Sant Esteve és dia de canelons, però la meva dona ho tenia clar: després del sopar del dia 24 i el dinar del dia 25, havíem de fer una mica de règim. I li venien de gust unes verdures al wok amb salsa de soja, però la Lara insistia que volia canelons. Solució: recórrer a Salomó i acontentar-les totes dues. De fet, feia uns quants dies que ja m'havia apuntat a la llibreta de les idees que guardo a la tauleta de nit la recepta dels canelons de verdures, i era l'ocasió de posar-la en pràctica.
Cal bullir la pasta que quedi ben cuita, ja que després no va al forn, i tallar les verdures en juliana, més o menys de l'amplada dels canelons. Hi vaig posar pastanaga, pebrot verd, pebrot vermell, xampinyons,ceba tendra, api, carbassó i porro, i ho vaig saltar tot junt al wok en aquest ordre, de més a menys duresa, fins que les verdures van ser tovetes, aleshores les vaig regar amb un bon raig de salsa de soja i vaig apartar del foc. Un cop tèbies, vaig farcir els canalons amb les verdures i els vaig reservar mentre feia la salsa velouté.
Aquesta salsa clàssica francesa, de nom i textura vellutada, es fa com la beixamel, però en lloc de llet es fa servir un brou. Es prepara un roux (mantega fosa amb farina) i s'hi aboca el líquid, remenant bé amb el batedors de varetes fins que arrenca el bull i agafa l'espessor desitjat. Si queda massa espès, s'hi afegeix líquid fins que la trobem al punt. Jo la vagi fer amb brou fosc de pollastre i al final hi vaig tirar un raget de salsa de soja, però aquesta base es pot enriquir amb altres gustos que hi vulguem afegir. També es pot fer amb fumet de peix o amb un brou curt fet amb caps de gambes, si el que volem és acompanyar un peix o un marisc, i després s'hi podem afegir les gambes picades petites, o algun tipus de peix.
A l’hora de servir, vaig escalfar els canelons al microones, els vaig napar amb la salsa calenta i vaig acabar amb uns encenalls de formatge parmesà pel damunt. El resultat és el que es veu a la foto, i l'acollida del nou plat va ser desigual: a mi em va agradar, però a la Lara i la Maria no els va agradar la salsa. L'Aleix, que al migdia no hi era, se'ls va menjar a la nit-matinada quan va arribar i li van agradar força. Empat tècnic i divisió per gèneres.
Doncs en aquest cas, jo desfaria l'empat en favor del gènere masculí, que ja em sap greu, eh?, però què voleu que us digui, segur que els canelons m'agradarien!.
ResponEliminaBona entrada d'any.
Manel, pues a mi segur que m'agradaben...no hi tinc cap dubte!!
ResponEliminaNúria
genials aquests canelons!! fa temps vaig provar de fer la salsa vellutada i la veritat és que en vaig quedar prou satisfeta, és una molt bona variant de la clàssica beixamel :) molt bona la combinació!!
ResponEliminaManel, quan a l'explicació dius que substitueixes la farina pel brou deus voler dir la llet pel brou, no?
ResponEliminaDoncs opinar per opinar, jo crec que han de ser ben bons i més després de tant menjars per aquests dies...
Si que vinc el dia 9 però no em quedo al sopar. Tinc que fer bondat...
Quina bona pensada aquesta dels canelons de verdures!!! I la salsa vellutada és la primera vegada que la sento nomenar... aquests canelons me'ls apunto jo també, per la depuració post nadalenca... mare meva... com ens estem posant de dolços...
ResponEliminaQue a l'Aleix li agradessin no compta perquè de matinada qualsevol cosa t'entra bé. T'ho dic jo que he arribat a menjar coses molt rares tornant de farra...
ResponEliminaPerò segur que estaven molt bons!
Es conegut Salomó per la seva sabiduria, aicí que molt bona tria, aquests canelons són molt bons. I són una bona aposta, tradició versus salut.
ResponEliminaQuin equilibri més ben trobat.
Salut!!!!!
Molt bona idea desprès d'aquest àpats uns canalons de verdures, encara que jo amb la salsa amb passo al costat de la Maria i la Lara, potser perquè jo no soc massa de salsa soja.Bona entrada d'any
ResponEliminaJo la salsa veloute la faig força sovint i m'encanta la lluentor i la textura que agafa!! Així que a mi segur que m'haguessin encantat aquests canelons!!! ;)
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Un plat molt interessant.
ResponEliminaun salut!
glòria, gràcies per sumar-te al nostre bàndol, hi tindré en compte!
ResponEliminaque ho passis molt bé aquests dies :)
núria, em sembla que amb pocs canvis podries adaptar aquests canelons al mm, oi?
nurks, estic d'acord que aquesta salsa tan clàssica és una bona alternativa perquè admet mil variants.
gràcies per venir i feliç any!
maria, gràcies per l'avís, ja he corregit l'error. lamento que no et quedis a sopar, però ja he vist que estàs de regim... en fi, que tinguis una feliç entrada d'any!
myriam, ja he vist al teu bloc el pilot de galetes, bombons i dolços que fas, però només són uns quants dies, ja farem bondat després.
bones festes a tota la família!
càndida, l'aleix no venia de farra (aquell dia), venia de sopar amb uns amics, cosa que no sé si vol dir que tornava tip o amb més gana...
olles, celebro que t'agradin. i com tu dius sempre, salut per a l'any nou :DD
àngels, la velouté es pot enriquir amb el que es vulgui, de soja no en duia gaire, però les verdures sí, i t'asseguro que sempre que les faig així encanten a petits i grans.
ens veiem aviat, oi? bona entrada d'any!!
eva, gràcies per ser dels meus, ets un sol i una cuinera excel·lent i de sòlida formació.
un petonàs i bona entrada d'any!
eva, moltes gràcies amb un pa de la teva boulangerie, aquest plat quedaria rodó.
feliç any nou!
Yo creo que a mi me hubieran gustado!!!! Felices Fiestas!!!! Besos!!
ResponEliminahome, jo per la foto, desempataria ràpidament pel SI! Nosaltres vem menjar els canelons tradicionals, però aquesta vegada vem saber-nos controlar, i encara hem guanyat perquè ens hem endut a casa una plàtera per un altre dia!
ResponEliminaManel, no sabia yo de la tradición de comer canelones es día, lo vi el otro día, me parece que en españa directo.
ResponEliminaLos que presentas, me encantan porque este relleno es muy muy rico.
Un beso manel y que entres con buen pie en 2009
Per mi –ja coneixes una mica per on van els meus gustos- tot anava bé fins que ha aparegut la salsa de soja. ;) La resta, però, sensacional! Aquests canalons me’ls apunto, que tinc un woock i he de fer pràctiques.
ResponEliminaUna abraçada, pencaire!
Alça Manel!! jo desempato a favor dels nois!! T'ha quedat una presentació deliciosa i fina, com de restaurant dels cars!
ResponEliminaM'encanta aquesta manera de fer els canelons de Sant Esteve. Enhorabona bonic!
salvia, podemos intercanviar unos canelones de bacalao por unos de verduras? estaría encantado.
ResponEliminaque pases un feliz fin de año. un beso ;))
anna, la veritat és que costa controlar-se quan et poses a menjar canelons. gràcies per posar-te del nostre cantó i que passis molt bones festes. una abraçada!!
su, ya ves, aquí antes con las sobras del cocido (la escudella i carn d'olla) de navidad se hacían canelones, ahora se hacen unos canelones con las mejores carnes i con foie y otras lindezas que cuestan más que la comida de navidad.
espero que el año próximo os traiga lo mejor a toda la familia. un beso :)
enric, és una llàstima que no t'agradi la salsa de soja, perquè amb el wok la faig servir gairebé sempre, però no dubto que li trobaràs mil i una aplicacions.
espero que l'any vinent ens poguem veure amb més regularitat i que tot et vagi molt bé!
txell, ja pots dir "alça, manela", si vols, que queda més tradicional. gràcies pel bàndol que has triat i et desitjo un any nou molt millor, que segur que ho serà (només faltaria!!).
una abraçada (fluixa)