dissabte, 23 d’octubre de 2010

el principal aliment del món (35) - arròs ràpid de sípia amb salsa verda


Demà arriba una onada de fred, i aquest cop segurament serà per quedar-se. I això vol dir que s'acaba la temporada ciclista de carretera. Diumenge encara tenim la Diada Montserratina, que aplega a Montserrat ciclistes de tot Catalunya; nosaltres hi anem des de Castellterçol una bona colla, i són 123 km anar i tornar, de manera que cal mantenir el nivell de l'estiu i avui ens hem proposat fer una bona sortida per no perdre el to. Volíem fer un centener de quilòmetres però al final ens hem mig perdut pel Lluçanès i ens n'han sortit 120, de manera que hem arribat tard, a les dues tocades. I no tenia res preparat per dinar. Solució? Un bon arrosset, que a més reposa els nivells d'hidrats de carboni als muscles.
Com que tenia sípia d'ahir a la nevera, he improvisat un arròs amb aquest cefalòpode i una salsa verda per potenciar el resultat final, i l'he acompanyat amb una sípia a la planxa, amb un resultat que m'ha agradat força. És un arròs senzill però gustós que m'ha refet del cansament i m'ha reconciliat amb el món mundial acompanyat d'una bona copa de vi Blanc de Blancs de Castell de Peralada del 2007 i un cigarret havent dinat que m'he fumat a la finestra mentre el sol m'escalfava i el termòmetre, que també era al sol, marcava 30º. Una temperatura que suposo que trigarem a tornar a tenir i que fa de bon aprofitar per acabar d'eliminar el fred que hem passat al matí per culpa de la boira.
Per fer aquest arròs, senzill i ràpid, he posat a la paella a fondre una mica de greix de pernil i hi he sofregit ceba i pebrot verd ben picat, mentre netejava una sípia i la tallava a trossets. L'he afegit a les verdures i després d'un parell de tombs hi he afegit una culleradeta de tomàquet concentrat; aquest és un producte molt útil a la cuina, el venen en llaunes petites no gaire caires i t'evita, en casos com aquest, haver de fer una llarga estona el sofregit de tomàquet, i el resultat no empitjora pas. He donat dues voltes més a la sípia amb el tomàquet i hi ha tirat l'arròs; dues voltes més perquè els grans s'amarin dels sabors de la paella, i ja hi he posat l'aigua, perquè no tenia brou de peix fet: com que volia un arròs sec, hi he posat una mica més del doble d'aigua que d'arròs, i l'he deixat fer a foc fort durant uns deu minuts. Després he abaixat el foc i hi he tirat la salsa verda: un bon grapat de julivert i un all triturats amb la batedora amb un raget d'oli o de brou de peix si en teniu. L'arròs s'ha acabat de fer mentre en una paella amb molt poc oli marcava l'altra sípia sencera, i quan ja estava feta, hi he tirat també un raget d'oli d'all i julivert, que d'aquest sempre en tinc un biberó carregat.
Com que el fet de preparar un dinar ràpid i menjar-se'l sol no vol dir que te l'hagis de servir de qualsevol manera, i a més havia de fer la foto pel bloc, he posat l'arròs dins d'un motlle quadrat i l'he servit amb la sípía a la planxa al costat i unes gotes d'oli d'all i julivert per guarnir el plat.
Si el proveu, espero que quedeu tan satisfets com he quedat jo, i que uns entrin les mateixes ganes d'explicar-ho. Ara, complert el tràmit, a fer dissabte! No tot han de ser plaers a la vida...

14 comentaris:

  1. Doncs Manel, si tots els dinars improvisats a casa teva són així...espero que en tinguis sovints! Té una pinta fantàstica!!!

    ResponElimina
  2. Quina gana m'has fet venir! Molt bona la foto... que des d'aquí en sento l'olor!

    ResponElimina
  3. Serà senzillet, però té pinta de ser ben bo!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  4. La primera foto és espectacular!!! aquest arròs ha de ser boníssim!!!

    ResponElimina
  5. Caram, amb un arrosset com aquest segur que recuperes totes les forces perdudes... i a la tarda encara pots tornar a sortir a fer 120km més, je je je...
    No està gens malamaent per ser mig improvisat!

    ResponElimina
  6. Un arròs boníssim!!!! a mi m'agrada tant l'arròs que com tu, el faig amb qualsevol cosa i gaudeixo molt!
    Petonets

    ResponElimina
  7. Ets súper, mira que desprès de la pedalejada tenir ganes de posar-se a cuinar! i tu no t'hi poses per poc!
    Quina sort ser tan manyós amb l'arrós (bé i amb tot, Manel!)!!

    Ens veiem el 5!

    ResponElimina
  8. Manel, ja em trec el barret devant dels 120 kms tot i que me'l torno a posar quan llegeixo que et fumes el cigarret!! ostiesssssssss!! ;-P

    Ara que finalment quan veig l'arròs em trec el barret i tota la cabellera. Sensacional amb aquesta salseta verda i el meu cefalòpode favorit :-)

    ResponElimina
  9. Després de 120 km penses en fer-te el dinar? un arròs amb sípia ? ets la bomba, jo crec que no tindria ni gana només de pensar que m´hauria de posar a cuinar.
    I a sobre vas tenir la paciència de presentar-te´l com si fos de restaurant , canvia d´ofici amic meu.
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. Després de fer aquests km, ja són ganes ficar-se a la cuina i a més et surt un plat com aquest, xapó!

    ResponElimina
  11. Renoi sort que era un arròs improvisat, quin luxe de dinar, tens molta raó per que no cuinar per un.
    Una abraçada

    ResponElimina
  12. La pasta i l'arròs van molt bé, tan abans com després de fer una sortida en bici. I ho sé per experiència!
    De ben segur amb aquest arròs devies recuperar tota l'energia perduda.
    Ningú diria que era improvisat.

    ResponElimina
  13. amics de la bordeta, no tots els dinars són així, però intento que no siguin massa diferents, que els homenatges no s'han de guardar pas només per als altres!

    manu, no m'estranya que sentis l'olor, la sípia a la planxa ja ho té això jejeje

    dolça, jo li vaig trobar, de bo... però potser era per la gana que arrossegava!

    maria josé, gràcies, a mi també em van agradar les fotos i per això n'hi vaig posar més que altres vegades.

    gemma, després del dinar podria tornar a agafar la bici, però amb el vinet que el vaig acompanyar i el cigarret posterior, no ho sé pas...

    marylou, és que un arròs sempre et treu d'un 'apuro', oi?

    parella vermella, ja m'agradaria ser manyós amb tot i que tot em sortís bé, però em sembla que no és pas el cas :(

    gràcies, anna, és un luxe ben assequible!

    òscar, et refredaràs tant posar i treure el barret. no pateixis pel cigarret, només fumo molt de tant en tant, per exemple, després d'un bon àpat, i sempre quan ja he fet la sortida llarga de la setmana. tots tenim petits vicis inofensius...

    mai, un dinar com aquest no et fa tenir mai remordiments de consciència, perquè saps que te l'has ben guanyat, i la presentació, per què no? com he dit en una resposta anterior, no tot ha de ser per quan tenim convidats.

    gemma, surto tot l'any amb bici (mentre el temps ho permet), si no tingués ganes de fer el dinar després tindria una línia excel·lent!

    sión, improvisar sempre és més fàcil quan es fa amb productes coneguts, per això vaig recórrer a un arrosset.

    margarida, pasta i arròs no han de faltar mai a la taula dels esportistes, com bé saps. i després d'aquest arròs de la foto, en van caure unes quantes cullerades més jejeje

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...