La Myriam es defineix com "una mami a la cuina", i va batejar el seu bloc La cuina en bolquers, tota una declaració d'intencions. Hi presenta una cuina molt de casa, i que té molt present el seu fill Jon. D'allà vaig treure aquesta recepta, que reprodueix una de les postres més consumides pels nens, aquest pastisset de formatge amb diferents gustos de fruita.A tots els supermercats se'n troben, fins i tot ara de diverses marques, i no són pas gaire cars, però em va semblar una bona recepta per fer amb la Lara un dissabte a la tarda d'aquests que dediquem a la pastisseria. Encara que no surtin ben bé iguals que els de compra, perquè la textura és una mica més gelatinosa, el plus que suposa fer-los en família no el tindran mai els petit-suisses industrials.
Necessitem:
- 1 terrina de formatge d'untar tipus Philadelphia
- 200 ml de nata
- 100 gr de sucre
- 1 sobre de gelatina de maduixa
- 250 ml d'aigua
Per començar, barregem amb una batedora el formatge d'untar, la nata i el sucre. Posem l'aigua en un cassó al foc fins que bulli, hi afegim la gelatina, barregem perquè es dissolgui i retirem del foc. La gelatina l'afegim a la barreja de formatge, nata i sucre i ho barregem tot bé; finalment ho aboquem als recipients que triem i els guardem a la nevera perquè quallin. És millor fer servir recipients petits, com els que podem comprar a les botigues, perquè amb poca quantitat és suficient, ja que són unes postres consistents. Nosaltres els vam posar en uns gots una mica massa grossos i amb mig en teníem prou.
Uys, té molt bona pinta aquesta recepta..Aquesta segur que la probo!! A més es podría fer apte pel mètode!!!
ResponEliminaSaps, trobo que és una passada que disfrutis d'aquets moment de cuina amb la teva filla, segur que els recordarà sempre com un moments molt macos...
Núria
Manel, felicita a la Lara de part meva! Us han quedat uns petit suïssos genials! :) Tot el que sigui fet a casa, més sa i si es fa amb família, encara millor!
ResponEliminauy...esto a mis nenas les va a encantar, cuando me ponga a ello si no entiendo algo ya me ayudaras...
ResponEliminaun beso
Caram Manel! Quins petit suïssos més macos, els faré segur, perquè al meu fill li encanten, i a mi la veritat el menjar com més natural millor.
ResponEliminaMireia
Aquest petit suisse cassolà té una pinta estupenda!
ResponEliminaAvui per postres me'n menjava jo un!
Un salut!
Un bravo per la Lara, la millor cuinereta del Vallès ORiental. Quina passada de postres!!!
ResponEliminaJo també em vaig apuntar aquesta recepta de la Myriam als pendents i no trigaré gaire a fer-la... a veure si aquests dies tenim una estona amb les meves nebodes i ens hi posem!
ResponEliminaFelicitats a la pastissera de Castellterçol, la Lara ja és tota una experta :)
Ai Manel quina il·lusió veure aquestes postres!!! T'han quedat genials!! I tens raó, la textura és més gelatinosa que els que venen a les botigues. Nosaltres ens estem animant a probar amb nous sabors, llimona, pinya...
ResponEliminaDe veritat que m'ha agradat molt veure'ls! Aquestes són les meves receptes, les que es fan amb temps express!! ;)
Quina bona recepta. I que facileta. Ideal per fer aquestes festes i destinades als nens i als no tant nens.
ResponEliminaSalut!!!!
Si, fets així són un bon aliment per la canalla, que mengen formatge sense notar-ho massa.
ResponEliminaPetit Suisse!!!!!! Estupenda receta Manel!!! qué ricos!!!! no estan igual que los de compra seguro que están mejor!!! Besos!!
ResponEliminanúria, haig d'aprofitar ara que encara vol cuinar amb mi, abans no faci com el gran, que també li agradava però ara no li puc ni suggerir.
ResponEliminamercè, has citat els tres ingredients bàsics, sa fet a casa i en familia.
su, ya sabes que cuando quieras estoy a tu disposición para cualquier duda, me encantará.
mireia, benvinguda a aquest bloc. si els fas amb el teu fill segur que us ho passareu bé i li agradarà més el resultat.
eva, aquests petit suisse estarien fantàstics acompanyats amb algun dels pans i pastissos de la teva boulangerie :)
parella, el dia que us conegui, la lara es posarà vermella amb aquests eslogis que li feu.
gemma, no se te n'escapa ni una, en, punyetera :)
pensa que ara s'acosten les vacances de nadal i tindreu dies i dies per fer coses.
myriam, m'alegra que t'hagi agradat, però a mi em feien més patxoca els teus, amb les estrelletes que hi vas posar.
un petó i gràcies per la recepta.
olles, és veritat, a mi el petit suisse m'agrada igual que als nens.
maria, ara ho deia que, almenys en el meu cas, el petit suisse no és només per a la canalla, però és que jo sóc molt formatger.
És una idea per a postres excel.lent, tant per a grans com per a petits! A més, segur que els fets a casa, no portaràn ni la meitat de greix que els comercials!
ResponElimina- Manel, ja veig que comences a treballar el tema formatges eh? unes postres boníssimes aquests petit suisses, .
ResponEliminaCom fa uns dies que no hi soc m´he perdut unes cuantes coses ,però no vull deixar de comentar-les perquè principalment les costelles de porc amb samfaina están impresssionants,m´han obert una gana...i unes ganes de sucar pa... i que vols que et digui del pollastre amb gambes, superior noi! això és cuina!!!
una abraçada ben forta
Ualaaaaaa!! quina canya!! t'ho juro que demà ho provo. No esperaré ni el cap de setmana!! que guai!
ResponEliminaGràciessss
Manel, aixo, fa una pinta, que no vegis,fas que em tempti a fer-la, del cert, mira que n´he vist, pero crec que no donaríem abast. gracies i petons.
ResponEliminaEns ha agrada molt la recepta, li hem fet un seguiment i l'hem incorporat al nostre bloc (les mames estaran encantades!). Una abraçada.
ResponEliminasara, no sé si porten més greix o no, però almenys saps què hi poses quan t'ho fas a casa, i a més també els he fet un altre cop amb formatge desnatat i quedaven ben bons.
ResponEliminamai, ben tornada, espero que l'escapada a lisboa hagi anat molt bé. gràcies pels teus comentaris, i respecte al formatge, una cosa és transformar-lo i l'altrea fer-lo, que encara no.
una abraçada.
vella carmanyola, espero que t'agradi i la pressa valgui la pena.
mome, si t'agraden aquestes postres, prova-les, perquè són ben senzilles, que ja saps que a mi la pastisseria no se'm dóna gaire bé.
la quinta..., ja he vist que heu penjat la recepta i déu n'hi do els llocs que ha sortit, , no em pensava pas que fos tan popular. felicitats pel bloc i gràcies per venir.
Potser vosaltres en tindríeu prou amb mig got. Jo segur que me l'hauria menjat sencer. Té un aspecte molt i molt bo. Salutacions
ResponEliminafrancesc, tens raó que surt bo, però com que porta formatge i nata, omple força, però ja veig que tens molt bona sacada. salut!
ResponElimina