torrada de verat i pebrot amb mostassa a l'antiga i olivada
El dia de Sant Esteve em vaig llevar amb ganes de cuinar: el dinar de Nadal el vam fer a casa els meus pares, i per sopar no vaig fer pas res, suposo que com la majoria de gent, per tant, no cuinava des de la Nit de Nadal, i en tenia ganes. Tot i no haver sopat, no em vaig llevar talment amb gana, només amb aquestes ganes de cuinar, que és ben diferent. I mentre pensava què podia fer, em vaig preparar una torrada de pa de motlle sense crosta, vaig obrir la nevera i hi vaig veure un filet de verat abandonat.
L'havia marcat en una paella antiadherent amb un toc de salsa de soja, com ja he explicat aquí, i se'm va ocórrer com el podia combinar amb la torrada. El vaig tallar a tires fines, que vaig untar amb una mica de mostassa a l'antiga, i vaig posar el peix a sobre la torrada. Hi vaig posar també una mica de pebrot vermell escalivat i el conjunt el vaig amanir amb una mica d'olivada (olives negres aixafades amb oli). D'aspecte va quedar realment temptador, només li faltava un toc de verd que li van donar unes tires molt fines de pebrot, i després de deixar-ne testimoni gràfic, vaig esmorzar.
El resultat per al gust no desmereix el resultat per a la vista, de manera que si us ha sobrat una mica de peix del dia abans, o voleu fer un entrant nou, o fins i tot adaptar-lo com a canapè, estic segur que no us decebrà.
L'havia marcat en una paella antiadherent amb un toc de salsa de soja, com ja he explicat aquí, i se'm va ocórrer com el podia combinar amb la torrada. El vaig tallar a tires fines, que vaig untar amb una mica de mostassa a l'antiga, i vaig posar el peix a sobre la torrada. Hi vaig posar també una mica de pebrot vermell escalivat i el conjunt el vaig amanir amb una mica d'olivada (olives negres aixafades amb oli). D'aspecte va quedar realment temptador, només li faltava un toc de verd que li van donar unes tires molt fines de pebrot, i després de deixar-ne testimoni gràfic, vaig esmorzar.
El resultat per al gust no desmereix el resultat per a la vista, de manera que si us ha sobrat una mica de peix del dia abans, o voleu fer un entrant nou, o fins i tot adaptar-lo com a canapè, estic segur que no us decebrà.
Ho tastaré perquè tot això m'agrada molt. Peix no sobra mai, però puc posar tonyineta, o anxoves, i em quedarà igual de bo que a tu. La veritat és que per la vista entra molt. I suposo que els sabors deuen ser espectaculars.
ResponEliminaSalut!!!!
Jo el verat no l'he probat mai...oi que té moooooltes espines???? jajaja...Ai no ho sé...quan vec aquest peix sempre penso que trobaré espines tipus la de la sardina...Amb tonuina potser si que m'animo!!! Quin esmorzar!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
olles, segur que amb tonyina també quedaria bé, amb anxoves ja no ho sé, per la mostassa, però d'això es tracta de combinar sabors fins a trobar el que et fa el pes.
ResponEliminasalut!
eva, el verat és un peix blau molt saludable i un dels meus preferits. no té gaires espines, només l'espina central i una fina
al llarg del llom, per la meitat, que es treu fàcilment separant cada llom en dos filets. ben fresc, el verat és boníssim per fer sushi, de fet si n'has menjat en algun restaurant japonès, segur que te n'han donat. sucat en una mica de soja, sense arròs ni res, és boníssim. i també escabetxat o passat per la planxa. de veritat, prova'l (si t'agrada el peix blau, és clar).
petunets
Noi...
ResponEliminacom ens cuidem.... quins esmorzars....són de forquilla, eh?
Manel: això de la salsa vellutada de l'entrada anterior no la coneixia i em sembla molt bona. Aquests esmorzarets tan bons que prepares són boníssims per al règim, eh? Salutacions
ResponEliminaManel, avans que res desitjar-vos molt Bon Any a tota la família, estic atenta als teus plats però ja he començat a treballar i la veritat és que vaig de cul,però no volía deixar passar el felicitar-vos , segur que faràs coses molt bones per demà.
ResponEliminaEl rostit espectacular i la veritat és que mai l´he fet amb mandonguilles així que m´ho apunto , els canelons perfectes noi!!!!! i l´esmorzar de forquilla.... no hi ha res com un bon esmorzar,jo sóc una fan del peix que sobra fregidet i sobre tot si és blau l´endemà amb pa amb tomàquet.
Amic, que l´any que ve porti salud per tots ,bones vibracions molta pau que fa falta i alegría , i els reis siguin generosos.
Una forta abraçada.
mai
Recollir premi MILLORS RECEPTES DE NADAL a:
ResponEliminahttp://laquintadeluculus.blogspot.com/2008/12/premi-millors-receptes-de-nadal.html
Una cordial abraçada i un generós 2009!
Manel, desprès d'aquest àpat (tot i que sigui el primer del dia), t'ha de venir com una mena d'alegria exultant, no? Ara ja ho tinc clar del tot: ens traslladem a casa teva en Kike, jo, ma mare, mon pare, l'àvia i la gossa (vivim tots allà mateix). No sé com ho veurà la teva dona, però prometem rentar els plats i deixar la cuina recollida desprès dels teus àpats.
ResponEliminaPetons bonic!
maria, procuro no fer gaires esmorzars de forquilla, però a vegades tinc aquests rampells i em poso a fer coses i algú se les ha de menjar ;D
ResponEliminagràcies per ser sempre aquí, maria, i fins ben aviat!
francesc, no em parlis de règim, perquè entre les festes i que plou cada dia i no puc tocar la bici, ja em començo a preocupar.
que tinguis un molt bon any!!
mai, ara sí que deus tenir feina, al restaurant, amb tantes festes.
veig que un cop més coincidim, amb això del pei blau l'endemà, no saps com celebro que t'agradi el que he anat fent.
m'has deixat sense res a afegir a aquesta llista tan gran de desitjos per al nou any. us desitjo el matiex a vosaltres i espero que el 2009 ens poguem seguir llegint i, per què no, veient algun dia.
un petó ben fort :))
la quinta, moltíssimes gràcies pel premi, m'ha fet molta il·lusió rebre un premi creat amb aquestes ganes de reconèixer la feina d'una colla de gent.
que el 2009 sigui també molt generós amb vosaltres i fins molt aviat ;))
txell, em sembla que la meva dona marxaria corrent perquè la casa no és petita però quatre a vegades ja ens fem nosa, però això de recollir la cuina em sembla una bona proposta, ja m'ho rumiaré.