diumenge, 17 d’octubre de 2010

patata i mongeta tendra... amb salsa pesto: cuina transversal

M'agrada jugar amb les paraules i amb els conceptes, fer servir els mots amb precisió i fer jocs de paraules, i admiro els qui són capaços de crear les dues coses, paraules i conceptes nous que s'acaben imposant. Bé, s'imposen si estan de sort o tenen al darrere un mitjà prou poderós per poder bombardejar aquella idea fins que tothom es rendeix i l'adopta. Per exemple, un conegut crític gastronòmic català, inventor de conceptes i paraules que en el seu moment van fer fortuna i que ara tothom fa servir, fins i tot com a segell distintiu, com ara 'genis del foc' o 'bistronòmics". Serien igual de conegudes si l'autor no hagués treballat per al diari de més difusió a Catalunya? Probablement no, però encara que no haguessin triomfat, haurien estat ben trobades igual. Per a mi tindrien el mateix valor.
Des de la modèstia d'un bloc que aquesta setmana ha arribat, després de dos anys i mig, a la xifra de lectors que el diari de què parlàvem té cada dia, avui m'atreveixo a llençar un nou concepte gastronòmic. Amb la intenció que faci fortuna i s'acabi imposant per definir un tipus de cuina? No pas. Simplement, perquè m'avorria i em diverteix escriure i explicar les meves senzilles experiències a la cuina amb un vernís que doni més transcendència a l'acte de cuinar i de menjar. A l'acció de sobreviure, en definitiva.
Què passa? Això és un bloc de cuina amb pretensions, quines pretensions no us ho diré, perquè la cuina encara és un àmbit on podem ser una mica lliures i fer el que ens doni la gana... dins d'uns límits... per exemple, els econòmics. La cuina, com el llit, és un reducte d'intimitat on podem desenvolupar les nostres fantasies, i a través dels blocs gastronòmics, posem una càmera per ensenyar la part més agradable d'aquesta intimitat. N'hi ha que també posen la càmera al llit, però aquest seria un altre debat. Aquí, si fem porno, és porno amb etiqueta, 'pornofood', com diuen alguns.
Però anem al gra: el nou concepte. Ja el sabeu? No val, ho heu llegit al títol. Cuina transversal. Què és? Traiem les coses de context, canviem de carril, posem-les on no han estat mai, i a veure què surt. Jo ho faig molt, a la cuina, a vegades amb resultats gens encoratjadors, altres, amb fruits sorprenents. Posem un exemple.
La salsa pesto, tots la coneixem, es fa amb fulles d'alfàbrega, all, pinyons, oli, formatge i sal. Per a què serveix? Primera resposta que trobo en una enciclopèdia gastronòmica on-line: "se utiliza para acompañar los platos de pasta". Ja hi som! Les definicions, com sempre, encotillen la realitat. La salsa la devien inventar per acompanyar la pasta, segur, però sense anar més lluny en aquest bloc la trobareu amanint diverses ensalades i alguna coca salada.
Avui fem un pas més enllà: agafem la salsa que s'utilitza per acompanyar els plats de pasta i la fem servir per una menja totalment diferent, un plat de verdura, el més habitual i tòpic a totes les cases: un plat de patata i mongeta tendra, mongeta verda, perona, bajoca, digueu-li com vulgueu.
El resultat? Em va sorprendre i em va agradar, em va alegrar un àpat de carmanyola un dia que havia de dinar a la feina.
La recepta? Gairebé que no cal, avui no es tracta tant de vendre una recepta com de vendre una idea, un nom, un concepte. Una tonteria, si voleu.

21 comentaris:

  1. Com el nom del teu bloc indica...
    Cuinar és molt generós, sobretot amb aquest plat que em sembla la canya...
    El meu ja m'ha dit que li faci, m'emporto la recepta, segur que la publico, tot i que será mes endavant, amb el teu permis si me'l dones :).
    Petons i gracies per compartir.
    M'encanta, recepta de 10 i molt original.
    Muas!

    ResponElimina
  2. Bé.... mes que la recepta el concepte :P

    ResponElimina
  3. A mi hi ha coses d'aquesta cuina transversal que em costen d'acceptar, però la recepta d'avui em sembla molt bona. Un plat de tota la vida (si més no, de la meva) vestit de gala.
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Ei Manel, això de transversal m'ha sonat a metodologia "educativa", jejej!
    Una servidora, les bajoques, les amaneix amb pesto moltes vegades, però no amb les patates i ens les mengem fredes. Serà cosa de fer-ho amb les patates a veure què tal!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  5. No s'he m'havia acudit, però és encertat, ho provaré!
    Petonets

    ResponElimina
  6. La cuina és creativitat..., oi?
    Quin avorriment seria cuinar 2 cops cada dia sense fer anar una mica la imaginació!
    Unes senzilles patates i mongetes poden donar molt de joc, tan sols es tracta d'atevir-se a provar coses noves.
    No m'estanya gens que t'hagi agradat, el pesto i la verdura han de lligar molt bé.

    ResponElimina
  7. Una presentació molt original, i amb el pesto han de ser molt bones les patates i montgetes.

    ResponElimina
  8. Manel, com sempre un 10, tant el concepte com la recepte.
    Salut,

    ResponElimina
  9. Que pot dir algú a qui el cap li balla de continu per veure que més es pot fer i de quina manera es pot fer?
    Fer és fàcil , o no, el difícil és innovar , fer les coses atractives, però no caiem en l´error, el que és atractiu per uns , innovador, atrevit, impactant , per d´altres no ho és, fins i tot pot ser tot el contrari , la cuina per mi és l´equilibri que dóna a tothom allò que vol i això és el realment difícil ; l´aval que hi ha al radere és el més important , sigui crític gastronòmic, client, o el de pas que ho escampa de boca en boca , i si aquest mot que ara començarem a fer servir de " cuina transversal" agrada , comunica, cau bé i surt al carrer i s´escampa , des d´aquí ens n´adonarem com n´és de senzill crear , i crear, no és copiar , és fer , però no val tot , cal, ,avans que res agradar , crec que a tots ens agrada la teva cuina transversal que veu la llum amb una patata i bajoca amb la que per mi és la reina de les salses fredes.
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. A casa el pesto el fem servir per l'amanida, la verdura, la pasta, ens agrada molt. A mi que no m'agraden les mongetes amb aquesta presentació me les menjaria!

    ResponElimina
  11. Quan he llegit això de "cuina transversal" m'ha sonat i he buscat el concepte al Google i, amic meu, el primer i únic blog on apareix la innovadora nomenclatura és el teu. Deu haver estat deformació professional, ja que la paraula "transversal" apareix massa dins del món educatiu...
    El cas és que, al marge de l'etiqueta, el plat que ens presentes em sembla fantàstic. M'encanta la facilitat que tens en convertir un plat de verdura en un platillo de restaurant.
    M'anoto les teves idees!

    ResponElimina
  12. hi ha tres coses que m'agraden més fer que cap altra, i no necessàriament per aquest ordre: sortir amb els companys amb bicicleta de carretera, cuinar per a la família i els amics i escriure, sobre cuina o sobre el que sigui.
    aquest post no era per explicar una recepta, sinó que tenia ganes d'escriure i coses per explicar: gràcies com sempre, però més que mai, per llegir-ho.

    núria, moltes gràcies. tot el que trobis aquí ho pots fer sevir com vulguis, ja ho saps, i qui et dóna les gràcies per fer-ho sóc jo.

    margarida, moltes gràcies, és una receota senzilla que com deia més amunt, em va servir per il·lustrar un article: aquest cop el procés va ser a l'inrevés.

    òscar: adjudicada!

    dolça, no ets l'única que associa això de transversal amb l'ensenyament, es veu que ho feu servir sovint. i celebro que coincidim en la idea d'amanir les bajoques amb pesto!

    marylou, espero que t'agradi el resultat.

    gemma, tens tota la raó, la cuina és creativitat i llibertat, per sort encara hi podem fer el que volem, si ens sabem deslliurar de modes i de prejudicis.

    anna, no hi ha res com alegrar una mica els plats tristois, com les patates i mongetes de tota la vida.

    carme, ets moooolt amable, gràcies per venir.

    mai, encara tinc pendent provar la teva salsa pesto tot i que l'hem utilitzat en una recepta 'conjunta'!!!

    cristina, plenament d'acord, va molt bé amb més coses que la pasta. si no t'agraden les mongetes tendres, prova-ho amb mongetes seques, també ha de quedar ben bona amb una amanida de mongetes.

    anna, oi que ens estàvem comentant a l'hora? no havia fet l'exercici de cerca al google i m'ha fet molta gràcia el resultat.

    ResponElimina
  13. M'ha agradat això del "pornofood", per un moment m'he sentit com un "voyeur" enganxat a la pantalla de l'ordinador buscant la recepta més excitant ...
    un deu per la recepta d'avui

    ResponElimina
  14. Manel, m'encanta aquest plat.
    No sóc de les de la cuina transversal, però amb aquest plat....has encertat de plé.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  15. M'agrada molt la idea i m'agrada molt fotografia que has utilitzat per transmetre-la :)

    Jo he posat allioli i romesco a la patata i mongeta tendra, però no se m'havia acudit de posar-hi pesto. No tardaré gaire a fer-ho ;)

    ResponElimina
  16. Aquesta es la grandesa de la cuina pots fer mil i una combinacions, en mes o menys encert, aquesta me l’apunto ha de donar a la patata amb mongetes un sabor diferent, no fa massa em van servir un tros de vedella amb una mica de pesto com acompanyament i em va encantar.
    Una abraçada

    ResponElimina
  17. Aquesta és una manera elegant de presentar una recepta de tota la vida!

    ResponElimina
  18. Cuina transversal, m'agrada aquesta mot, de fet jo l'empro bastant a la meva cuina. Les coses no tenim per que deixar-les al lloc on les posen, es poden moure i podem crear noves "decoracions" mes agradables, en ocasions, a la vista i la paladar.
    la recepta, no cal, el concepte si.Gràcies

    Petons

    ResponElimina
  19. El pesto m'encanta així doncs, penso que aquest plat de verdura transformat el el protagonista de la nit, triomfarà.

    Muas!

    ResponElimina
  20. alfons, això del 'pornofood' és addictiu... i a vegades el teu bloc també hi cau perquè fas cada cosa que no es pot resistir!

    joana, a vegades fem cuina transversal sense adonar-nos-en, i, en tot cas, només era un 'divertimento', que a la cuina, com dic al post, tots fem el que volem, per sort!

    sílvia, les patates i mongetes amb allioli estan molt bones, però amb salsa romesco pensava que no ho feia ningú més, celebro que coincidim!

    sión, el pesto amb la vedella encara no l'he tastat, serà qüestió de provar-ho.

    illeta, quant de temps, tens el bloc molt abandonat, a veure si t'animes!

    dolors, la teva cuina és vertical, horitzontal, transversal, incansable... toques tots els pals i sempre amb encert!

    gemma, espero que el sopar anés molt bé!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...