divendres, 8 d’octubre de 2010

croquetes de picantons i ceps trufades

Les croquetes per a mi són un repte pendent, perquè mai no aconsegueixo fer la massa prou espessa per no tenir problemes a l'hora de donar-los forma i fregir-les. Això sí, a base de provar-ho, he anat perfeccionant el que realment importa, que és el contingut, i cada vegada queden més bones. Com aquestes que vaig fer dimecres. Havia organitzat un petit sopar per encetar el pernil que em van regalar diumenge, i les croquetes només havien de ser un complement, però es van convertir en protagonistes de l’àpat.
Com deia, em costa donar a les croquetes la mida i la forma més adequades, i sempre és perquè faig la beixamel massa poc espessa. No és pas que quedin líquides i es desfacin en contacte amb l'oli calent, però em costa fer que mantinguin una bona forma.
El problema és que no m'agrada que l'interior quedi eixut, i costa trobar el punt d'equilibri que et permeti treballar bé la massa abans de fregir-les i que un cop fetes quedin al punt de dins.
Aquest darrer dia ho vaig aconseguir força, però no del tot, però sobretot, el gust, que al cap i a la fi és el que importa, era realment per recordar.
Vaig fer servir uns pits de picantons o pollastrons (pollastres petits) que m'havien quedat del dinar de diumenge, i un cop desossats, els vaig salpebrar i passar per la paella amb ben poc oli. Un cop fets, en la mateixa paella vaig saltar uns ceps tallats a trossos i també els vaig reservar.
Vaig picar a ganivet els pits i els bolets, un cop freds, i els vaig afegir a la beixamel que havia fet amb mantega, farina i llet: sobretot, feu-la ben espessa si no voleu tenir problemes per donar forma després a les croquetes.
Per reforçar el gust dels bolets, vaig posar-hi també una culleradeta de ceps en pols i un raget d'oli de ceps. Finalment, hi vaig ratllar mitja tòfona d'estiu que tenia al congelador i per acabar de potenciar el sabor, unes gotes d'oli de "tartufo bianco" italià.
Un cop ben integrats tots els elements i cuita la beixamel, la vaig posar en una safata i la vaig guardar a la nevera fins l'endemà.
A l'hora de fer les croquetes, per aconseguir un arrebossat més cruixent, vaig passar-les primer per farina de galeta, després per ou batut i un altre cop per farina de galeta.

15 comentaris:

  1. Quina casualitat, avui la Ruscalleda parlava de croquetes al programa El matí de Catalunya Ràdio del Manuel Fuentes!
    I precisament resol molta part dels teus dubtes.
    Aquí l'àudio del programa:
    http://www.catradio.cat/audio/473440/Ruscalleda-a-la-carta
    I aquí una recepta que ha donat:
    http://www.catradio.cat/pdf/CroquetesMarisc.pdf

    ResponElimina
  2. Ummmm què bones!!! t´han quedat espectaculars, mira que m´agraden però a mi no hem surten gens bones...una abraçada

    ResponElimina
  3. Gairebé sempre les faig de pollastre i pernil perquè a casa no en volen de cap altra classe, però aquestes em sembla que han de ser boníssimes!
    I la forma, no pateixis, crec que aquesta vegada ha quedat immillorable!

    ResponElimina
  4. tothom recorda de les croquetes de la seva mare com els mes bones del món, i malgrat tot ho acostumen a ser, però aquestes crec que estan gairebé, gairebé, a la seva alçada
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Doncs la pinta que tenen és d'estar molt bones!! Ahir precisament en vaig fer un munt! les congelo i vaig traient! Aprofitaré per escoltar la proposta de la Gemma, que sempre s'apren.

    ResponElimina
  6. Ep, com que tens dubtes? i tu perquè tens una amiga cuinera ? a canvi d´escoltar penes i lamentacions dono informació per fer la croqueta perfecta.....mmmm , no és xantatge eh? és intercanvi , tot i que jo crec que aquestes croquetes són una delícia a la vista i al paladar.
    mai

    ResponElimina
  7. Picantons, ceps, tòfona... no tinc paraules.

    No et dirè que com si m'ho dones en format purè... pero es que els ingredients són tan potents que ja salivo d'imaginar-les.

    I per el que es veu a les fotos...t'han sortit estupendes de forma i ben sucoses!!

    ResponElimina
  8. Amb tots aquest ingredients han de ser delicioses, però crec que també vas trobar el punt a la beixamel, bé la foto o diu tot, bones bones
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Mmmmmm!
    Quina pinta més rebona!
    Jo trobo que t'han quedat unes formes més que correctes i el farcit em fa venir salivera només d'explicar-ho. El toc de tòfona blanca és exquisit, jo l'utilitzo sovint per aromatitzar certs plats i el resultat és espectacular. No m'estranya que les croquetes es convertissin en les reines de la taula...

    ResponElimina
  10. Manel,
    Per no tenir pràctica, deu n'hi do de com t'han quedat d'aparença, tot i que el principal es el gust i tenint en compte els ingredients, crec que devien ser irresistibles.
    Una abraçada

    ResponElimina
  11. Manel,
    Boníiiiiiiiiiiiiiiiiiiissimes.
    T'han quedat perfectes; i visca la cuina del aprofitament.
    salut,
    Pepin

    ResponElimina
  12. Manel,
    Quin bé de Déu aquestes croquetes!!
    amb el que duen, han d'estar per llepar-se els dits.
    Salut,

    ResponElimina
  13. gemma, moltes gràcies per l'enllaç, sempre va bé escoltar els que en saben per aprendre, i d'una mestra així...

    maria josé, no em puc creure que no et surtin bones, en qualsevol cas, l'enllaç del comentari anterior és una bona recomanació.

    margarida, aquestes croquetes de fet són de pollastre... amb un plus, segur que a casa teva també els agradarien.

    alfons, moltes gràcies pel comentari, acostar-me a les croquetes maternes fora sens dubte un somni!

    teresa, l'altre dia vaig veure les croquetes al teu bloc i em van fer venir moltes ganes de fer-ne!

    mai, perdona que no et consultés abans, però ja vas veure que la teoria ja la sé... el que em falta és traça!

    òscar, la veritat és que els ingredients milloren la tradicional croqueta de pollastre, i és veritat que la massa sola es pot menjar, no cal donar-li forma ni arrebossar-la!

    sión, aquest cop vaig trobar força el punt, però no creguis que no vaig tenir feina, inclòs posar la pasta una estona al congelador per trebalar-la millor.

    anna, ara li deia a la sión que vaig recórrer al congelador per treballar millor la massa, però potser per primera vegada vaig quedar content del resultat.

    josep, per les fotos sempre es tria les millors peces, oi? però sí, aquest cop em va agradar el resultat, ja era hora!

    visca! visca la cuina de l'aprofitament i aquestes preparacions que et permeten fer variacions gairebé infinites.

    carme, sí que eren bones, gràcies per venir!

    ResponElimina
  14. Hola! M'agraden molt les croquetes i aquesta combinació la trobo molt interessant...el típic pollastre, en aquest cas picantons, i enlloc de fer-les només d'un gust els barreges amb el toc magistral de l'oli...volia fer unes croquis i ja les he trobat! gràcies!

    ResponElimina
  15. anna, que vagin de gust, ja em diràs com et queden.
    una abraçada

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...