dimecres, 20 d’octubre de 2010

ventresca de tonyina marinada


Hi ha qui diu que la ventresca de tonyina es pot comparar amb el millor pernil ibèric de gla, perquè la seva carn està travessada per mil línies de greix que li donen un sabor i una untuositat únics. És una part, aquesta del ventre, que difícilment trobareu a la peixateria, se la queden tota els restaurants, especialment els japonesos, o l'exporten directament al Japó. Si viviu com jo en un poble o una ciutat petita i no teniu a prop grans mercats, encara us serà més difícil de trobar.
Per això, quan tinc ganes de menjar una bona peça de ventresca de tonyina, no em moc de casa, obro el calaix del peix del congelador i me'n preparo una com aquesta. La veritat és que és molt més fàcil trobar aquestes peces congelades que no pas fresques; jo me'n proveeixo a la cadena de botigues de congelats més estesa al nostre país, i la veritat és que la qualitat és bona, i el preu no és pas car.
La ventresca no requereix pas gaire preparació; de fet, passada lleugerament per la planxa en té prou, gairebé no necessita ni oli, però a mi m'agrada posar-la a macerar abans una estona, per anar bé unes hores, tampoc moltes, posar-l'hi al matí per a l'hora de dinar, almenys un parell d'hores si no tinc més temps.
Per a la marinada, de tipus asiàtic, hi poso un oli neutre (de girasol, o d'oliva molt suau), salsa de soja i gingebre ratllat o en pols. I una punta de sal, molt poca; segons quin tipus de soja feu servir, no cal posar-n'hi gens.
Per acabar el plat, escorreu el peix de la marinada i  prepareu l'acompanyament: talleu a la juliana ceba, pastanaga i pebrot verd, i qualsevol altra verdura que tingueu a mà, i salteu-la al wok amb una mica d'oli, fins que les verdures comencin a estovar-se; aleshores, hi poseu arròs blanc, sempre amb el foc ben fort, i ho regueu tot plegat amb el líquid de maceració de la tonyina.
Quan s'acaba de saltar l'arròs, en una planxa o en una paella antiadherent ben calenta hi marqueu la tonyina: sobretot, a foc fort perquè quedi una mica torrada per fora, però crua per dintre; si la deixeu fer gaire perdrà tot el seu encant.
Serviu la tonyina amb l'arròs d'acompanyament, i si voleu, alguna altra cosa. Jo hi vaig posar una 'quenelle' de samfaina perquè en tenia de feta. Vaig pensar que el pròxim dia que en faci l'acompanyaré amb unes xalotes cuites i posades en una paella amb el suc de la marinada, que vagi reduint fins que les cebes quedin ben caramelitzades.

200.000 visites, 100 seguidors

Tots tenim una mica de fixació amb les xifres rodones, oi? Un aniversari sembla més aniversari si es compleixen 20, 30 o 40 anys que no pas si se'n fan 21, 31 o 41. Per això aquesta darrera setmana estic una mica més content perquè el comptador de visites ha superat el número 200.000, que és una xifra ben modesta si se la compara amb altres pàgines d'internet, igual que els quilòmetres que faig amb la bici no són res a costat dels que fa cada dia el Joaquim Rodríguez, posem per cas; però com que el que sua sobre la bici sóc jo i sé el que costa sortir a entrenar tres o quatre cops a la setmana, i el que costa publicar un post cada tres o quatre dies, aquestes modestes fites em produeixen una íntima satisfacció.
Satisfacció de la qual en sou 'culpables' vosaltres, és clar, perquè si no vinguéssiu, el comptador de visites no avançaria, i per tant és obligat que us ho agraeixi de tot cor i us inviti a seguir venint, amb l'única promesa que intentaré que el que trobeu aquí us pugui seguir interessant.
Deixeu-me, però, dirigir un agraïment especial a les persones que s'han fet seguidores d'aquest bloc, i que podeu veure a la columna de la dreta. Jo no m'he fet mai seguidor formal de cap, tot i que és clar que en segueixo una bona pila, i per això em sorprèn tant que 100 persones hagin fet aquesta declaració pública que és inscriure's com a seguidor d'algú o d'algun lloc. Alguns els conec, fins i tot els conec molt, i és lògic que hi siguin, però d'altres no sé, i potser no sabré mai, ni tan sols qui són, perquè no tenen una pàgina pròpia ni m'han deixat mai un comentari ni tinc més pistes per saber-ne alguna cosa.
Que sigueu aquí em permet almenys posar nom i rostre a alguns dels lectors d'aquesta pàgina que, gràcies a vosaltres, cada dia són més. Moltes gràcies i us espero, com sempre, aquí. 

16 comentaris:

  1. Felicitats per la fita :) ah! i m'has donat la pista per la ventresca, de fet, nosaltres la solem menjar en els japonesos, a vegades amb una salsa d'alvocat, i sèsam i està boníssima. Ara m'atreviré a fer-la a casa :)

    ResponElimina
  2. Moltes felicitats per les dues fites aconseguides, espero que amb poc temps en siguin moltes mes.
    La tonyina no es massa el meu peix preferit, tot i que al Miquel li encanta, li preparo molt semblant a la teva i diu que esta molt bona.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Et felicito per tota la tasque, la de la cuina va primer .-), el plat deliciós i la teva comparativa m´ha agradat moltíssssssssim!!!, et donc la raó. M´el mengaría tal i com surt a la pantalla ( està guau!!!).

    I en el altre tema, ja saps que t´amiro la feina i et penques moltíssim el blog, una abraçada.

    ResponElimina
  4. Tito Manel crec que sóc la visitant 200.000 i ja vaig ser la 100.000 i encara estic esperant el premi! estira't una mica, no.
    Martines

    ResponElimina
  5. Hola rei del mambo! Moltes i moltes felicitats per aquestes fites, la teva constància i els teus post sensacionals i les teves meravelloses receptes, no podien donar un altre fruit que aquest!
    Estem molt i molt contents, ja saps, les teves alegries també son les nostres!
    Per cert, els peixos no em diuen massa res, preferiria celebrar-ho amb uns cigronets d'aquells tan i tan bons tot esmorzant! :-P

    ResponElimina
  6. Jo sóc un dels pecadors que no passa per la famosa cadena de congelats i em sembla que si guanyen els del guaperes igual em treuen el carnet de català i tot per no practicar hahaha.

    Però aquesta ventresca m'ha fet descobrir el camí, torno al ramat, recupero la senda: hi passarè per que vull tastar aquestes ventresques correctes. Encara recordo la que vaig menjar a Barbate aquest estiu. Se que no serà igual, però amb que s'hi assembli em conformo :)

    ResponElimina
  7. Felicitats pels dos números tan rodons!
    No he tastat mai la ventresca de tonyina congelada de la Sirena... dius que surt prou bona? Doncs la provaré, que fresca costa un ull de la cara!

    ResponElimina
  8. Hola!!!
    En primer lloc felicitarte per tenir ja el no poc número de 100 seguidors, en segon lloc dirte, que mai menjo tonyina.... perque?
    Donç és ben sencill, no hi hà ningú (o molts pocs establiments)que la serveixi com deu mana, per mi és una loteria que no m'agrada jugar, aquest es el punt de cocció exacte que a mi m'agrada, d'altre manera no soc capaç de menjarm'ho .

    Per lo tant enhorabona! ja era hora que algú la fes al seu punt.

    Petons!
    Núria.

    ResponElimina
  9. moltes felicitats, per els seguidors (que jo en soc una ) i per les visites, la veritat és que això ñes el que et fa continuar i seguri endavant.

    I de la recepta que et puc dir? que mai acostumo a menjar tonyina per+o es que soc d'aquelles que no passo del lluç, el llenguado i el rap jiji

    petons i a seguir endavant

    ResponElimina
  10. Oh! Fantàstic!! Tan la recepta (em xigla la ventresca) com la magnífica xifra de 200.000 seguidors!! Nosaltres en portem 2.000 i ja estem la mar de contents per ser pràcticament uns novatos! ;)
    Salutacions!

    ResponElimina
  11. Felicitats! dues xifres ben maques i rodones!!La tonyia m'agrada molt i aquesta fa molt bona pinta!!

    ResponElimina
  12. Com m'agrada aquesta tonyina!!!
    Felicitats pels nombres!!!!

    ResponElimina
  13. Hola Manel,
    com ja saps, encara que no figuro a la llista, soc seguidor del teu, blog així que ja en tens 101.

    Enhorabona i endavant !!
    Francesc

    ResponElimina
  14. Crec que jo no sóc seguidora del teu bloc, però si de la ventresca de la sirena, és molt però que molt correcta , fins ara, l´altre dia vaig dir el mateix dels lloms i eren un xurro, però suposo que són coses que passen al món del congelat , i al del fresc també, tto i que res com una tonyina fresca al seu punt.
    Moltes felicitats!

    ResponElimina
  15. Una "parròquia" guanyada a pols ..pedalada rera pedalada .. però merescuda!! .. Felicitats!!!

    ResponElimina
  16. clídice, m'apunto el suggeriment de la salsa d'alvocat i sèsam! gràcies per la visita.

    sión, si et sent un japonès et mirarà com a una heretge!

    mome, moltíssimes gràcies, ets molt amable!

    martines, ja et convidaré amb el teu pare un dia d'aquests, et sembla un bon premi?

    parella vermella, gràcies per compartir les meves alegries, i això dels cigronets, o qualsevol altre platillo, està en marxa!

    òscar, jo no era gaire de la sirena fins ara, però reconec que s'hi troben coses que no estan malament i en molts productes tenen un ventall de preus que permet ajustar les compres a cada pressupost.

    gemma, tens raó, fresca és molt cara... si en trobes. suposo que a sabadell és més fàcil, però aquì dalt, impossible, i a barcelona, foça difícil.

    núria, a mi tampoc no m'agrada gaire menjar tonyina fora de casa si no és en sashimi (crua), per tant, el millor és fer-te-la tu mateix al teu gust.

    lídia, gràcies per ser un d'aquests cent seguidors, i sobre això de la tonyina, tasta-la, és bo variar i canviar una mica del que mengem sempre. i admet un gran nombre de preparacions. ja em diràs.

    fogons, moltes gràcies per venir, i no patiu, estic segur que en pot temps el comptador de visites creixerà ràpidament perquè teniu un bloc molt treballat i atractiu. sort.

    teresa, surt molt bona la tonyina feta així, tasta-la i ja em diràs.

    sara, moltes gràcies. fa dies que no ens veiem, oi? a veure si tornem a coincidir aviat. una abraçada!

    francesc, et tinc molt present i sé que ets un fixe, gràcies per venir!

    mai, no ets seguidora meva? em sembla que estàs entre les primeres, encara que no figuris inscrita, i estic molt content que ho siguis.

    alfons, efectivament, el bloc és com el ciclisme, pedalada a pedalada, post a post, vas cobrint etapes-

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...