fideus amb marisc a la paella

No he gosat titular fideuà, directament, perquè amb aquest plat passa com amb la paella: de seguida surten quaranta que opinen que no has fet una fideuà perquè no hi has posat fideus foradats o perquè si no és d'aquell poble de la costa d'Alacant, és impossible que sàpigues fer una fideuà.
Doncs n'hi dic fideus amb marisc a la paella i no crec que ningú pugui dir-hi res: hi ha fideus, hi ha marisc, i està fet en una paella.
De fet, els preparo com un arròs a la paella, tot pràcticament igual, excepte l'ingredient principal, la pasta. Particularment, no m'agraden gaire els fideus foradats que teòricament són els indicats per a una bona fideuà, i tampoc no m'agraden gaire prims (excepte per fer la fideuada de romesco que ja he explicat aquí), de manera que faig servir fideus del número quatre, més gruixuts, que costen més de coure però que absorbeixen bé el gust del peix i el marisc.

Primer de tot, com en l'arròs a la paella, fregeixo les gambes (o els llagostins, o els escamarlans, o tot, si n'hi hagués) en oli abundant amb uns grans d'all sencers, les salo i les retiro aviat, perquè no es facin massa, just per donar a l'oli el gust del marisc.
En aquest oli, poso a sofregir ceba picada i unes tires de pebrot verd i vermell, i quan està fet, unes quantes cullerades de tomàquet triturat, sal i sucre (per l'acidesa del tomàquet). Tot seguit hi afegeixo la sípia tallada a trossos regulars, i, a foc lent, deixo que es vagi fent el sofregit.
Quan és a punt, és l'hora de tirar-hi els fideus i els pèsols trets directament del congelador (si n'és temporada i són frescos, s'hi han de posar abans), i remenar durant una estona perquè el sofregit impregni els fideus. Ja només cal abocar-hi el fumet calent, que cobreixi la pasta, i deixar-la coure el temps que indica el fabricant en el paquet.
Mentrestant, obrirem musclos o cloïsses o les dues coses al vapor, reservarem els mol·luscs i aprofitarem el suc que deixen per afegir-lo als fideus. També podríem posar les closques directament a la paella, però a mi m'agrada que estiguin poc fetes, i a més així evitem que si surt alguna cloïssa d''aquelles que a dintre tenen com una mena de sorra negra, ens espatlli tot el plat.
En els últims minuts de cocció, podem tirar a la paella una picada d'all i julivert lligada amb una mica d'oli, i abans d'apagar el foc posarem les closques i les gambes a sobre els fideus, de manera que el plat quedi ben presentable.
Si servim la fideuada així mateix, gaudirem del gust del peix, però hi ha gent que prefereix posar-se al plat una mica d'all i oli, de manera que és convenient preparar-ne o bé comprar-ne de fet, que ara se'n troben de força bons. El meu fill és fan del de la marca Choví, que es comercialitza en un recipient groc de plàstic que simula un morteret tradicional.
Les fotos són de dues paelles de fideus que he fet darrerament, una amb llagostins, musclos i cloïsses, i l'altra, amb gambes i musclos (a més de sípia i els altres ingredients).