dijous, 27 de novembre de 2008

flam de coco de la mercè

A vegades he explicat que des del comptador de visites puc saber algunes coses dels visitants del bloc: a quina hora venen, quantes pàgines miren, si venen enllaçats d'una altra pàgina o des d'un buscador, fins i tot em diu si rebo visites des d'altres països. Doncs bé, des de fa unes quantes setmanes, no hi ha dia que no tingui una visita dels Estats Units (a vegades n'hi ha més, però una no falla mai), i normalment és de les primeres del matí a causa de la diferència horària.
Aquesta visitant assídua és una noia catalana que viu als Estats Units. No en sé gaire més, ni l'edat, ni si estudia o treballa (segurament fa les dues coses), ni d'on és (tot i que la imatge que la identifica és la riba de l'Onyar a Girona). Això sí: té un bloc de postres magnífic en el qual gairebé cada dia hi penja una recepta, Cuina per a llaminers. Tampoc no cal dir més, però us recomano passar-hi perquè fa unes postres boníssimes malgrat les dificultats que deu suposar aconseguir alguns productes en un país com els Estats Units, on sovint, explica, no entenen la seva gran afició a la cuina.
De la Mercè en vaig treure la recepta d'aquest flam de coco, més ben dit, de la seva mare, que és la que l'hi va ensenyar. El vaig fer divendres al vespre, perquè tenia ganes de cuinar i es veia fàcil, i també perquè ja li havia copiat
de la Mercè la recepta d'un pastís de xocolata que vam fer amb la Lara i va quedar molt bonic però ressec, per culpa meva, és clar, ja que vaig reduir unilateralment la quantitat de mantega.
Aquest cop, el flam de coco sí que va triomfar dissabte a l'hora de dinar, després de l'amanida amb fruita seca i formatge amb codonyat i un bon bistec de vedella acompanyat amb puré de patata a l'aroma de ceps.

Per 5-6 racions es necessiten:
- 500 ml de llet
- 3 ous
- 40 gr de sucre
- 125 gr de llet condensada
- 50 gr de coco ratllat
- 1 sobre de quallada Royal
- sucre per fer el caramel.

Primer de tot cal posar el coco en remull amb una part de la llet i escalfar el sucre en una paella o cassó per fer el caramel que posarem al fons d'un motlle gros o de motlles individuals. Després barrejarem els ous, el sucre, la llet condensada i la llet restant, ho batrem tot amb el túrmix, hi afegirem el sobre de quallada i el coco remullat i ho posarem a escalfar fins que espesseixi, sense que arribi a bullir, i remenant bé perquè no s'enganxi. S'aboca al motlle, es deixa refredar i es posa a la nevera perquè acabi de quallar.

17 comentaris:

  1. Quina crac que tenim amb la Mercè,veritat? Es que no para..
    i va explicar a un comentari el que feia era, una enginyera química amb el doctorat enfocat cap a l'àrea de biomedecina-bioenginyeria. No se si ja el te fet o no.
    Fins un altre dia...

    ResponElimina
  2. La Mercè, és una fantàstica i una curranta, que no sé d'on treu el temps per fer tantíssimes coses. Quina gràcia, nosaltres també estàvem molt intrigats amb el nostre vistant de califòrnia, quan vam saber que era ella vam estar mooolt contents de coneixer-la, per fi

    ResponElimina
  3. Qué delicia de flan y qué interesante en enlace de este blog de postres!!!! Besos!!!

    ResponElimina
  4. Crec que a tots ens va passar el mateix i tots ens preguntem d'on treu el temps!! Va dir que era de Cassà, ben a prop de casa meva.
    Amb aquest flam t'has ben lluit Manel.

    ResponElimina
  5. Estic segura que aquest flam va triomfar, senzill i amb un gustet de coco deliciós... ara ja t'has tret l'espina clavada de la mantega del pastís de xocolata, je je je...
    La Mercè no para! A veure si la coneixiem quan vingui per Nadal ;)

    ResponElimina
  6. Manel

    Estaven pensant les Delicias que quines receptes més bones ens has preparat, una amanida de primer plat, boníssima amb el formatget i el codonyat, uns canelons amb l'aroma de la trufa i els ceps, que deuen estar per llepar-se els dits, i per últim, un postre amb gust a coco, ummm , ens agrada molt. Prenen nota de tot. Una abraçada.

    P*D No coneixíem el blog de la Merce, gràcies per enllaçar-ho és molt interessant.

    ResponElimina
  7. Un altre pastís per als pendents. Al final vaig fer el de poma del David Lienas i va sortir molt bo. El repetiré segur.

    I merci per la recomanació del bloc. Crec que el vas citar l'altre dia i per això vaig enllaçar i ja m'he subscrit perquè té unes receptes molt bones.

    ResponElimina
  8. maria, ara entenc perquè li surten bé els pastissos, perquè els fa amb base científica, no com jo que sóc de lletres i els espatllo.

    parella, és veritat que a més de fer i publicar postres gairebé cada dia, visita quantitat de blocs.

    salvia, me alegro de que te guste la receta y el enlace.

    xaro, ja sabem més coses d'aquesta noia que veig que tots ja la seguiu.

    gemma, allò de la mantega sí que em va saber greu, però darrerament les postres m'han quedat bé, ja les aniré penjant.

    delícies, procuro alternar les receptes perquè el bloc sigui variat i així sumant entrades vagin sortint menús més o menys conjuntats. celebro que us agradi el bloc de la mercè.

    ro, oi que queda bo el pastís de poma? el vas fer amb la salsa tofe, que trobo que millora molt?
    aquest flam costa gens i surt ben bo.

    ResponElimina
  9. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  10. manel, ja havia vist el pastís a la cuina per a llaminers i el vaig posar a la llista de pendents. Coco, ja saps ;)

    ResponElimina
  11. Doncs aquesta vegada serà que no... no m'agrada el coco!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  12. Fa una pinta boníssima. Segur que els va agradar molt a tots els qui el van tastar. Enhorabona.

    ResponElimina
  13. anna, que llargues que es fan aquestes lllistes, oi?

    dolça, un altre dia serà!

    francesc, es prepara depressa i agrada molt (si no ets com la dolça, que no t'agrada el coco):D

    ResponElimina
  14. Quina recepta més bona!
    M'ha agradat molt!
    Un salut
    Eva

    ResponElimina
  15. Manel, ja t'he dit que amb tanta recepta fins i tot m'havia perdut aquest post dedicat a la meva cuina!! Quina il·lusió! I me n'alegro que us agradés! És molt senzill de fer, oi?
    Doncs sí, crec que ja ho han dit... sóc enginyera química i de Cassà de la Selva (Girona). I estic al sud de Los Angeles, a Irvine concretament, fent el doctorat en bioenginyeria... I aquestes vacances de Nadal ja farem la 3a trobada blocaire, gràcies a la Gemma, on espero assistir per poder conèixer a tota la família blocaire!

    ResponElimina
  16. mercè, si has llegit els comentaris ja has vist que molta gent ja et coneix i els que no havien vist el teu bloc, agraeixen l'enllaç perquè els agrada.
    jo sóc de castellterçol, que es aprop de sabadell, a l'altre vallès, i de moment m'he apuntat a la trobada, o sigui que segurament aviat ens coneixerem.
    mentrestant, que vagi molt bé ;)

    ResponElimina
  17. I certainly agree to some points that you have discussed on this post. I appreciate that you have shared some reliable tips on this review.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...