El pollastre rostit amb prunes és un dels preferits de la meva dona i el faig sovint; normalment l'acompanyo amb un puré de patata, perquè a tots ens agrada com la patata aixafada xupa el suc del rostit, però ahir, després de sortir a passar fred trepitjant la neu caiguda a la matinada, vaig optar per acompanyar-lo amb unes patates i cebetes confitades en oli.
El més entretingut és pelar les patatetes i les cebetes del platillo, que es posen cobertes d'oli d'oliva en un cassó a foc baix perquè a penes arribi a bullir, i es deixen confitar fins que estan ben tendres; segons el tipus de patata pot ser gairebé una hora, com va ser el meu cas.
Mentrestant, escalfem un got de vi ranci i hi posem prunes sense pinyol perquè es rehidratin una mica. Salpebrem el pollastre i el posem a rostir en una cassola amb una cabeça d'alls i una ceba grossa tallada a trossos, i quan estigui tot ben ros, traiem l'oli sobrer i hi aboquem el vi ranci, deixem evaporar l'alcohol i tapem la cassola, que deixarem a foc baix perquè es vagi fent el pollastre. Trigarà mitja hora o tres quarts, depèn del tipus de pollastre i de la mida dels talls; un quart o deu minuts abans d'acabar la cocció, hi posarem una branca de romaní o de farigola, les prunes i un bon raig d'aigua per tenir més salsa.
Les patatetes i les cebetes s'escorren bé d'oli i se salen amb sal gruixuda abans de servir-les amb el pollastre salsat amb el suc del rostit.
El més entretingut és pelar les patatetes i les cebetes del platillo, que es posen cobertes d'oli d'oliva en un cassó a foc baix perquè a penes arribi a bullir, i es deixen confitar fins que estan ben tendres; segons el tipus de patata pot ser gairebé una hora, com va ser el meu cas.
Mentrestant, escalfem un got de vi ranci i hi posem prunes sense pinyol perquè es rehidratin una mica. Salpebrem el pollastre i el posem a rostir en una cassola amb una cabeça d'alls i una ceba grossa tallada a trossos, i quan estigui tot ben ros, traiem l'oli sobrer i hi aboquem el vi ranci, deixem evaporar l'alcohol i tapem la cassola, que deixarem a foc baix perquè es vagi fent el pollastre. Trigarà mitja hora o tres quarts, depèn del tipus de pollastre i de la mida dels talls; un quart o deu minuts abans d'acabar la cocció, hi posarem una branca de romaní o de farigola, les prunes i un bon raig d'aigua per tenir més salsa.
Les patatetes i les cebetes s'escorren bé d'oli i se salen amb sal gruixuda abans de servir-les amb el pollastre salsat amb el suc del rostit.
Manel, que jo no puc menjar patata....!!jajaja...Segur que està molt bó i li puc trobar algo que no siguie patata como acompanyament..
ResponEliminaNúria
Manel,
ResponEliminaJa saps que jo a part d'"arrosser" soc "pollastrer" i qualsevol variant amb aquests plats m'encanta.
Sembla que esteu de diumenge amb aquest guisat tan bo...
ResponEliminaM'has recordat que el tinc que fer més sovint..
Aquesta recepta m'encanta, és que el pollastre és d'allò més bo que hi ha... ( la meva família es del negoci de l'avicultura, es nota N0?)
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Un clàssic i que bo, ara busquem receptes més sofisticades i ens perdem aquestes
ResponEliminanúria, en lloc de patates t'hi pots posar més cebetes i més prunes, que estan molt bones.
ResponEliminajosep, coincidim gairebé en tot, tinc un pollastre amb gambes per la setmana vinent que estic segur que t'agradarà.
maria, aquest rostis és ben bé de diumenge, però el divendres em van venir ganes de fer-lo i aquí està.
home, dolça, ara ja sé a qui recorreré quan tingui algun dubte aviar :))
àngels, es tracta d'anar combinant el pollastre amb el rustit més clàssis i les patates confitades que és una cocció més moderna. el pròxim post serà un canapè modern qu espero que t'agradi.
- Pollastre rostit!!! aquí som de pollastre i conill i rostidests que bons , és la clássica dels diumenges a casa de la mare perquè ens agrada a tots moltíssim i ara que vénen les carxofes l´acompanyem amb una bona plata de carxofa fregida , rebó!!
ResponEliminaAh! i de postres una plata de crema cremada.
Salud ,Manel
aquest pollastre fa molt de goig i la veritat és que he anat seguint la teva explicació com si es tractés d'una petita novela d'amor. Està clar a què et dediques!
ResponEliminaEl rostit amb prunes m'agrada molt i saps què hi afegiria?, uns quants pinyonets.
ResponEliminaFins aviat
Ei Manel, aquest plat no falta mai a casa meva el dia de Nadal. Per tradició. Això i un bon consomé i llest el dinar del migdia. Que bó. Ja ho dius bé, lo que més entreté es pelar les cebetes.
ResponEliminaSalut!!!
mai, m'apunto a aquest menú de rostit amb carxofa i crema.
ResponEliminamoltes gràcies, anna :D
glòria, tens raó, els pinyons hi van molt bé, però jo no tinc gaire costum de fer-ne servir, en els plats salats. ja ho tindré en compte.
olles, les cebetes i les patatetes! que els nens se les mengen com res i no saps l'estona que m'hi vaig tirar.
Estic uns dies fora... i quantes entrades que m'he perdut!! Aquest pollastre rostit amb les prunes és el meu preferit!! Veig que està fent un bon hivern... amb neu i tot! Buff... ja veig que em pelaré de fred quan vingui!
ResponEliminamercè, ben tornada. com que aquí no hem fet vacances, hem seguit treballant i passant una mica de fred, que déu n'hi do el que fa aquest any. per cert, que vaig publicar el teu flam de coco i en tots els comentaris es parla molt bé de tu i del teu bloc :)
ResponElimina