dijous, 4 de desembre del 2008

el principal aliment del món (13)

risotto amb moixernons i tomàquets secs

Reconec que a vegades sóc una mica cabut. Ja em va passar amb la pasta de full, l'estiu passat, que gairebé no la feia servir i de cop em va agafar la febre de fer amb ella coques dolces i salades, pastes i pastissos fins que vaig controlar una mica aquest ingredient.
Ara m'ha passat amb els tomàquets secs, que no havia cuinat fins la setmana passada i en pocs dies ja els he utilitzat en tres o quatre preparacions, que procuraré anar publicant espaiadament per no cansar. Però ahir, que tenia festa, vaig sortir una estona amb bici a mig matí i, mentre lluitava contra el vent que a penes em deixava moure de lloc, em van venir ganes de fer risotto i provar, per què no, com hi queden els tomàquets secs. Ja havia vist en algun lloc que n'hi posaven, però ho volia conèixer de primera mà i no vaig pas poder esperar.
El resultat em va agradar força, tot i que va quedar un pèl salat pel gust de la meva dona perquè vaig fer servir un brou de verdures una mica fort, però a mi ja m'agrada.
Com que no tenia ceps a mà, vaig fer servir per fer aquest arròs moixernons secs, que vaig rehidratar amb una mica del mateix brou calent mentre sofregia ceba en l'oli de confitar els tomàquets secs. Després hi vaig afegir també uns quants trossos de tomàquet picats i els bolets, dues voltes tot junt i l'arròs (carnaroli, que encara me'n queda), tot ben sofregit i un raig de vi blanc, que s'evapori l'alcohol i ja hi podem anar tirant el brou calent fins que l'arròs se'l beu, repetim i anem remenant, així fins que l'arròs és fet i queda un punt caldós. A mitja cocció, i per reforçar el sabor a bolets, hi vaig posar una culleradeta de farina de ceps, però unes gotes de l'oli amb ceps que recomanava ahir mateix també haguessin donat a l'arròs el gust i l'aroma d'aquest bolet.
Quan l'arròs és cuit, es fa el 'mantecato' amb una mica de mantega i una bona quantitat de parmesà ratllat, es barreja bé i es deixa reposar una mica.
Els tomàquets, com ja vaig explicar aquí, primer els vaig submergir uns minuts en aigua ben calenta, els vaig escórrer i els vaig posar a confitar també poca estona en oli amb un gra d'all i unes herbes (farigola, romaní i orenga). En aquest oli es guarden molts dies a la nevera.

9 comentaris:

  1. No soy yo muy de risoto, no por nada especial, sino que cuando me pongo a preparar arroz me apetece de otras maneras.
    veo recetas como la tuya, y pienso que tengo que solucionar el asunto risotto.
    Enhorabuena
    Muac

    ResponElimina
  2. Manel, els tomàquets secs amb oli que venen dins un pot no semblen hidratats. Vols dir que no quedarien també be els tomàquets si els posesis a macerar directament, secs, dins l'oli i les herbes? Pregunto..

    ResponElimina
  3. I tant si m'agrada aquest rissoto, al contrari que a la Su a mí m'agrada molt així i en canvi no m'agrada la paella.
    Però si a més hi posem tomàquets i bolets ja es genial!!

    ResponElimina
  4. A mi el risotto m'encanta, m'atreviria a dir que fins i tot més que la paella... Aquest té una pinta genial!

    Seguiré els teus consells per rehidratar els tomàquets secs. En vaig portar un munt de Turquia i els vaig haver de donar a la meva sogra perquè jo no els sé fer servir. Sempre em queden durs! Ella els talla a trossets per a les amanides...

    ResponElimina
  5. Jo també n'he comprat però encara no els he fet servir. Haig de posar-hi remei!

    Fins aviat

    ResponElimina
  6. Bufff...ara mateix me'n menjaria un plat!!! pel tema salat cap problema...pq malauradament menjo amb molta sal jo!!! t'ha quedat fantàstic!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  7. Que rebó aquest risoto. Com no ha d'estar bo amb aquests ingredients. Senzill pero bo. Que més es pot demanar.
    Salut!!!!

    ResponElimina
  8. su, creo firmemente que tienes que solucionar el asunto risotto, aunque el arroz está bueno de todas maneras, y seguro que tienes un recetario suficientemente amplio para no añorar este método italiano.

    maria vaig estar consultant diverses fonts abans de fer-ho i em va decidir el mateix fabricant, que aconsella escaldar els tomàquets abans de posar-los en oli suau amb alls i herbes. el que és optatiu és escalfar l'oli. es veu que escaldant-los queden més tous i a més perden la pols que puguin haver agafat durant l'assecat, que en principi es fa al sol a l'aire lliure.

    xaro, ni tant ni tan poc, jo estic a favor de les dus coses.

    anna, prova a escaldar-los i a deixar-los unns dies en oli amb alls i herbes i veuràs com s'estoven i ja siguin sencers, triturats en salsa o picats, queden molt bons per infinitat de plats. jo ha els he fet de quatre o cinc maneres que ja aniré explicant.

    glòria, et dic el matiex que a l'anna, es poden fer servir de mooooltes maneres, prova-ho i segur que t'agraden.

    salvia, yo creo que a tus platos de verduras los tomates secos irían de maravilla.

    eva, a mi també m'agraden les coses amb el gust pujat, i com que no tinc problemes d'hipertensió...:D

    olles, un bon arròs i uns bons ingredients estan bons de tota manera, s'ha de ser molt sapastre per esgarrar-los.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte