patata i mongeta tendra... amb salsa pesto: cuina transversal

M'agrada jugar amb les paraules i amb els conceptes, fer servir els mots amb precisió i fer jocs de paraules, i admiro els qui són capaços de crear les dues coses, paraules i conceptes nous que s'acaben imposant. Bé, s'imposen si estan de sort o tenen al darrere un mitjà prou poderós per poder bombardejar aquella idea fins que tothom es rendeix i l'adopta. Per exemple, un conegut crític gastronòmic català, inventor de conceptes i paraules que en el seu moment van fer fortuna i que ara tothom fa servir, fins i tot com a segell distintiu, com ara 'genis del foc' o 'bistronòmics". Serien igual de conegudes si l'autor no hagués treballat per al diari de més difusió a Catalunya? Probablement no, però encara que no haguessin triomfat, haurien estat ben trobades igual. Per a mi tindrien el mateix valor.
Des de la modèstia d'un bloc que aquesta setmana ha arribat, després de dos anys i mig, a la xifra de lectors que el diari de què parlàvem té cada dia, avui m'atreveixo a llençar un nou concepte gastronòmic. Amb la intenció que faci fortuna i s'acabi imposant per definir un tipus de cuina? No pas. Simplement, perquè m'avorria i em diverteix escriure i explicar les meves senzilles experiències a la cuina amb un vernís que doni més transcendència a l'acte de cuinar i de menjar. A l'acció de sobreviure, en definitiva.
Què passa? Això és un bloc de cuina amb pretensions, quines pretensions no us ho diré, perquè la cuina encara és un àmbit on podem ser una mica lliures i fer el que ens doni la gana... dins d'uns límits... per exemple, els econòmics. La cuina, com el llit, és un reducte d'intimitat on podem desenvolupar les nostres fantasies, i a través dels blocs gastronòmics, posem una càmera per ensenyar la part més agradable d'aquesta intimitat. N'hi ha que també posen la càmera al llit, però aquest seria un altre debat. Aquí, si fem porno, és porno amb etiqueta, 'pornofood', com diuen alguns.
Però anem al gra: el nou concepte. Ja el sabeu? No val, ho heu llegit al títol. Cuina transversal. Què és? Traiem les coses de context, canviem de carril, posem-les on no han estat mai, i a veure què surt. Jo ho faig molt, a la cuina, a vegades amb resultats gens encoratjadors, altres, amb fruits sorprenents. Posem un exemple.
La salsa pesto, tots la coneixem, es fa amb fulles d'alfàbrega, all, pinyons, oli, formatge i sal. Per a què serveix? Primera resposta que trobo en una enciclopèdia gastronòmica on-line: "se utiliza para acompañar los platos de pasta". Ja hi som! Les definicions, com sempre, encotillen la realitat. La salsa la devien inventar per acompanyar la pasta, segur, però sense anar més lluny en aquest bloc la trobareu amanint diverses ensalades i alguna coca salada.
Avui fem un pas més enllà: agafem la salsa que s'utilitza per acompanyar els plats de pasta i la fem servir per una menja totalment diferent, un plat de verdura, el més habitual i tòpic a totes les cases: un plat de patata i mongeta tendra, mongeta verda, perona, bajoca, digueu-li com vulgueu.
El resultat? Em va sorprendre i em va agradar, em va alegrar un àpat de carmanyola un dia que havia de dinar a la feina.
La recepta? Gairebé que no cal, avui no es tracta tant de vendre una recepta com de vendre una idea, un nom, un concepte. Una tonteria, si voleu.