dissabte, 22 de novembre de 2008

peix a la planxa amb salsa de gambes

Aquest és un plat que tant pot ser laboriós com fer-se en tres minuts, que és el que vaig tardar a fer el peix a la planxa, perquè en aquest cas ja tenia la salsa elaborada, ja que és la base que em va servir per fer els peus de porc amb gambes.
La salsa es fa posant els caps d'unes quantes gambes en una cassola amb oli i verdures ben picades: ceba, pastanaga, pebrot verd, api, porro i all; quan està tot ben sofregit, s'hi afegeixen unes quantes cullerades de tomàquet triturat i es deixa que es vagi sofregint tot plegat a foc lent una bona estona amb la cassola tapada.
Es mulla amb aigua o, millor, amb fumet de peix, i quan
hagi estat almenys mitja hora al foc, s'aboca tot el conjunt al pot de la batedora i es tritura tot bé, caps, verdura i suc. El conjunt es cola amb el xinès per treure qualsevol resta desagradable i ja tenim una magnífica salsa per napar el peix, en aquest cas un filet d'orada passat per una paella amb ben poc oli.
Ho vaig acompanyar amb unes mongetes cuites que també es barrejaran amb el suc de gambes i agafaran molt bon gust, com també passaria per exemple amb un flam d'arròs blanc.

8 comentaris:

  1. Manel, una salsa deliciosa...i ha de quedar genial amb el peix a la planxa, un plat de luxe!!

    Núria

    ResponElimina
  2. Manel,

    Ets dels pràctics. Guardar salses quan en fas i fer-les servir en posteriors receptes. Felicitats!

    ResponElimina
  3. Molt sovint la part llarga d'una recepta és la salsa, oi? Fer-ne més quantitat i congelar-la en petites dosis és un bon recurs per guanyar temps a la cuina en el dia a dia...
    Precisament, l'altre dia vam coincidir per Sabadell amb la Xaro i vam elevar l'aspecte que feia la teva salsa dels peus de porc (la salsa, no els peus, eh? je je je...). Estic segura que ha de ser boníssima!

    ResponElimina
  4. Manel, pots estar orgullós, les nostres estimades es troben per Sabadell i el primer que fan es comentar les teves salse!!! això sí que és tenir èxit.
    Però m'extranya, si jo hagués coincidit amb elles m'hagués afegit a l'alçament nacional de les salses d'en Manel!!!

    ResponElimina
  5. gràcies, núria, per sort hi ha luxes que ens podem permetre sovint amb una mica de feina!

    josep, efectivament, com que hem de menjar tres o quatre cops al dia, al final aprens tots els trucs per estalviar una mica de temps.

    gemma, em pensava que a tu i la xaro no us havia agradat gens, això dels peus, sort que se'n va salvar la salsa.
    us agraeixo molt el comentari

    parella, m'ha fet molta il·lusió aquesta anècdota, però això vostre de l'alçament nacional ja em supera (a banda de les connotacions que té això de l'alçament).

    ResponElimina
  6. Pots estar content Manel, el que diu la Gemma es veritat encara que no ens agradin els peus, la presentació era tant bona i la salsa tenia tant bona pinta que venien ganes de sucar-hi pa.

    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Manel, jo tambè vaig dir lo mateix..que els peus de porc no m'agraden...però la presentació era impecable...i el gust, de ben segur que tambè ho era..!! Quina pena que no m'agradin...jeje

    ResponElimina
  8. xaro, n'estic, de content, n'estic. la veritat és que totes dues sou massa amables amb mi.
    un petó.

    núria, sí que és una pena, sí, perquè la pròxima trobada blocaire la podríem haver dedicat a l'estudi dels peus i altres delícies porques però em sembla que seríem pocs. :DD

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...