dimarts, 18 de novembre del 2008

cuina dels menuts (7)



peus de porc amb gambes

Heus aquí una de les meves debilitats: els peus de porc, en aquest cas preparats com un mar i muntanya, que també és una de les meves elaboracions preferides. Tinc una amiga que ha de venir a dinar un diumenge d'aquests i també li agraden molt els peus: potser li faré aquest plat; però com que la cosa s'allarga, abans d'ahir vaig decidir recuperar aquesta recepta, que feia temps que no feia, i posar-la una mica al dia.
El secret d'aquest plat no és altre que una bona cocció dels peus i la salsa, que ha de concentrar tot el gust de les gambes i és un vici per als que no ens sabem estar de sucar-hi pa.
Els peus s'han de comprar en un lloc de confiança, i, en qualsevol cas, sempre va bé escaldar-los abans de posar-los a bullir en una olla ràpida, per anar bé, amb un 'bouquet garni' (un lligat d'herbes, amb julivert, romaní, llorer, farigola...), una pastanaga, una ceba i un porro. Abans d'ahir no tenia cap lligat fet i hi vaig posar una branca de farigola, una fulla de llorer, uns grans de pebre i un parell de claus d'espècie. A l'olla ràpida queden ben tous amb mitja horeta, si es fa en una olla normal, segurament triguen almenys una hora i mitja.
Mentre es feien els peus, vaig preparar les gambes. Per donar-li més sabor i, alhora, millorar la presentació, aquest cop les vaig pelar (calculeu un parell de gambes per cada mig peu) i vaig posar caps i pells en una cassola amb oli i verdures ben picades: ceba, pastanaga, pebrot verd, api, porro i all; quan va estar tot ben sofregit, hi vaig afegir unes quantes cullerades de tomàquet triturat i vaig deixar que s'anés fent a foc lent una bona estona amb la cassola tapada.
Quan els peus van ser cuits, els vaig escórrer i reservar, i vaig afegir part del brou al sofregit. Quan ja havia estat almenys mitja hora al foc, vaig tirar tot el conjunt al pot de la batedora i ho vaig triturar bé, caps, verdura i suc. El conjunt el vaig colar amb el xinès per treure qualsevol resta desagradable, i una altra vegada a la cassola; aleshores hi vaig posar els peus perquè s'acabessin de fer a la salsa cinc o deu minuts i agafessin el gust potent de les gambes.
A l'hora de servir, vaig saltar en una paella les cues de gamba pelades i les vaig posar a sobre dels peus que ja havia emplatat amb la seva salsa. Abans, les gambes les posava al sofregit i les hi deixava molta estona, de manera que donessin molt de gust al conjunt, però quedaven toves i gairebé immenjables. D'aqueta manera que us proposo, els caps donen una potencia de sabor espectacular a la salsa, i les gambes, tot just marcades, queden al seu punt. El resultat és francament bo.

18 comentaris:

  1. Manel, et pots creure que mai he tastat els peus de porc?
    A casa diuent que ni parlar-ne i per fer-los per a mi sola, no els cuina.
    Tenen un aspecte deliciós!!

    ResponElimina
  2. dolorss, no et pensis, que de tres peus sencers que vaig fer, un i mig per a mi, mig per a la meva dona, i un per al meu pare en un tuper, perquè els nens, ni olorar-los.
    si t'agraden les textures gelatinoses, els hauries de provar, aquí són (o eren) molt habituals cuinats de totes les maneres. jo ja n'he explicat unes quantes i penso seguir, però amb aquesta salseta de gambes és com més m'agraden.

    ResponElimina
  3. Aii Manel.. Entre els menuts i els peus de porc em tens el cor robat! I aquests semblen deliciosos!

    ResponElimina
  4. Hola Manel!!! Jamás se me habría ocurrido mezclar los pies de cerdo con gambas!!!! desde luego tiene una pinta deliciosa, lo tengo que probar!!!! Besos!!!

    ResponElimina
  5. Saps, no volia ni veure els peus de porc, un dia els vaig provar a la brasa i em van agradar moolt!
    Així que provaré de fer la recepta a veure que tal.
    Apali!

    ResponElimina
  6. sara, un dia hemn d'organitzar un meme dedicat als menuts, encara que jo en sé d'algunes que no són gaire lluny del teu comentari que la idea els semblarà espantosa.

    gemma, em sap greu, ja m'ho vaig imaginar que aquesta no passaria, per als pròxims dies ja miraré de posar menys carn i res de menuts :DD

    salvia, aquí somos muy aficionados a estos platos mar-montaña, y si el pollo se puede mezclar con las gambas, por que no los pies? la verdad es que la salsa queda deliciosa, y los pies muy melosos y se deshacen en la boca.

    illeta, un cop s'han superat els prejudicis que molts tenim, t'haig de dir que com els peus de porc, fets de la manera que sigui, hi ha poques coes que m'agradin tant.
    espero que t'agradi aquest mar i muntanya si el fas.

    ResponElimina
  7. Doncs a mi si que m'agraden molt els peus de porc!!! Xo entenc que la textura no agradi a tothom...a mi m'encanten fets a la barbacoa sense cap salsa...nyam!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  8. - M´agraden molt i aquest ténen un aspecte.... i la salsa es veu consistent i saborosa , per sucar-hi força pa , això necessita un vi potent eh???
    El dissabte en vaig menjar uns amb naps boníssims, al restaurant " Cal Travé " a Solivella, recomanat a tots els que passeu per allà , tenen cava pròpia , tot i que jo el cava no el vaig probar perquè no en soc de cava , i el vi , doncs està mig mig... però vam dinar molt i molt bé.

    una abraçada

    ResponElimina
  9. A mi tampoc se m'hagués ocorregut posar-hi gambes!!! De fet, mai he cuinat peus de porc, no m'atreveixo... els únics que he menjat són els que fa ma mare.

    He de dir que si no els heu tastat mai us animo!!

    ResponElimina
  10. M'agraden els peus de porc, de tant en tant. M'agrada el mar i muntanya. Però un mar i muntanya de peus de porc no l'havia vist mai, encara... Bona recepta, si. senyor!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  11. Jo els faig més clàssics però m'agradarà provar-los així també.
    Una bona idea..

    ResponElimina
  12. eva, a mi també m'agraden molt a la brasa, però amb una mica d'oi amb all i julivert. però m'agraden més amb una bona salsa per sucar pa, és un vici que tinc, ja ho reconec :DD

    mai, el vaig acompanyar amb un vi potent, un "gran feudo viñas viejas reserva".´és un vi de navarra, però és que estic pendent del curset que m'has de fer per saber triar els bons vins de la teva zona.
    veig que els peus t'agraden de veritat! m'apunto la recomanació.

    myriam, no et tallis i prova de fer-los, ha veuràs que no costen gens de coure, i un cop cuits, admeten mil i una presentacions.

    dolça, avui pots dir allò de "no te acostarás sin saber algo más".

    maria, com són els peus clàssics? a mi m'agraden a la brasa, arrebossats, guisats amb verdures, amb bolets...

    ResponElimina
  13. Primer felicitar-te per el 200 comenataris, i tambe per aquest peus, que no vegis com babeijo

    gracies i petons.
    P.D.
    Haig de possar-me al dia, que has fet coses molt bones!!felicitats artista!!!

    ResponElimina
  14. També són una de les meves debilitats!!!

    ResponElimina
  15. La veritat és que a casa meva no són gens aficionats als peus de porc. Jo els he provat alguna vegada al restaurant o els he compartit amb el meu tiet que és molt aficionat a aquesta mena de plats. Però la veritat és que cap dels que he tastat tenia la pinta dels que ens presentes avui. I aquesta combinació mar i muntanya ja em va venir salivera.
    Felicitats al cuiner!

    ResponElimina
  16. xaro, et dic el mateix que a la gemma,emsap greu, procuraré que els pròxims articles us agradin més.
    ens veiem d'aquí a unes hores!

    montse, molte gràcies,de veritat, a vegades entre tots em feu posar vermell.
    una abraçada.

    esclata-sangs,benvingut. celebro que t'agradin. veig que la teva imatge té molta relació amb aquest plat, ara mateix vaig a veure aquest bloc de nom tan prometedor.

    gràcies, anna, aquests peus són ideals per començar a menjar-ne, perquè la salsa de les gambes és tan potent que domina molt i a veure qui es resisteix a una bona salsa de gambes encara que siguin acompanyades d'uns peus de porc.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte