el principal aliment del món (13)

risotto amb moixernons i tomàquets secs

Reconec que a vegades sóc una mica cabut. Ja em va passar amb la pasta de full, l'estiu passat, que gairebé no la feia servir i de cop em va agafar la febre de fer amb ella coques dolces i salades, pastes i pastissos fins que vaig controlar una mica aquest ingredient.
Ara m'ha passat amb els tomàquets secs, que no havia cuinat fins la setmana passada i en pocs dies ja els he utilitzat en tres o quatre preparacions, que procuraré anar publicant espaiadament per no cansar. Però ahir, que tenia festa, vaig sortir una estona amb bici a mig matí i, mentre lluitava contra el vent que a penes em deixava moure de lloc, em van venir ganes de fer risotto i provar, per què no, com hi queden els tomàquets secs. Ja havia vist en algun lloc que n'hi posaven, però ho volia conèixer de primera mà i no vaig pas poder esperar.
El resultat em va agradar força, tot i que va quedar un pèl salat pel gust de la meva dona perquè vaig fer servir un brou de verdures una mica fort, però a mi ja m'agrada.
Com que no tenia ceps a mà, vaig fer servir per fer aquest arròs moixernons secs, que vaig rehidratar amb una mica del mateix brou calent mentre sofregia ceba en l'oli de confitar els tomàquets secs. Després hi vaig afegir també uns quants trossos de tomàquet picats i els bolets, dues voltes tot junt i l'arròs (carnaroli, que encara me'n queda), tot ben sofregit i un raig de vi blanc, que s'evapori l'alcohol i ja hi podem anar tirant el brou calent fins que l'arròs se'l beu, repetim i anem remenant, així fins que l'arròs és fet i queda un punt caldós. A mitja cocció, i per reforçar el sabor a bolets, hi vaig posar una culleradeta de farina de ceps, però unes gotes de l'oli amb ceps que recomanava ahir mateix també haguessin donat a l'arròs el gust i l'aroma d'aquest bolet.
Quan l'arròs és cuit, es fa el 'mantecato' amb una mica de mantega i una bona quantitat de parmesà ratllat, es barreja bé i es deixa reposar una mica.
Els tomàquets, com ja vaig explicar aquí, primer els vaig submergir uns minuts en aigua ben calenta, els vaig escórrer i els vaig posar a confitar també poca estona en oli amb un gra d'all i unes herbes (farigola, romaní i orenga). En aquest oli es guarden molts dies a la nevera.