divendres, 7 de novembre del 2008

fideus amb marisc a la paella

No he gosat titular fideuà, directament, perquè amb aquest plat passa com amb la paella: de seguida surten quaranta que opinen que no has fet una fideuà perquè no hi has posat fideus foradats o perquè si no és d'aquell poble de la costa d'Alacant, és impossible que sàpigues fer una fideuà.
Doncs n'hi dic fideus amb marisc a la paella i no crec que ningú pugui dir-hi res: hi ha fideus, hi ha marisc, i està fet en una paella.
De fet, els preparo com un arròs a la paella, tot pràcticament igual, excepte l'ingredient principal, la pasta. Particularment, no m'agraden gaire els fideus foradats que teòricament són els indicats per a una bona fideuà, i tampoc no m'agraden gaire prims (excepte per fer la fideuada de romesco que ja he explicat aquí), de manera que faig servir fideus del número quatre, més gruixuts, que costen més de coure però que absorbeixen bé el gust del peix i el marisc.
Primer de tot, com en l'arròs a la paella, fregeixo les gambes (o els llagostins, o els escamarlans, o tot, si n'hi hagués) en oli abundant amb uns grans d'all sencers, les salo i les retiro aviat, perquè no es facin massa, just per donar a l'oli el gust del marisc.
En aquest oli, poso a sofregir ceba picada i unes tires de pebrot verd i vermell, i quan està fet, unes quantes cullerades de tomàquet triturat, sal i sucre (per l'acidesa del tomàquet). Tot seguit hi afegeixo la sípia tallada a trossos regulars, i, a foc lent, deixo que es vagi fent el sofregit.
Quan és a punt, és l'hora de tirar-hi els fideus i els pèsols trets directament del congelador (si n'és temporada i són frescos, s'hi han de posar abans), i remenar durant una estona perquè el sofregit impregni els fideus. Ja només cal abocar-hi el fumet calent, que cobreixi la pasta, i deixar-la coure el temps que indica el fabricant en el paquet.
Mentrestant, obrirem musclos o cloïsses o les dues coses al vapor, reservarem els mol·luscs i aprofitarem el suc que deixen per afegir-lo als fideus. També podríem posar les closques directament a la paella, però a mi m'agrada que estiguin poc fetes, i a més així evitem que si surt alguna cloïssa d''aquelles que a dintre tenen com una mena de sorra negra, ens espatlli tot el plat.
En els últims minuts de cocció, podem tirar a la paella una picada d'all i julivert lligada amb una mica d'oli, i abans d'apagar el foc posarem les closques i les gambes a sobre els fideus, de manera que el plat quedi ben presentable.
Si servim la fideuada així mateix, gaudirem del gust del peix, però hi ha gent que prefereix posar-se al plat una mica d'all i oli, de manera que és convenient preparar-ne o bé comprar-ne de fet, que ara se'n troben de força bons. El meu fill és fan del de la marca Choví, que es comercialitza en un recipient groc de plàstic que simula un morteret tradicional.
Les fotos són de dues paelles de fideus que he fet darrerament, una amb llagostins, musclos i cloïsses, i l'altra, amb gambes i musclos (a més de sípia i els altres ingredients).

19 comentaris:

  1. Manel, felicitats per aquestes fideuàs! Tot i que tens raó en què necessito unes vacances per recuperar-me de totes les mancances gastronòmiques ;), aquesta vegada no m'he emocionat! I és que el Nadal passat me'n vaig endur fideus per poder fer fideuà! :p

    ResponElimina
  2. Manel, aixó si que et surt de primera (entre d'altres receptes) , quina presencia, quina maravella, no paris de fer-ne.

    ResponElimina
  3. Que macos que et queden!
    A mi tot el que es fa amb paella, em queda pufff!!! pot ser per la vitro?
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  4. Manel,
    Amb les paelles ets un crack!.
    Els teus arrossos són variats i extraordinariament apetitosos només de veurel's. Els fideus que ara ens presentes, no tenen res que envejar.
    Felicitats!

    ResponElimina
  5. Uy Manel, l'altre die et vaig deixar un comentari i veig que no va sortir ugggg!!
    Aquests fideus tenen una pinta!! Ja m'agradaria tenir aquesta mateixa paella aqui devant per dinar avui...
    Ens veiem demà!!!!!!!!

    ResponElimina
  6. Como vengo yo, a estas horas a ver tus arroces...soy ma-soca

    ResponElimina
  7. Carai Manel,
    com us alimenteu a casa vostra, eh? Aquestes paelles fideueres o fideus apaellats o tenen una pinta.. Se't felicita.

    ResponElimina
  8. Definitavament, ets el rei de la paella en totes les seves versions. Noi brodes tot el que toques.
    salut!!!

    ResponElimina
  9. Manel, fa poc vaig dir a un valencià que havia fet una paella de sèpia, gambes, pèssols i carxofes...i em va dir que això no era paella..Aixi que ara li diré arrós de la núria o la no paella...jejej. T'ha quedat boníssima!! Ja saps com m'agraden el arrosos i la pasta!! Jo tambè soc de fideu mitja per la fideuà i mai amb forat...

    Núria

    ResponElimina
  10. je, je, quanta raó tens, que moltes vegades poses les coses i sempre hi han comentaris com( ufffffff) per no dir altre paraula, ja, ja

    Dons a mi els teus fideus, m´encanten tant els uns com els altres i el que més m´agradat es que no tinguin forat. petons

    ResponElimina
  11. Això no es fa!!! Quin plat de fideus em menjaria ara mateix i jo sense alioli!!!! Té una pinta espectacular!!!!

    ResponElimina
  12. -Sóm ànimes bessones Manel... jo faig servir crec que el mateixos però la iaia en deia del "motlle nou " una mica més prims que els foradats i sense forat.
    -nena , porta un paquet de fideus del motlle nou per l´escudella...
    Algú més o a algún lloc en dieu així?? m´agradaría saber perquè , tot i que imagino perquè devien vindre després dels motlles que ja tenien oi??

    I si, tens raó, paelles , fideus , arrossos i unes quantes coses més sembla que tinguin D.O , i davant aquests fideus m´agradaría veure quants ens apuntem a seure a la teva taula.

    Jo primera !!!!!!! Porto vi i postres.....

    ResponElimina
  13. mercè, quants quilos de fideus et vas endur, que encara no els enyoris?

    dolorss, per això no has de patir, que a casa els encanten les fideuades i els arrossos i no em deixaran pas parar.

    dolça, jo cuino amb foc, com els homes prehistòrics, perquè la vitro té molts avantatges, però per a les paelles i el wok no serveix pas.

    josep, tu sempre tan amable, a veure si demà podem compartir un dinar tan o més apetitós que una bona paella.

    xaro, no pateixis, que això de perdre comentaris m'acaba de passar a mi quan ja us havia contestat a tots, i ara faig la repetició.
    fins demà, que ja he vist que veniu colla!

    su, más masoca soy yo, que tus platos, con las magníficas fotos de tu marido, entran literalmente por los ojos, y no pienso dejar de venir a verte.

    maria, gràcies per la felicitació, fem el que podem... i el que ens agrada. ens veiem també demà.

    parella, em feu posar del color de la vostra cuina. demà us trobarem molt a faltar, però ja us ho explicarem.
    que vagi molt bé!

    núria, jo no entraria mai en una discusió d'aquestes perquè hi ha gent que és molt seva, per això no titulo mai paella encara que per a mi ho sigui sempre que es fa amb aquest estri.
    a domani!

    mome, veig que som forá els que preferim els fideus sense forat. senyal que s'equivoquen els altres? més val deixar-ho per no fer enfadar ningú.

    myriam, jo també me'ls menjo sense allioli, excepte quan no són gaire bons, perquè mata el gust.

    mai, no ho diguis dues vegades, que acceptaré la proposta i després trobaràs que visc massa lluny i et farà mandra venir.
    això dels fideus del motllo nou no ho havia sentit mai, per aquí no crec que es faci servir.

    ResponElimina
  14. mercè, quants quilos de fideus et vas endur, que encara no els enyoris?

    dolorss, per això no has de patir, que a casa els encanten les fideuades i els arrossos i no em deixaran pas parar.

    dolça, jo cuino amb foc, com els homes prehistòrics, perquè la vitro té molts avantatges, però per a les paelles i el wok no serveix pas.

    josep, tu sempre tan amable, a veure si demà podem compartir un dinar tan o més apetitós que una bona paella.

    xaro, no pateixis, que això de perdre comentaris m'acaba de passar a mi quan ja us havia contestat a tots, i ara faig la repetició.
    fins demà, que ja he vist que veniu colla!

    su, más masoca soy yo, que tus platos, con las magníficas fotos de tu marido, entran literalmente por los ojos, y no pienso dejar de venir a verte.

    maria, gràcies per la felicitació, fem el que podem... i el que ens agrada. ens veiem també demà.

    parella, em feu posar del color de la vostra cuina. demà us trobarem molt a faltar, però ja us ho explicarem.
    que vagi molt bé!

    núria, jo no entraria mai en una discusió d'aquestes perquè hi ha gent que és molt seva, per això no titulo mai paella encara que per a mi ho sigui sempre que es fa amb aquest estri.
    a domani!

    mome, veig que som forá els que preferim els fideus sense forat. senyal que s'equivoquen els altres? més val deixar-ho per no fer enfadar ningú.

    myriam, jo també me'ls menjo sense allioli, excepte quan no són gaire bons, perquè mata el gust.

    mai, no ho diguis dues vegades, que acceptaré la proposta i després trobaràs que visc massa lluny i et farà mandra venir.
    això dels fideus del motllo nou no ho havia sentit mai, per aquí no crec que es faci servir.

    ResponElimina
  15. Una joia de veritat. Quins plats en paella ens presentes. Són un luxe autèntic. Felicitats!

    canela

    ResponElimina
  16. canela, moltes gràcies, procuro presentar les coses de manera que entrin bé pels ulls, que és on comença tot, bé prou que ho saps.
    un petó

    ResponElimina
  17. hehe... doncs uns quants kilos! ;) També haig de dir que no sóc de fer-ne cada setmana, però vaja... suficient per no enyorar-la. :p

    ResponElimina
  18. Aquestes "paelles" de fideus fan una pinta boníssima amb tots els ingredients tan bons que hi utilitzes. Salutacions

    ResponElimina
  19. francesc, ja has vist que no faig servir "paella" ni "fideuà" per no provocar polèmiques; com en el cas dels arrossos, valoro molt la teva opinió positiva. una abraçada.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte