dissabte, 30 de gener del 2010

amb nom propi (2)

oli del raig antara

Aquests últims dies, i després de la trobada blocaire del 9 de gener, he descuidat el bloc, en part perquè estava una mica cansat, en part perquè tampoc no he cuinat gaire, com tothom després de les festes, i en part per raons personals que no són ben bé l'objectiu d'aquesta pàgina, tot i que hi tenen molt a veure.
Això no vol pas dir que no hagi tingut experiències gastronòmiques interessants o, fins i tot, inoblidables, però per posar-me a escriure em falta una empenteta, i per sort tinc algú que de tant en tant me la dóna.
Una de les coses que tenia ganes de comentar d'aquests dies és aquest obsequi, que vaig rebre a través d'un 'intercanvi gastronòmic' amb una estimada amiga de Reus a qui, al seu torn, vaig obsequiar amb uns fruits de la terra molt preuats, de color negre, que es produeixen o es conserven a Castellterçol.
No puc dir, per tant, el preu d'aquest producte, que no sé si és igual o menor que el de la tòfona,però sí que puc dir que està al mateix nivell, el de la màxima categoria de la producció agroalimentària catalana.
L'Oli del Raig Antara és el resultat de la primera premsada de l'oliva, envasat directament en una ampolla de litre i el tap tradicional de les ampolles de gasosa; s'ha de consumir el més aviat possible, segons que s'adverteix en l'etiqueta, perquè "el seu primer despullat natural el fa a l'envàs". Com ja haureu deduït per l'origen, és fet amb olives arbequines i suposo que està emparat per la DO Siurana, tot i que l'etiqueta no ho diu, però la resta de la gamma sí que ho és.
L'he buscat al web de Coselva, la Cooperativa de la Selva del Camp que el produeix, però no hi apareix, perquè em sembla que és un producte escàs que es ven directament a les cooperatives associades (aquesta ampolla va sortir de la cooperativa de l'Aleixar) i només deuen poder comprar-lo uns quants privilegiats, entre els quals aquest any la fortuna m'ha inclòs.
No us sabria fer una nota de tast, però sí que us puc explicar que és un oli espès, fins i tot tèrbol, perquè no ha rebut cap mena de refinat, i amb l'aroma i el sabor més intens que he sentit en un oli. L'he fet servir per amanir una verdura bullida, un arròs blanc, unes fulles d'enciam, i té la virtut de transformar-los en plats de luxe, encara que soni a tòpic.
Però com més m'agrada és simplement abocat en un plat, amb un pessic de sal, per anar-hi sucant pa fins que el cor em diu prou. És el que m'agrada més ara, aprofitar l'avinentesa i gaudir d'aquest delícia, però el cor no em diu mai prou.

22 comentaris:

  1. Manel.
    No t'amoinis si no pots posar plats, amb aqueta cronica almenys m'has descobert aquest oli. A mi també m'agrada posar en un costadet del plat oli i sal i nari nan, nari nan jejejej aixo no engreixa oi?
    Feliç cap de setmana

    ResponElimina
  2. Manel me quedo con tu recomendación y aprovecho para mandarte un beso

    ResponElimina
  3. A mi també m'agrada sucar el pa amb l'oli. Aquest que tu expliques fa una gana!! MMMMM!!!! Salutacions

    ResponElimina
  4. Eiii, aquest oli ha de ser lo más de lo más i milloret que podem trobar al mercat. A casa som consumidors d'oli de primera premsada, directe del molí i, sí és veritat que s'ha de consumir ràpid, doncs la varietat arbequina no té massa aguant, això és el que em diu el meu cosí, que és Enginyer Agrònom, que la seva tasca primcipal la dedida al món de l'oliva. Jo no sóc massa entesa, però pel que ell explica, sembla ser que per a què l'arbequina aguanti la barregen amb picual.
    Però et diré una cosa, els Catalans estem acostumats a l'arbequina, per a mí és més fina, té mil gustos.
    En definitiva, això, Manel dóna per un taller.
    Apa, que el gaudeixis!!
    Un petó.

    ResponElimina
  5. estimat, fes cas al teu cor. I si últimament no en té mai prou li hauràs de fer tot el que calgui per assossegar-lo! ;-)

    ResponElimina
  6. ...vas tenir sort...ja saps era una de les darreres existències que quedàven...a comarques les coses poden ser més delicioses!
    Ptns
    M

    ResponElimina
  7. Manel,
    L'oli és un dels productes imprescindibles de la nostra terra. Jo no puc concebre un menjar sense aquest producte i ho passo realment malament quan som en un país centre-europeu que tot ho arrangen amb mantega. Ah, i com més verge l'oli molt més saborós. Afortunats sou els que podeu assaborir un oli de producció limitada com aquest. Una abraçada

    ResponElimina
  8. Manel, no et preocupis si tens el blog descuidat, com diem els de Lleida : “lo primer és lo primer”.
    Ara, et vaig ficar falta al meu arròs amb carxofes i botifarra negra que vaig posar l’altre dia. ;-)

    L’oli? Que t’haig de dir, el d’arbequina és el millor, nosaltres ens fem el nostre propi oli, justet però ens arriba pel consum de casa.
    Petons

    ResponElimina
  9. Ah, i no és per fer-vos enveja, ja, ja,ja,.. però també ens mig-fem el cava!!!!

    ResponElimina
  10. Hola amant de l´oli!! l´oli sense filtrar, que es el que tens la sort de tenir, es un oli que no es pot comercialitzar, per aixó no hi fica denominació d´origen, de fet sol venir en garrafes o ampolles sense etiquetar, que es venen als socis de les cooperatives, que son els propis agricultors de les olives. El fet de que no es pugui comercialitzar no te res a veure amb que tingui cap problema, però sanitat així ho especifica.
    El no filtrat es el que fa que estigui térbol, amb espirals de restes d´oliva al fons. I es el que li dona aquesta intensitat tant meravellosa.
    Es recomana que s´utilitzi aviat, perque l´oli amb el temps s´autofiltra, si, si...sembla impossible però es així. Si deixes aquesta botella d´oli uns mesos guardada, quan la tornis a mirar ja no estarà tèrbol, serà clar com el de primera premsada en fred filtrat.
    Val la pena disfrutar d´aquest regal de la terra. L´oliva arbequina no decepciona mai.
    A casa som socis d´una cooperativa de la Denominació d´Origen de les Garrigues amb l´oli Degustus.
    Salutacions i a disfrutar

    ResponElimina
  11. Un regal com aquest és un tresor de valor incalculable. Gaudeix-lo paladejant fins a l'última gota aquest líquid tan preuat.
    Quina sort aquest intercanvi de regals :)

    ResponElimina
  12. Renoi, quina bona manera d'amanir-te la vida! :-)

    ResponElimina
  13. Quan penso que a d'altres països cuinen amb mantega, no saben el què es perden!! no hi ha res com un bon oli, de primera prensada millor!

    ResponElimina
  14. Manel, nosaltres també en comprem algunes ampolles. Però nosaltres en trobem altres de bons a les nostres terres del camp de tarragona :( Clar! que "a cavall regalat ... i tot s'ha de dir és bo però jo també crec que són aquells que: agafa fama i poset a ...

    També aprofito per comentar-te que jo conec una persona que el gasta tot d'aquest pel pa amb tomaca i per tenir-ne tot any el posa al congelador i el va treient. No et puc dir que si queda bé o no pq jo si que no ho he provat. Però és bó tenir ideas noves!

    Rècords

    P.D: si fas una visita per aquí aprofita per comprar-me a Picamoixons.

    ResponElimina
  15. Què t'haig de dir jo d'olis. Els meus pares són de la terra de l'oli per antonomàsia, Jaen, i ja saps que tinc casa a les terres de Ponent i allí ens assortim d'oli de primera prensada. Per mi, el millor és el de Nalec. Anims

    ResponElimina
  16. Quina sort que tens Manel, jo tinc debilitat pels bons olis!!!!!

    Ptnts

    ResponElimina
  17. Veig que hi ha un bon agermanament entre Castellterçol i el Camp (nom que els de Reus volem per la vegueria que els de Tarragona li volen dir Tarragona)
    L'oli de primera premsada és una de les delícies més preuades que tenim els de casa nostra, l'arbequina li dóna allò tan especial, que fa dels nostres romescos, amnaides, coques o només pans sucats amb oli una cosa especial! Les nostres cooperatives tenen cua quan es produeix la primera premsada de les olives,
    PTNTS
    i degusta-ho bé.
    Dolça

    ResponElimina
  18. Nosaltres cada any comprem oli d`aquest tipo a las cooperatives denominació Siurana, i com molt be diu la vella carmanyola, el que tardem mes a fer servir el pugem a Sant Pau i amb el fred es congela i no perd el sabor ni la seva densitat, tampoc tenim un paladar com per notari la diferencia, amb pa i un polsim de sal es la nostre perdició
    petons

    ResponElimina
  19. Caram, qui privilegi poder tastar aquest meravellós oli.
    ¡T'envejo!(en el bon sentit de la paraula)
    Salut,
    Pepin

    ResponElimina
  20. Una llesqueta de bon pa amb un rajolí d'aquest oli segur que és manjar diví.
    Petons ben forts!

    ResponElimina
  21. Manel, aquest oli no té preu!
    De fet, aquesta última vegada jo me'n vaig endur un parell de litres d'oli de la primera premsada de les arbequines de l'Empordà. :) I quina delícia! Ah, i amb un rajolí de vinagre de mòdena sucat amb pa, boníssim! ;)
    Petons!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte