dilluns, 1 de desembre del 2008

galeta salada amb formatge de cabra, tomàquet sec i anxova

He fet un descobriment: els tomàquets secs. Pensareu: quina tonteria. Doncs sí, és una tonteria, perquè molta gent els coneix, he vist multitud de receptes que els fan servir, però mai n'havia comprat ni n'havia preparat. Ara ho he fet, i els primers resultats m'han agradat tant, que he incorporat aquesta petita delícia a la meva cuina en un lloc d'honor. Per començar us explico un senzill canapè, el primer ús que vaig donar als tomàquets secs, i que em va deixar una impressió tan bona a la boca que el posaré en els aperitius del sopar de Nadal.
D'entrada, però, per si algú no ho sap, cal dir que els tomàquets secs es poden preparar a casa, simplement partint-los per la meitat, cobrint-los de sal i deixant-los assecar de 3 a 5 dies al sol. Però com que ara anem força malament de tomàquets i de sol, vaig optar per comprar-los ja assecats i vaig procedir a la seva preparació després de llegir nombrosos blocs i veure que tothom ho fa d'una manera diferent.
Jo els vaig posar en un cassó amb aigua ben calenta i els hi vaig deixar mitja hora, perquè es rehidratessin, els vaig escórrer i, en el mateix cassó, els vaig cobrir d'oli d'oliva, hi vaig afegir un all aixafat i una mica d'herbes seques: farigola, romaní i orenga. Vaig posar el cassó al foc ben fluix fins que l'oli va ser calent però sense que fregís, només que anés confitant uns minuts els tomàquets, abans d'apartar-los del foc i deixar-los infusionant en l'oli fins que va ser fred. Posats en un pot o en un tuper, es poden conservar en aquest mateix oli durant molts dies.
Un cop els tomàquets tebis, vaig preparar el canapè. En aquest cas vaig fer servir una galeta salada o cracker Tuc, de la casa Lu, i a sobre hi vaig posar un tall finet de formatge de cabra fresc. Sobre el formatge, unes gotes d'oli de confitar els tomàquets i mig tomàquet rehidratat. Finalment, mitja anxova i unes fulles d'orenga seca. Escric amb el regust del canapè encara a la boca i us puc assegurar que està boníssim.

34 comentaris:

  1. Els tomàquets secs els vaig veure per primera vegada en la Boquería. Li vaig preguntar a la senyora de la parada que com es menjaven i em va explicar com preparar-los. Des d'aleshores mai falta un pot a casa. Crec que els poso en gairebé tot. Queden deliciosos. En la teva presentació està la mostra. Que bé t'han quedat les galetes amb aquesta barreja tan rica. Enhorabona i benvingut al món dels addictes al tomàquet sec. Són pur vici. Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Madre
    del
    amor
    hermoso

    Pedazo de entrante.

    Besotes

    ResponElimina
  3. No n'he fet mai i en tinc unpot que no sé d'on ha sortit, m'encanta aquesta manera de fer-los, tant que ja estic a punt...
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  4. Va bé començar a agafar noves idees pels assortits de canapès de Nadal... Aquest és un bon candidat ;)

    ResponElimina
  5. naltros també som del club del tomàquet assecat. és una menja boníssima. Com diu la Gemma, una bona idea de cara a festes.
    petons.

    ResponElimina
  6. Qué sencillo y DELICIOSO entrante!!!! (yo los voy apuntando para las fechas que se acercan....)

    ResponElimina
  7. canela, ja havia vist que t'agraden aquests tomàquests, ara podré fer aquelles galetes amb tomàquets secs i parmesà que vas fer temps enrere :D

    su, pedazo generosidad la tuya.
    un beso

    dolça, no es poden tenir mai pots sense utilitzar, cal anar provant fins que els trobes una utilitat :D

    gemma, jo vaig fent també proves i llista per aquestes dates, perquè el nivell d'exigència augmenta cada any.

    parella, doncs m'afegeixo al club, ni que sigui amb tant de retard.

    salvia, creo que estos días vamos a empezar a ver propuestas geniales por tadas partes, luego habrá que seleccionar :)

    ResponElimina
  8. El meu marit també els va descobrir i és torna boig per aquests tomàquets, ell també cuina i fa experiments com tú.
    Crec que poder tindrà una sorpresa i faré la teva recepta.

    ResponElimina
  9. - Manel, ja saps que jo en soc una seguidora dels secs, ara anima´t i fes el formatge , seràs feliç, és tant simple....i resulta de revista , au va!
    un ptó

    ResponElimina
  10. Manel, et faré cas i obriré el pot! Gràcies.
    PTNTS Dolça

    ResponElimina
  11. Aquest dies estic navegant per donar-li idees en el Joan pels aperitius de festes (després ell fa ho que vol), i aquest m’agrada’t molt ja que jo no he vist que usi els tomàquets secs hem de provar

    ResponElimina
  12. La fusió dels sabors ha de ser brutal. Em puc imaginar com ha d'estar aquest bocadito. Quina idea més genial. M'apunto aquest canapé, pinxo o com vulguem anomenar-lo, però té personalitat pròpia segur.
    Salut!!!!

    ResponElimina
  13. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  14. Doncs provaré de fer-me els tomàquets secs, secant-los com dius.. Estic ja curant el pernil d'ànec per les festes com tu vas posar i estic també marinant el salmó fumat però segons la recepta d'en Lienas, que m'agrada més que la del preparat ja fet que tens al post. El trobo més fi de sabor.(Per si tens curiositat, al café de nit, a l'apartat del blog dels sense blog, en el post de la classe que vam fer)

    ResponElimina
  15. Ostres, ara sí que se'm fa la boca aigua. La combinació és perfecta! Jo sóc un fan absolut dels tomàquets secs. Els compro i els conservo en oli d'oliva verge extra amb un all o dos, algunes herbes (les que em venen de gust), pebre, bitxo... Així els puc fer servir quan vull en qualsevol cosa: pasta, pizza...

    ResponElimina
  16. ohhhhh...magnific aperitiu...me lo apunto!!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  17. La Mei et suggereix que facis tu el formatge, doncs jo et suggereixo una mica més de feina: també podries fer la galeta com una petita coqueta. Què hi dius?.

    Fins aviat

    ResponElimina
  18. Manel, jo havía fet aquest canapé...però mai amb el tomàquets secs...Amb lo que m'agraden ja estic comprant, per preparar-los i tenir per aquestes festes...perque ja em queden ben poquets!!!

    ResponElimina
  19. punt petit, moltes gràcies per venir. no coneixia el teu bloc, però ja m'hi passaré, pel nom endevino de què deu anar, però m'ha picat la curiositat.
    fins a la pròxima :D

    mai, a mi el formatge, com el pa, em fa molt de respecte, però vindré al teu bloc i si trobo la manera senzilla que dius, potser m'animo.

    dolça, que tinguis molt d'èxit!

    àngels, ja recordo que vau comentar que a casa qui cuina és el joan, espero que et faci cas i li doni un toc diferent amb aquests tomàquets.

    olles, gràcies pel comentari, espero que el resultat t'agradi tant com a mi :D

    maria, tu també ets de les previsores, miraré aquest salmó fumat del lienas perquè és una bona alternativa.

    ru, el meu pròxim pas (ja n'he fet un altre canapè sense galeta i amb els pebrots triturats) és posar-ne a la pasta i a la pizza, ja miraré pel teu bloc si trobo inspiració :)

    eva, ves fent llista que segur que per les festes també et tocarà cuinar per colla!

    glòria, gràcies pel consell; tens raó, i la meva primera idea era fer galetes de pasta de full o de massa brisa, però aquestes crackers són molt lleugeres i m'agraden molt, i a més per nadal no sé si tindré temps perquè haig de cuinar un sopar per prop de 30 persones :D

    núria, tan previsora que ets, estic segur que aquestes festes a la teva taula no hi faltarà de res!

    ResponElimina
  20. Mare meva el què s'apren visitant els vostres blocs!!! (una que va en bolquers encara...) Tomàquets secs!! n'he vist multituds de vegades i mai m'he atrevit a agafar-ne perquè no sabia com es preparaven... m'he d'animar!!!!! Manel, tu sempre dones aquesta empenta!!!

    ResponElimina
  21. No he provat mai els tomàquets secs, sempre els vaig al darrera però no pensomai a comprar-ne.
    Aquesta recepta és un bon otiu per fer un cop de cap!
    Estic segura que m'agradarà!

    ResponElimina
  22. myriam, prova-ho, jo tampoc els havia fet mai i ara ja els he fet de tres maneres.
    i sí, s'apren molt visitant blocs, jo mateix ara tinc per penjar uns petit suisse casolans que vaig copiar del bloc d'una mare que va amb bolquers, et sona?

    illeta, segur que t'agradarà, a mi em passava igual fins que la setmana passada els vaig veure per casualitat sinó anava passant el temps i no els tastava.

    ResponElimina
  23. Per fi tinc una estona per entrar a les cuines dels amics i veure que si cou.
    Aquests tomàquets a la meva cuina ja fa moolt de temps que s'utilitzen, perquè va ser tastar-los i adoptar-los.
    Molt bona aquesta combinació!!

    Genials les fotos de la nevada!!

    ResponElimina
  24. xaro, jo he arribat amb molt de retard a això dels tomàquests secs, però m'ha passat com a tu i m'hi estic aplicant molt. demà publico una altra recepta que en porta. espero que t'agradi.

    ResponElimina
  25. Uauuuu que tosta no se me va a olvidar nunca riquísima.
    cómo se me pasó a mi esta delicatessen. Me llevo la recetita y en la cena de Fin de Año la tendré en mi mesa.
    Un saludo

    ResponElimina
  26. maria dolores, celebro que t'agradi i puguis treure coses d'aquí com jo en trec sovint del "cuinant".
    una abraçada!

    ResponElimina
  27. Manel, he preparat avui una tartaleta amb formatge mozzarela fresca, tomaquet sec, anxova i albahaca fresca...umhh... deliciosa!! Gràcies per la idea.

    Núria

    ResponElimina
  28. núria, ho celebro, i gràcies a tu per fer-ho.

    ResponElimina
  29. Ei, Manel!

    Deixa'm que reconegui que jo normalment, per sort o per desgràcia, segons es vulgui veure, no cuino. Però de tant en tant hi trec el nas i provo alguna coseta.

    Ahir mateix vaig descobrir el teu blog i com tenia per casa tot el que calia, he provat avui la teva galeta salada... Manel, brutal, és brutal!!! Quina cosa més bona!!!

    He tret una bona colla de bones idees d'aquí. Si us plau, no deixis de provar i compartir, que a mí ja em tens l'estòmac robat i t'asseguro que no és fàcil...

    Ànims i fins aviat

    ResponElimina
  30. hola, sandusky!
    moltísismes gràcies pel teu comentari, no saps com m'alegra cada vegada que arriba un visitant nou que li agrada el que faig, i encara més si ho ha provat.
    si et tinc l'estómac robat... no tinc excusa per no seguir provant i compartint com em demanes.
    moltes gràcies i a reveure!

    ResponElimina
  31. òndia! que bo...me'n van regalar l'altre dia i no sabia ni com fer-los ni que calia fer per rehidratar-los (pensava que amb aigua m'hi havia ben be prou)
    ho haure de provar....

    ResponElimina
  32. Quin aperitiu tan gustos!!!
    Voldría ferte una pregunta... A mi personalmente el formatge fresc no m'agrada massa, el trobo insipid, pero aquest teu es veu consistent i hem sembla diferent. ¿Podríes dirme quina marca gastas?
    MOLTES GRACIES PER AQUEST BLOG TAN ESTUPENDO!!!
    Conxita

    ResponElimina
  33. hola, conxita!
    ara sí que m'has posat en un compromís, perquè aquesta recepta ja fa sis anys que la vaig pensar i tot i que la vaig fer unes quantes vegades perquè dóna molt bon resultat, fa tant de temps ara que no l'he posat en pràctica que no recordo quin formatge feia servir. recordo sí que hi havia una marca que m'anava molt bé, però no me'n recordo pas gens.
    el que sí que et puc dir és que facis servir formatge fresc, però no un dels habituals formatges tipus burgos, sinó un formatge fresc de cabra com el de la recepta, són molt més gustosos i segur que et donaran un bon resultat.
    moltes gràcies pel teu comentari i per seguir el blog, i fins aviat!

    ResponElimina
  34. MOLTES GRACIES MANEL!!!
    Ho tindré en compte.
    SALUTACIONS :)))))

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte