dimecres, 4 de maig del 2011

croquetes de risotto de ceps amb cor de foie, una versió dels 'arancini'


(el principal aliment del món, 41)

He explicat aquí a vegades (començo a tenir la sensació que em repeteixo) que només conec Sicília a través de les novel·les de Leonardo Sciascia i, sobretot, d'Andrea Camilleri. D'aquest, m'agraden tant les seves novel·les costumistes com les aventures del comissari Montalbano, amb el qual he conegut l'extraordinària riquesa gastronòmica d'aquesta illa italiana.
De les delícies que prepara per al comissari la seva assistenta, Adelina, sempre m'han cridat l'atenció dos plats, la caponata, que ja vaig començar a fer fa temps i tinc publicada aquí, i els 'arancini', una delícia que li prepara per Nadal. Fins i tot una de les novel·les, que aquí es va traduir com "La  Nochevieja de Montalbano" (no conec que hi hagi traducció en català) porta el nom d'aquesta menja al títol: "Gli Arancini di Montalbano".
Els 'arancini' porten molta feina, per això només es fan en ocasions especials, però simplificant podríem dir que són com unes grans croquetes d'arròs i de carn. L'arròs, cuinat a la milanesa, es barreja amb rovell d'ou i formatge, es posa  en una mà, es farceix amb una carn guisada lentament el dia abans, si es vol s'hi posen algunes verdures, es tanca formant una bola i aquesta s'arrebossa amb farina, es passa per clara d'ou i finalment per farina de galeta abans de fregir-la. El nom, diuen, ve del color ataronjat i la forma de taronja (arancia) petita que tenen les boles un cop fregides.
No tinc la recepta per fer 'arancini' com déu mana, ni tinc ara prou temps per a una elaboració tan llarga, però dies enrere se'm va ocórrer una recepte que, quan li donava voltes, em vaig adonar que té un parentiu amb aquestes croquetes sicilianes.


La meva molt més modesta recepta consisteix en unes croquetes fetes amb risotto (de ceps) i amb un cor de foie gras. El risotto és el clàssic de ceps que ja fa anys que vaig explicar aquí, i s'ha de deixar refredar, millor encara si es deixa estès en una plata, i barrejar-lo amb rovell d'ou. No cal pas fer-lo expressament, es pot aprofitar si ens n'ha sobrat un dia, tenint cura de deixar-lo refredar de la manera que he dit perquè sigui més fàcil de treballar. 
N'agafem una cullerada i l'estenem al palmell d'una mà, hi posem una nou de foie micuit al centre i tanquem la mà formant una bola, a la qual podem acabar de donar forma rodona o bé allargada com les croquetes tradicionals. Després les passem per farina blanca, per la clara batuda i per farina de galeta, les fregim i les podem servir, soles o amb una bona salsa de tomàquet casolana.
Després de la caponata i aquesta versió dels arancini, ara només em falta fer les postres preferides de Montalbano, els famosos 'cannoli'. Espero no trigar gaire...

18 comentaris:

  1. M'encanta el risotto de ceps i el micuit de foie, mai he fet i tampoc menjat aquests tipus de croquetes. Fan goig. A veure si algun dia m'animo i els faig.

    Que vagi bé!!

    ResponElimina
  2. a ver si me acuerdo y cuando haga rissoto de ceps hago una racion mas y lo pruebo porque tiene que estar bueno.
    miquel

    ResponElimina
  3. Quina exquisitesa! Crec que val la pena fer el risotto expressament per fer les croquetes!
    Un petó,
    Esther
    Http://comosiempremadreando.blogspot.com

    ResponElimina
  4. Me parecen muy interesantes esas croquetas sicilianas, y tienen muy buena pinta! Seguro que estaban muy buenas!

    ResponElimina
  5. Aquets arancini tan modestos que tu dius tenen una fila espectacular. Només d'imaginar-me una croqueta tan melosa i amb el cor de foie.... ja salivo...
    Reconec que mai n'havia sentit a parlar, però m'animaré a fer-les, han de ser boníssimes aquestes croquetes!
    Fins aviat ;)

    ResponElimina
  6. Com a bona fan del comisari Montalbano només puc dir: OLE!! Aquesta versió dels arancini faria enveja a la mateixa Adelina!!
    Una abraçada
    Sandra

    ResponElimina
  7. Per favor, aquesta delícia hauria d'estar prohibida! Què bo que és el rissoto i fet d'aquesta manera no m'ho hauria imagita! Ho he de provar

    ResponElimina
  8. Quins records del viatge a Itàlia! Només pensar en la sorpresa del foie a l'interior...a mi també se'm fa la boca aigua! Agnès

    ResponElimina
  9. Bufffff aquestes croquetes són tremendes!!! m'encanten! són super originals i segur que exquisites!
    M'has sorprès ;)
    Molts petonetss

    ResponElimina
  10. No coneixia els arancini... no recordo haver-los llegit en cap novel·la del Camilleri.
    Però la teva aproximació em sembla sensacional, original i ideal per a un aperitiu de luxe. Tot i que ja saps que no sóc fan del foie, estic segura que m'agradarien. Em guardo la recepta a la carpeta d'apertius.
    A més, també em sembla una bona opció per aprofitar les sobres del risotto, en l'hipotètic cas que en sobri, je je je...
    Per cert, ja estic esperat amb ganes els cannoli! ;)

    ResponElimina
  11. Tampoc coneixia els arancini, però desprès de veure aquests teus, quan faci risotto de ceps provaré de fer-los, i com molt bé diu la gema, fantàstics per uns aperitius, també queden anotats a pendents.
    Una abraçada

    ResponElimina
  12. Això ha de ser brutal. Moltes vegades he llegit que el Montalbano en menga d'Arancini i m'han vingut ganes de tastar-los, ara ja sabem fer-los.
    Una abraçada

    ResponElimina
  13. Crec que aquesta versió dels arancini m'agradarà més que la de veritat. El risotto de ceps combinat amb foie és brutal de bo! Jo faig els canoli amb codonyat.

    ResponElimina
  14. Jo les croquetes, totes, ja no les passo per farina. Per a que em quedin més cruixents, paso per pa ratllat, ou i pa ratllat.

    Ho vaig aprendre de les mítiques del Portal del Echaurren... i em funciona :)

    ResponElimina
  15. Sort que són uns arancini modestets, han d'estar boníssims!!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  16. No sé com deu ser la recepta original, però pel meu gust aquesta la supera de llarg!! Això no es fa, m'has fet venir molta gana!

    ResponElimina
  17. anna, segur que si en fas et quedaran perfectes, fas cara d'haver fet moltes croquetes a la teva vida ;-)

    miquel, ja em diràs què tal si les proves.

    esther, he de reconèixer que jo també vaig fer el risotto expressament :-))

    damilena, las originales sicilianas son más elaboradas, algún las probaré a hacerlas y os lo cuento.

    acabatdefer, jo les vaig conèixer a través de la literatura, i la veritat és que el concepte em va semblar molt interessant i versàtil, admet diverses presentacions.

    sandra, celebro que coincidim en gustos literaris, però pel que explica en camilleri, l'adelina és una espasa a la cuina i és molt difñicil assemblar-s'hi.

    sílvia, prova-ho, prova-ho, i ja em diràs què tal!

    agnès, un viatge a itàlia sempre fa de bon recordar, oi? també pel que fa al menjar, és increïble!

    ingrid, moltes gràcies!!!

    gemma, ja et passaré 'gli arancini di montalbano', o qualsevol altre, que les tinc totes :-))
    els cannoli tinc moltes ganes de fer-los , i potser no trigaré gaire (a veure si és veritat!!!)

    sion, estic segur que us agradaran. una abraçada!

    josep, quan els feia pensava en tu i la glòria perquè estava segur que els coneixíeu. a veure si algun dis us en puc fer!

    cotó de sucre, moltes gràcies pel comentari. a veure si un dia publiques els canoli, quejo també intentaré fer-ne ben aviat.

    òscar, en aquest cas l'arrebossat l'he fet seguint l'ortodòxia italiana, però generalment no hi poso farina blanca. la pròxima vegada vegada provaré com proposes.

    dolça, a mi em van agradar, sí, però era la primera vegada que en feia i per força ha de ser una versió modesta. repetiré aviat.

    taller de cuina, gràcies per l'elogi, un dia faré les originals i ja t'ho explicaré.

    ResponElimina
  18. Aquests Arancini són de luxe!!
    A part t'han quedat perfectes! No m'estranya que es facin en dies especials a Itàlia amb la feinada que porten...
    Segur que estaven boníssims!

    Peotns!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte