el principal aliment del món (35) - arròs ràpid de sípia amb salsa verda

Demà arriba una onada de fred, i aquest cop segurament serà per quedar-se. I això vol dir que s'acaba la temporada ciclista de carretera. Diumenge encara tenim la Diada Montserratina, que aplega a Montserrat ciclistes de tot Catalunya; nosaltres hi anem des de Castellterçol una bona colla, i són 123 km anar i tornar, de manera que cal mantenir el nivell de l'estiu i avui ens hem proposat fer una bona sortida per no perdre el to. Volíem fer un centener de quilòmetres però al final ens hem mig perdut pel Lluçanès i ens n'han sortit 120, de manera que hem arribat tard, a les dues tocades. I no tenia res preparat per dinar. Solució? Un bon arrosset, que a més reposa els nivells d'hidrats de carboni als muscles.

Com que tenia sípia d'ahir a la nevera, he improvisat un arròs amb aquest cefalòpode i una salsa verda per potenciar el resultat final, i l'he acompanyat amb una sípia a la planxa, amb un resultat que m'ha agradat força. És un arròs senzill però gustós que m'ha refet del cansament i m'ha reconciliat amb el món mundial acompanyat d'una bona copa de vi Blanc de Blancs de Castell de Peralada del 2007 i un cigarret havent dinat que m'he fumat a la finestra mentre el sol m'escalfava i el termòmetre, que també era al sol, marcava 30º. Una temperatura que suposo que trigarem a tornar a tenir i que fa de bon aprofitar per acabar d'eliminar el fred que hem passat al matí per culpa de la boira.

Per fer aquest arròs, senzill i ràpid, he posat a la paella a fondre una mica de greix de pernil i hi he sofregit ceba i pebrot verd ben picat, mentre netejava una sípia i la tallava a trossets. L'he afegit a les verdures i després d'un parell de tombs hi he afegit una culleradeta de tomàquet concentrat; aquest és un producte molt útil a la cuina, el venen en llaunes petites no gaire caires i t'evita, en casos com aquest, haver de fer una llarga estona el sofregit de tomàquet, i el resultat no empitjora pas. He donat dues voltes més a la sípia amb el tomàquet i hi ha tirat l'arròs; dues voltes més perquè els grans s'amarin dels sabors de la paella, i ja hi he posat l'aigua, perquè no tenia brou de peix fet: com que volia un arròs sec, hi he posat una mica més del doble d'aigua que d'arròs, i l'he deixat fer a foc fort durant uns deu minuts. Després he abaixat el foc i hi he tirat la salsa verda: un bon grapat de julivert i un all triturats amb la batedora amb un raget d'oli o de brou de peix si en teniu. L'arròs s'ha acabat de fer mentre en una paella amb molt poc oli marcava l'altra sípia sencera, i quan ja estava feta, hi he tirat també un raget d'oli d'all i julivert, que d'aquest sempre en tinc un biberó carregat.

Com que el fet de preparar un dinar ràpid i menjar-se'l sol no vol dir que te l'hagis de servir de qualsevol manera, i a més havia de fer la foto pel bloc, he posat l'arròs dins d'un motlle quadrat i l'he servit amb la sípía a la planxa al costat i unes gotes d'oli d'all i julivert per guarnir el plat.

Si el proveu, espero que quedeu tan satisfets com he quedat jo, i que uns entrin les mateixes ganes d'explicar-ho. Ara, complert el tràmit, a fer dissabte! No tot han de ser plaers a la vida...