de deixar refredar, millor encara si es deixa estès en una plata, i barrejar-lo amb rovell d'ou. No cal pas fer-lo expressament, es pot aprofitar si ens n'ha sobrat un dia, tenint cura de deixar-lo refredar de la manera que he dit perquè sigui més fàcil de treballar. 
N'agafem una cullerada i l'estenem al palmell d'una mà, hi posem una nou de foie micuit al centre i tanquem la mà formant una bola, a la qual podem acabar de donar forma rodona o bé allargada com les croquetes tradicionals. Després les passem per farina blanca, per la clara batuda i per farina de galeta, les fregim i les podem servir, soles o amb una bona salsa de tomàquet casolana.
Després de la caponata i aquesta versió dels arancini, ara només em falta fer les postres preferides de Montalbano, els famosos 'cannoli'. Espero no trigar gaire...