Avui és l'últim dia per participar en l'anomenat HEMC (Hecho en mi casa), que arriba a la seva edició número 27. Es tracta d'una iniciativa d'un grup de blocaires que es van passant la responsabilitat de triar un tema i tothom qui vol hi aporta receptes relacionades amb aquest tema. El darrer són els canelons.Fa dies que hi volia aportar aquests canelons de ceps sense canelons, pensats especialment per a una amiga celíaca, però han anat passant els dies i a mitjanit expira el termini, de manera que els torno a publicar i els envio.Per fer-los, vaig preparar primer un puré amb patates que vaig bullir amb aigua salada, les vaig aixafar i les vaig amanir amb una mica de pebre blanc, un rajolí d'oli suau i un rajolinet d'oli de ceps.
A banda, vaig picar una ceba tendra i la vaig posar a sofregir, hi vaig afegir també uns ceps (que eren congelats perquè aquest any se'n fan molt pocs) també ben picats i els vaig fer fins que van ser cuits; aleshores, els vaig passar per la picadora i els vaig barrejar amb el puré de patata; la barreja la vaig deixar refredar a la nevera.
Per fer la beixamel, vaig preparar un roux amb mantega i farina de blat de moro, per fer-la apta per a celíacs, i una culleradeta de farina de ceps, un producte obtingut amb bolets secs triturats que venen en pots. Com sempre, s'hi afegeix llet i es remena amb el batedor sense parar perquè no es facin grumolls fins que arrenqui el bull i agafi la consistència desitjada. Un cop a fora del foc, s'hi afegeix una mica de pebre blanc i tòfona ratllada (que també era congelada, ara no n'és temporada) per aromatitzar la beixamel.
Amb la barreja de patata i ceps freda, es fan cilindres de la mida d'un caneló i es van dipositant en plats individuals aptes per anar al forn. Finalment, es cobreixen amb la beixamel, formatge ratllat i unes puntes de mantega per enrossir el gratinat al forn. A banda, vaig picar una ceba tendra i la vaig posar a sofregir, hi vaig afegir també uns ceps (que eren congelats perquè aquest any se'n fan molt pocs) també ben picats i els vaig fer fins que van ser cuits; aleshores, els vaig passar per la picadora i els vaig barrejar amb el puré de patata; la barreja la vaig deixar refredar a la nevera.
Per fer la beixamel, vaig preparar un roux amb mantega i farina de blat de moro, per fer-la apta per a celíacs, i una culleradeta de farina de ceps, un producte obtingut amb bolets secs triturats que venen en pots. Com sempre, s'hi afegeix llet i es remena amb el batedor sense parar perquè no es facin grumolls fins que arrenqui el bull i agafi la consistència desitjada. Un cop a fora del foc, s'hi afegeix una mica de pebre blanc i tòfona ratllada (que també era congelada, ara no n'és temporada) per aromatitzar la beixamel.
El resultat són aquests canelons sense caneló amb el gust exquisit dels ceps reforçat per l'oli de ceps i la beixamel aromatitzada amb la tòfona. Com que el cep és un bolet de gran aroma i sabor, els canelons tenien un gust molt potent; si es volen fer més suaus, es pot rebaixar la proporció de bolets respecte a la patata (jo en vaig posar gairebé la mateixa quantitat) i es pot suprimir l'oli de ceps del puré i/o la farina de ceps de la beixamel.
Que ricos Manel y que ideas mas buenas entre todos los blogeros.
ResponEliminaUn besote
Ara si que t'has superat... M'encanten els canelons, i aquests fan entrar gana!
ResponEliminaEstupendos, Manel, quina bona pensada fer-los sense la pasta. Una abraçada.
ResponEliminanen, això ha de ser bo de co...ns!! tinc gana i tu amb aquets no-canelons-canelo...
ResponEliminasu, no he podido mirar las otras aportaciones, pero estoy seguro que cuando salga editado el conjunto "farà molt de goig"
ResponEliminasara, són uns canelons estranys, com a canelons, però estaven bons, prova'ls que segur que t'agraden.
canela, tenia convidada una amiga celíaca i era l'única manera que en pugués menjar.
parella, gràcies als vostres panelons vaig ser a temps de presentar aquests canelons que tampoc no ho són. celebro que us agradin.
Hola Manel.
ResponEliminaSe ve un aspecto estupendo y la idea es genial.
Aunque hay cosillas que se me escapan en catalán.
De todas formas, enhorabuena.
Saludos y buen provecho.
- Renoi , Manel , serán senzills a simple vista però ben pensats i com sempre amb materials de primera, una idea fantástica.
ResponEliminaEnhorabona amic.
Entre els panelons i els canelons que no ho son, em teniu amb la boca oberta. Quina imaginació hi poseu!!
ResponEliminaMolt ben pensats si senyor i a més deuen estar deliciosos amb tant de gust de ceps.
Fins aviat
secretario, gracias por la visita y el esfuerzo. si necesitas cualquier aclaración, me lo dices y te traduzco la lo que quieras.
ResponEliminahasta pronto.
mai, m'alegra que t'agradi, ja saps que si fas servir una bona matèria primera, el resultat costa que no sigui bo.
xaro, si t'agraden els bolets, t'agradaran aquests canelons, segur.
Uns canelons sense canelons de categoria!.
ResponEliminaFins aviat
Unos canelones muy ricos. Me quedo con la receta para probarlos
ResponEliminaAna
hola, glòria! com ha anat la tornada a la feina? ja veus que aquesta cuina no tanca mai per vacances i sempre hi ets benvinguda :))
ResponEliminabienvenida de nuevo a esta cocina, si tienes cualquier problema de idioma, no dudes en consultarme. hasta pronto!