diumenge, 14 de desembre de 2008

ales de gall dindi rostides amb brandi i canyella

Els rostits són, ja ho sabeu, una de les meves debilitats (només una, que de debilitats me'n sobren), i tot i que els faig sempre més o menys igual, m'agrada canviar-ne alguns ingredients per aconseguir sabors ben diferents utilitzant la mateixa carn i el mateix mètode de cocció. I als rostits, una espècie que els dóna un sabor molt peculiar i francament agradable és la canyella.
Divendres va glaçar tota la nit, però al matí feia sol, de manera que vaig decidir sortir un parell d'hores amb la bici, i com que en aquesta època sortir abans de les onze és un suïcidi, vaig aprofitar per preparar el dinar a primera hora; com que tenia unes ales de gall dindi, precioses i d'una mida notable, vaig decidir rostir-les amb el toc de la canyella que lliga tant bé amb el gust d'aquesta au.
Les ales tenien molt bona mida, de manera que la part enganxada al pit era tant o més gran que una cuixa de pollastre. Les vaig posar a rostir en una cassola de fons gruixut amb un raig d'oli, les vaig salpebrar i hi vaig afegir una ceba grossa tallada a quarts i vuit o deu grans d'all; quan la carn va estar enrossida, hi vaig afegir el brandi (no en tenia del que faig servir per cuinar i n'hi vaig posar del que serveixo als convidats i el gust va millorar moltíssim), vaig deixar que s'evaporés l'alcohol i vaig tapar. Va trigar a coure uns tres quarts d'hora, i cal anar vigilant que no s'enganxi ni quedi sec, afegint-hi un gotet d'aigua quan calgui perquè es faci una bona salseta, però sense ofegar la carn. Hi ha gent que ho fa, i aleshores enlloc de rostida, la carn queda com bullida.
A mitja cocció hi vaig posar mitja branca de canyella, que és el que li va donar el toc diferent però sense agafar tot el protagonisme en el sabor del plat. I cap al final també hi vaig afegir uns quants xampinyons, pocs, prèviament saltats en una paella.
Per acompanyar, vaig fer un puré de patata. Com sempre, patata bullida en aigua amb sal, aixafada, amanida amb nou moscada i pebre blanc i amb un bon raig de llet o d'oli d'oliva.
El puré és l'acompanyament que prefereixen a casa per als rostits, regat amb el suc del rostit, prèviament colat.

24 comentaris:

  1. I després de l'oloreta que devia fer aquest rostit i amb un fred que devia fer a fora que pelava, vas tenir humor d'anar-te'n un parell d'hores am bici??? :))

    A casa no ho són gaire, de rostits, però la meva mare en feia sovint, i també sempre li posava canyella. Al rostit que faig pels canalons no n'hi falla mai, tampoc, de canyella, i a casa -això ja ve de l'àvia de l'Anna Maria-, a l'ou batut per arrebossar tant sigui carn, com peix o bacallà, sempre n'hi posem una punteta (només per aromatitzar!), de canyella (en pols), i li dóna un toc diferent que no saps d'on li ve.

    ResponElimina
  2. enric, què fas despert a aquestes hores? que celebres la victòria del barça?
    jo també hi poso canyella, a la carn dels canelons, però això de posar-ne a l'ou batut m'ho apunto perquè em sembla un truc genial.
    me'n vaig a dormir a veure si demà al matí ha nevat com diuen i puc sortir a fer fotos.

    ResponElimina
  3. Manel, m'has donat una idea genial amb això de posar-hi canyella al rostit! I l'Enric també ho posa a l'ou per arrebossar... ho hauré de provar!

    ResponElimina
  4. Manel,
    Els teus rostits encara no tenen la fama dels teus arrossos, però això es questió de temps amb plats com el que avui expliques.
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. M'agrada veure que no només jo sóc una fan de la canyella! Jo no soporto la nou moscada i la he substituit per la canyella, a les beixamels, als rostits, al puré de patata que poso d'acompanyament... i com no a les postres.
    Per cert, molt de fred amb la bicicleta? Aquí Déu n'hi dó!!!!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  6. Aquest rostit té una pinta ben bona!
    pt!

    ResponElimina
  7. I una de les meves debilitats les ales!!! Cauran, cauran...

    ResponElimina
  8. Us ha nevat a Castellterçol? Quin fred!!!
    No m'estranya que t'atreveixis a sortir en bici amb el fred que fa, com que saps que a la tornada t'espera un rostit ben calentet per dinar, je je je...
    A mi també m'agrada la canyella, li dona un gust molt especial. I m'apunto el truquet de l'Enric de posar la canyella a l'ou batut ;)
    I saps què? També he fet galtes amb vainilla enlloc de canyella, i va quedar molt bé també. T'aconsello que un dia ho provis, el resultat és sorprenent!

    ResponElimina
  9. Gemma, galtes amb vainilla??? però quina, la branca que s'obre i es treuen les llavors o el caramel de vainilla o el sucre vainillat?
    Manel, ja veus, aquí aprofitem per arrodonir coneixements.. I les teves ales, les meves, per acabar de deixar-les ben pelades amb els dits..

    ResponElimina
  10. - Manel ja sóc aquí!!!!!
    puntual a taula com pots veure...doncs mira els rostits també en son una de les mebes debilitats ,tot i que jo la canyella igual que la nou moscada les tinc molt limitades , avui n´he fet de pollastre rostit , i es que l´associo molt a menjar de diumenge , avui tocava una sopeta de mandonguilles i el rostit , ohhhh que bo era , i saps?? jo l´oliet del rostit que queda ( si no el suquem ,es clar..) l´aprofito per passar la carn que queda del bollit i fer-ne croquetes.
    Ah! això si ,sempre el faig amb vi ranci .
    A Lisboa superbé tot i que estic reventada, després d´arribar de la matanza del Bierzo de matinada , que ja he penjat , vaig desfer la maleta i em vaig posar a fer l´altra per marxar l´endemà a Liboa , estic com una cabra o sé però començo a treballar en uns dies i he de tenir la sensació de que he aprofitat el temps , o no superaré el que em queda pel davant.
    Doncs els dies intensius perquè ho vols veure tot i no donen per tant dos dies , però aprofitadet , vaig menjar bacallà en cuatre versions , com manen els cànons , vaig veure uns vins horribles i els vam pagar ben cars i pastissos de nata que es crema( ja ho sabiem però feia gràcia).
    I aquesta és la crònica i ets el primer a qui en faig cinc cèntims .
    Del Bierzo ja n´he parlat al post,de Santiago y Oviedo un altre día , però ja et contaré perquè he portat uns vinets que no havia tastat i ténen bones vibracions.
    salutacions amic meu

    ResponElimina
  11. Bé, amics els rostit també ens fan perdre l'oremus. L'àvia Maria també hi posa canyela, un toc d'anís del mono!!
    en fi, quin plat més bo, més de diumenge i de Festa Major.
    Petons.

    ResponElimina
  12. mercè, ja ho saps, aquí estem per anar aprenent cosetes. ves llegint els comentaris que tothom té el seu truquet.

    josep, no sabria dir-te si faig més rostits o més arrossos, perquè totes dues coses m'agraden molt, i celebro que a tu també.

    dolça, ala beixamel i al puré jo sempre hi poso nou moscada, però algun dia provaré a fer-les amb canyella.
    aquí aquests dies ha fet molt de fred, però avui que havia de nevar, ens hem quedat només amb pluja perquè les temperatures no eren gaire baixes. però em sembla que aquest hivern serà força cru :)

    eva, prova'l que segur que t'agrada.

    gràcies, olles, pel meu gust, el rostit és la millor manera de menjar la carn de les aus.

    sara, les ales de gall dindi, si són grosses com aquestes i les deixes ben tovetes se't desfan a la boca. ja em diràs :)

    gemma, ara li deia a la dolça que avui que ha nevat a tot arreu, aquí ens hem quedat amb les ganes perquè ha plogut molt però de neu només unes volves tan petites que no s'ha quedat res.
    això de les galtes (una altra debilitat meva!) amb vainilla m'ho apunto per la propera vegada, segur que el resultat és ben sorprenent.

    maria, jo m'he fet la mateixa pregunta, a veure si la gemma ens ho aclareix.

    mai, celebro que aprofitis tan bé el temps, que ha sé que la feina a l'hosteleria és molt esclava i després no et vagarà de fer res.
    respecte a l'oli del rostit, la veritat és que quan he rostit la carn, i abans de tirar-hi l'alcohol, trec la major part de l'oli perquè no em quedi tan greixós, i després desgreixo amb aigua o brou per fer una salseta ben potent. i la que queda l'aprofito per fer el risotto, li dóna un gust sensacional
    vaig a llegir les teveds aventures al bierzo ara mateix.

    parella vermella, això de l'anís del mono s'haurà de provar, que jo els licors només els faig servir per cuinar i en tinc alguns que són veritables peces de museu.

    ResponElimina
  13. dolça, gemma, rectifico perquè tot just escriure que la neu havia passat de llarg, s'hi ha posat amb unes ganes que amb poca estona està ja tot ben emblanquinat. a veure si demàens llevem amb un bon gruix!

    ResponElimina
  14. Canyella al rostit, apuntat!!
    Canyella al ou batut, apuntat!!
    vainilla a les galtes, apuntat!!!
    Com m'agrada aquest intercanvi de cultura culinaria.
    Gràcies a tots i bona nevada.

    ResponElimina
  15. Manel,

    Si tenim dubtes a l'hora de fer un rostit, ja sabem on hem d'anar a consultar. I amb els suggeriments que han anat fent els blocaires, segur que surt rodó!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  16. Quina delicia de plat!!
    Aquesta me l'apunto perque amb el toc de la canyella, aquestes aletes deuen estar de vici!
    Un petonet.

    ResponElimina
  17. Fantàstic aquest rostit Manel, el toc de la canyella m'agrada molt, i l'acompanyament amb puré de patata molt encertat. Després d'una sortida en bici amb la fresca que fa, és un reconstituent de primera!!

    ResponElimina
  18. anna, celebro molt que t'agradi, la veritat és que va quedar molt bo, però en tornar de pedalar no en vaig gaudir gaire perquè sempre tinc el temps just de dutxar-me i marxar a treballar :D

    ResponElimina
  19. dolorss, estic d'acord amb tu, de tant llegir blocs al final podrem escriure una enciclopèdia de cuina!

    ResponElimina
  20. glòria, s'apren més llegint els comentaris, quan són fonamentats i aporten coses. celebro molt que t'agradi.
    un petó.

    ResponElimina
  21. vanesuky, moltes gràcies per la teva visita.
    havia vist el teu nom moltes vegades comentant receptes d'altres blocs, però no savia que eres catalana ni que tenies un bloc propi. corro a descobrir què hi tens.
    fins aviat!

    ResponElimina
  22. Quan vaig arribar a la nit al meu fill em van dir: que es posat avui?, al principi horror!, i dic per que? estava boníssim, doncs canyella, ja saps ha estat un èxit jo no havia posat mai una branca de canyella al rostit. Bones Festes

    ResponElimina
  23. àngels, moltes gràcies pel comentari, l'opinió dels fills és sempre la més important.
    bones festes i espero que ens tornarem a veure aviat!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...