any de neu (2)

Ahir va caure la tercera nevada de l'any a Castellterçol, va nevar a final d'octubre, a final de novembre, i ahir, quan encara no ha començat l'hivern. Va nevar més tard que a la resta de Catalunya, perquè durant tot el dia va ploure i fins a la nit no va caure neu, però ho va fer amb força i aquest matí el poble, i sobretot, els seus voltants, estaven coberts de neu.
Com sempre, aquest matí m'he posat el gorro, els guants, i he agafat la càmera per sortir a passejar i a fer fotos, no gaires, perquè quan els dits abandonen el seu embolcall de pell de conill, de seguida es refreden i es tornen balbs, i costa fins i tot pressionar el disparador.
No hi havia res de nou i tot ho era, el castell, que és el primer que veig quan surto de casa, els camps de conreu d'arbustos per a jardins, les vaques, el mateix paisatge de sempre però amb el plus de la neu, que dóna una sensació més intensa de soledat i de silenci, de pau interior, crea un ambient propici per reflexionar sobre allò que et preocupa, sobre la dona que estimes o, simplement i no gensmenys, sobre la vida, el passat o el futur.
M'agrada sobretot fotografiar arbres, tant quan estan pletòrics i plens de fulles com quan estan pelats o, com ara, quan fins i tot les branques més primes i les fulles més delicades aguanten un dit de neu amb un pes que, en proporció, per a nosaltres seria insuportable.
En tornar cap a casa m'arriben els crits dels nens a l'escola, els nens són els que estan més contents quan neva; la Lara, que sempre li costa acompanyar-me a passejar, ahir al vespre no s'hi va fer pregar gens per sortir i embrancar-nos en una batalla de boles de neu.
Aquest està sent un bon any de neu.