divendres, 6 de maig del 2011

broqueta de ventresca de tonyina, patata i pebrot del 'piquillo'

Dimecres al matí vaig sortir a passejar i a collir herbes (com les flors de farigola que guarneixen aquest plat) i, en arribar al capdamunt de la vila, gairebé vaig tenir un ensurt: el final del carrer de Sant Llogari tenia el terra d'un color negre que no havia vist mai, o potser sí, però feia molt i molt de temps. M'hi vaig acostar i vaig quedar bocabadat: l'acabaven d'asfaltar. Tornant, vaig canviar la ruta i vaig tornar pel carrer en obres i resulta que no era l'únic, altres del voltant també estaven sent asfaltats de nou.
La veritat és que no me'n sabia avenir; fa dies que hi ha un parell de paletes contractats per l'ajuntament que apedacen algunes voreres, i ara això, una màquina asfaltant. Compte, que no dic que estiguin urbanitzant els carrers del poble, simplement apedacen voreres i posen una capa d'asfalt. La meva sorpresa venia per un fet incontestable: Castellterçol s'havia convertit en un poble intransitable, amb una majoria de carrers amb les voreres trencades, l'asfalt esquerdat quan no desaparegut, apedaçat per les obres del gas o de la llum, amb clots causats per obres en edificis que ningú no es preocupava d'arreglar..
Després de molts anys de no veure un carrer acabat d'asfaltar, no us estranyarà que em sorprengués veure una màquina treballant en diversos carrers. La sorpresa no va durar gaire, perquè, ves quina casualitat, de seguida em vaig adonar que l'endemà començava la campanya de les eleccions municipals. Ahhhhhhh!
La llei prohibeix inaugurar obres o presentar projectes durant la campanya i uns quants dies abans, però potser també hauria d'especificar que no pot ser lícit, perquè ja no és ètic ni elegant, fer dos dies abans d'anar a votar el que no s'ha fet en quatre, vuit, dotze o vint anys. A mi, com a mínim, no em sembla moral i, encara més, crec que és un insult a la intel·ligència dels votants, entre els quals m'hauré de rumiar si vull figurar. Aquestes coses de ganes no en fan pas venir gaires.


La indignació o com li vulgueu dir que em va provocar l'excursió me la va treure ràpidament el dinar, i sobretot, aquests mossets senzills però molt bons que em vaig preparar en poca estona.
Primer de tot, cal posar a coure al microones una o dues patates grosses amb pell, punxades amb un escuradents i lleugerament humides amb l'aigua de rentar-les. Amb quatre o cinc minuts a màxima potència ens les deixaran a punt. També les podem bullir, és clar. Després, només cal pelar-les i tallar-les a rodanxes del mateix gruix que la ventresca de tonyina. 
Aquesta és una part del peix de la qual ja he parlar a vegades, com aquí, perquè dóna molt de joc, es tendra i melosa i no s'asseca tant com altres parts de la tonyina si et passes amb la cocció. Jo la compro congelada, perquè costa de trobar fresca, i dóna molt bon resultat. En aquest cas la vaig coure amb la planxa forta, un parell de minuts per banda, la vaig treure, la vaig salpebrar i la vaig tallar a quadrats. Les rodanxes de patata les vaig passar per la mateixa planxa amb unes gotes d'oli per sobre, les vaig salpebrar i les vaig tallar de la mateixa mida que el peix.
Finalment, per fer els pebrots del 'piquillo', vaig posar a fregir en una paella amb oli un gra d'all laminat i tallat a tires fines; quan es van enrossir, els vaig enretirar i hi vaig posar uns pebrots, només uns minuts per banda, els vaig retirar i els vaig quadrar de la mateixa mida que les patates i el peix.
Només resta muntar les broquetes, en l'ordre que es vulgui. En vaig fer amb la tonyina a baix, la patata al mig i el pebrot a sobre, amb unes tires d'all i un raget d'oli de julivert, però també amb la patata a sota i la tonyina a dalt, o la patata a sobre de tot amanida amb una mica d'oli i unes herbes de la Provença.

14 comentaris:

  1. Quina presentació! El plat fa molt goig i la combinació dels ingredients és molt interessant. Fantàstic
    Petons

    ResponElimina
  2. A nosaltres també ens agrada sortir a caçar herbetes : farigola, romaní, llorer, orenga.... tot salvatge. Ho guardem en bosses de roba per que s'assequi bé i durin tot l'any.
    molt maques les fotos.

    ResponElimina
  3. Quina broqueta més bona! I jo sense haver sopat... Aquest mos té una pinta espectacular. M'encanta la presentació.
    Petonets i bon cap de setmana!

    ResponElimina
  4. Jooopeta nen,esto es "EL PINCH0"....bravoooo,que tentación...

    Un saludo

    ResponElimina
  5. Manel los que tenemos la suerte de vivir en pueblo y salir a pasear al bosque siempre nos traemos unas hierbas que para decorar van de perlas como esta flor de farigola.El montadito me parece magestuoso y la foto en conjunto soberbia con la pizarra negra.
    Lo que te pasa en tu pueblo me pasa igual al mio todo por un voto deprisa y corriendo y asi van las cosas ya somos dos que meditamos si votar o no
    Bon cap de setmana
    miquel

    ResponElimina
  6. Aquesta setmana santa vem tenir el plaer de menjar ventresca fresca a Càdiz, i sobretot a Barbate. És deliciosa!! i precisament per ser la part més greixosa del peix. és veritat que aquí costa de trobar-ne. Tu ens la presentes molt bé.
    Dels polítics millor no en parlo que no em vull sulfurar!

    ResponElimina
  7. Com que estúpids no són, no queda cap dubte de que ho fan perque els hi funciona. Increíble però cert.

    De fet no tant increíble, que n'hi ha que estan sota judici per mangonejar i surten igualment escollits.

    Les broquetes molt xul.les, però encara més la foto -amb perdó del cuiner, hehe- . És D'IMPRESSIÓ!! :O

    ResponElimina
  8. Boníssima broqueta i maquíssima presentació !!! Genial enrtada.
    Bon cap de setmana
    Petonets
    Lily
    http://deliciosmos.blogspot.com/

    ResponElimina
  9. Quina bona pinta... una combinació excel·lent, i amb la melositat de la ventresca de tonyina la patata ha de ser boníssima.
    Presentació de 10 ;)

    ResponElimina
  10. Hola, acabo de descubrir el teu blog i m'ha agradat molt lo que he vist. Em quedo per no perdrem ni una.

    Bon cap de setmana

    ResponElimina
  11. les eleccions haurien de ser cada any, oi?
    una broqueta boníssima damunt un plat que m'encanta i lluent. Alerta no rellisquin les broquetes, que si cauen ......., hehhehe!!!!

    ResponElimina
  12. Hola,
    Quina foto més maca! Una broqueta que crida molt l'atenció. Amb la ventresca ha d'estar de luxe!!!

    ResponElimina
  13. Unes borquetes boníssimes i ben originals!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  14. Una broqueta de categoria, com ja ens tens acostumats. Tot i que quan he vist al reader una nova entrada al teu blog he pensat... "ja tenim aquí els cannoli!" je je je...

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte