Fa temps que no apareix en aquest bloc cap recepta amb menuts perquè he estat una temporada sense fer-ne, però ja fa dies que tenia ganes de fer-me uns peus de porc i dimecres de la setmana passada vaig treure el ventre de penes. Però ara que no puc fer esport durant una temporada, no vaig gosar fer-me uns peus guisats amb suc d'aquells que hi pots estar sucant pa una hora, i em vaig empescar aquest plat que es menja com una amanida tèbia amb verdura i una reducció de vinagre balsàmic que desgreixa molt el conjunt.
Ja he publicat aquí uns peus amb vinagreta, però d'aquest plat en vaig quedar especialment satisfet, malgrat que la presentació no em va quedar gaire reeixida.Els peus els vaig bullir juntament amb un tros de careta de porc a l'olla ràpida amb un lligat d'herbes (un bouquet garni, en diuen els francesos: llorer, farigola, romaní...), un porro, una pastanaga i mitja ceba punxada amb dos claus, a més d'uns grans de pebre negre i força sal. Amb menys de tres quarts d'hora van quedar les carns que es desfeien.
A banda, en una paella gran, vaig fer una mena de samfaina sense tomàquet, posant a fregir en trossos grossets i regulars, i per aquest ordre, pastanaga, pebrot verd, pebrot vermell, ceba, albergínia i carbassó, fins que les verdures van estar meloses però fermes.Les verdures i després les carns les vaig decorar al plat amb uns fils de crema de vinagre balsàmic, de la que ara es troba ja preparada a la majoria de supermercats. També es pot fer, si es vol, posant vinagre al foc a reduir fins que agafa una textura de xarop, però aquestes cremes que venen ara t'estalvien la feina i la veritat és que van molt bé tant per decorar com per enriquir els plats, com en aquest cas.
S'ha de servir tebi.
S'ha de servir tebi.
Manel, amb quines delícies ens delectes!! A cada missatge em fas emocionar amb tots aquests festins!! Oh, els peus de porc... qui els pogués tastar ara!! ;)
ResponEliminaNen, aquesta no me la perdo!
ResponEliminaEls peus de porc tenen mala fama per qui no els coneix. No porten res de greix, tot és gelatina. El que ens mata és el sucar pa,perquè mira que en són de bones les salses que hi posem, eh?
ResponEliminaM'agraden els teus per menjar-los com amanida i que no facin "minvar la roba"..
T'ha quedat un plat força elegant, eh?.
ResponEliminaFins aviat
mercè, em sembla que necessites unes vacances per venir aquí uns dies a recuperar-te de tantes mancances, espero que ho puguis fer almenys per nadal. un eptó
ResponEliminasara, si t'agraden els peus, em sembla que la combinació t'agradarà.
maria, téns tota la raó, aquestes parts del porc són poc greixoses, i amb aquesta combinació, em sembla que es poden menjar sense gaires problemes.
gràcies, glòria, la presentació no em va quedar ben bé com vollia, però t'asseguro que estava boníssim, mal m'està el dir-ho.
ens veiem dissabte.
Fantàstic aquest plat, Manel, a casa nostra ens encanten els peus de porc, és una menja d'allò més exquisida i nostrada!
ResponEliminapetons.
- Manel , els menuts crec que són una de les coses que acaben tenint uns resultats espectaculars a la cuina , qui no els coneix o no els menja per allò que els fan mitja manía no sap que es perd , a mi com m´agraden quasibé tots ,i a casa en som uns fans en fem força i aquests t´han quedat divins , i la presentació , els que sabem de que va podem dir que els peus no són d´aquelles coses facils de presentar i t´han quedat maquísims.
ResponEliminaJa ens apuntariem els d´aquesta casa a compartir plat ja.
un petonás
parella, m'alegra veure que encara hi ha molta gent que li agraden els peus i els menuts en general, perquè també hi ha molta gent que li fa mania. no saben què es perden.
ResponEliminauna abraçada.
mai, quina sort que a casa us agradin a tots, els menuts, perquè aquí només en menjo jo, amb algunes excepcions com els peus amb gambes i escamarlans, que a la meva dona també li agraden.
no saben què es perden.