visita en bloc a la fundació alícia

Aquest matí, una colla d'escriptors de blocs de cuina catalans, ben acompanyats de parelles i amics, ens hem trobat a Món Sant Benet, el complex creat per la Caixa de Manresa entorn del restaurat monestir de Sant Benet de Bages, i que acull la Fundació Alícia (alimentació + ciència) i un complex de restaurants i hotel en un entorn tranquil i molt agradable.
El nostre principal interès, és clar, era conèixer el projecte Alícia, que dirigeixen el cuiner Ferran Adrià i el cardiòleg Valentí Fuster, i molts n'hem sortit una mica decebuts, perquè tot i que una guia ens ha explicat què es fa allà, en ser dissabte no hi havia gent treballant i la primera part de la visita s'ha limitat a veure la cuina on s'experimenta i a rebre informació dels projectes en què treballa la fundació (tallers per a nens, receptaris per a grups de persones amb intoleràncies greus a determinats productes com el gluten, la lactosa o les proteïnes, etc.).
La segona part de la visita ha tingut més interès perquè consisteix en un taller en el qual els visitants reben un petit 'kit' amb productes per experimentar amb els cinc sentit que tenim els humans i la seva participació en el procés de selecció, elaboració i ingestió dels aliments.
Amb uns experiments molt senzillets, es mostra com als quatre gustos bàsics que percebem a la boca (dolç/salat/àcid/amarg) recentment se n'hi ha afegit un cinquè, anomenat "umami", present en aliments rics en glutamat monosòdic, i que ha arribat a la nostra cuina fa poc però a la oriental ja hi és present des de fa centenars d'any gràcies a l'ús d'algues marines. Amb uns senzills "petazetas" es demostra com a la llengua també hi tenim tacte, com necessitem tots els sentits per reconèixer els aliments (s'enganya la vista dels visitants canviant la textura d'un aliment, un iogurt liofilitzat convertit en pols, que no es reconeix fins que es tasta aquesta pols, o es nota una sensació de fred en tastar un producte que no és gel sinó un edulcorant present en molts xiclets i altres productes industrials).
Els afeccionats a les innovacions poden veure màquines d'esferificar, la famosa tècnica de Ferran Adrià per convertir elements líquids en sòlids per fora mantenint el caràcter líquid a l'interior, o un curiós invent anomenat "rotaval" amb el qual Joan Roca, el genial cuiner d'El Celler de Can Roca, a Girona, aconsegueix transmetre a l'aigua les aromes de la terra del bosc i després utilitza aquesta aigua per cuinar una ostra i crear un nou mar i muntanya.
Després de la visita, hem dinat a La Fonda, un dels tres restaurants del complex, en el qual s'ofereix una cuina elaborada i de qualitat a un preu força assequible.
Ens ha agradat molt a la majoria la coca de formatge, melmelada de tomàquet i verat escabetxat, que ben aviat intentaré imitar a casa, perquè el verat és un dels meus peixos preferits, i també ha tingut molt bona acollida el llom alt de xai amb samfaina, que tenia una textura molt aconseguida i s'acompanyava amb una salsa fosca del propi xai deliciosa.
De postres, sopa de síndria amb pastís de xocolata i festucs que també ha desaparegut amb gran rapidesa dels plats.
Uns quants membres del grup han completat la jornada a la tarda amb la visita al monestir romànic de Sant Benet, acabat de restaurar després de molts anys d'abandonament. Els que hem hagut de marxar abans segur que hi tornarem perquè el lloc és molt agradable, amb la combinació de natura i de l'arquitectura romànica amb la mes moderna de la fundació i el complex de restaurants i hotel.
Com sempre en aquestes trobades, un dels aspectes més importants ha estat poder gaudir de la companyia de gent de procedència ben diversa que ens coneixem a través dels blocs respectius i que de tant en tant ve molt de gust tornar a veure per intercanviar experiències i passar una bona estona.
No he fet gaire fotos perquè hi ha companys molt més afeccionats i capacitats que segur que oferiran en els seus blocs interessants reportatges gràfics de la visita.